La memòria és una capacitat a què tots els éssers humans ens aferrem. Som qui som gràcies a les nostres experiències i records. Però, i si en realitat la memòria fos un element molt més sensible i fràgil del que creiem? Què passaria si algú pogués modificar o esborrar els nostres records?
Aquestes són algunes de les preguntes que molta gent s’està fent arran d’un dels fenòmens més populars i curiosos que corren per la xarxa en els últims mesos. L’Efecte Mandela posa en dubte la memòria i la realitat que ens envolta.
El 2010 la investigadora paranormal i escriptora Fiona Broome es va adonar que, com ella, una part important dels seus lectors recordaven com Nelson Mandela havia mort durant el seu empresonament a la dècada dels vuitanta.
Per descomptat no era així, però l’hi va semblar estrany que tanta gent compartís un record fals amb tants detalls en comú. És a partir d’aleshores que ella y molts altres investigadors han tret a la llum incongruències entre memòries i realitat.
Casos en diferents àmbits
La majoria de casos són anecdòtics, majoritàriament sobre aspectes de la nostra infantesa. Un clar exemple és Mickey Mouse, que a pesar del que molta gent pensa mai ha vestit amb tirants i sempre ha tingut cua.
La saga de Star Wars també té la seva dosi de memòries errònies, començant pel seu androide C3PO, que sempre ha tingut la cama dreta daurada. Però el que més ha sobtat a molts és descobrir que la famosa frase de Darth Vader a Luke mai va ser «Luke, yo soy tu padre».
La música tampoc s’escapa a l’Efecte Mandela. Queen y el seu himne 'We are the Champions' han causat gran rebombori amb la part final de la cançó, on no s’hi inclou la frase «of the World».
Explicacions diverses
En l’àmbit del misteri molts aficionats parlen d’implantació de falsos records, de viatges en el temps que han provocat canvis al passat o de realitats alternatives. Fins i tot alguns esmenten els viatges quàntics de la consciència entre diferents línies temporals.
En canvi els psicòlegs apunten a la fragilitat de la ment humana. Molts especialistes asseguren que l’Efecte Mandela és causat pels mecanismes que te la nostra memòria per omplir espais en blanc o canviar records.
Fenòmens com la dissonància cognitiva o la falsa atribució a la memòria podrien ser els causants de què creem memòries a posteriori o simplement que aquestes no siguin correctes.
Una prova d’això seria la broma d’un animador que va crear una antiga sèrie de dibuixos animats que mai havia existit. El resultat no es va fer esperar: desenes de persones van recordar haver-la vist durant la seva infantesa.
El tema ha despertat passions: sembla que tothom, cregui el que cregui, té algun record que no coincideix del tot amb la realitat. Perquè tant si l’origen és fisiològic com si és paranormal no hi ha dubte que l’Efecte Mandela existeix.