Espanya se les prometia molt felices a finals de febrer de 2021, fa escassos dos mesos. Després de la celebració dels comicis al Parlament de Catalunya, el calendari electoral semblava completament lliure fins a les andaluses, que toquen el desembre de 2022: en total, doncs, gairebé dos anys d'absoluta calma i sense la inestabilitat que genera l'existència de processos electorals i les seves respectives campanyes, factor inequívoc de desestabilització política. Un llarg període d'estabilitat aporta l'oportunitat perfecta perquè els governs puguin aplicar les seves polítiques sense la pressió pròpia de la proximitat electoral i contribueix, doncs, a unes condicions molt millors per a la governança.
Però poc va durar la previsió de tranquil·litat: era el passat 10 de març quan, en una acció reactiva després de la presentació d'una moció de censura a Múrcia, Isabel Díaz Ayuso prenia una decisió molt contundent: la dissolució de l'Assemblea, l'expulsió de Ciutadans del govern regional i la convocatòria anticipada d'eleccions a la Comunitat de Madrid per primera vegada després del 'tamayazo' de l'any 2003.
Només iniciar el suposat període de pau electoral, Ayuso tirava per terra les expectatives d'estabilitat política. Madrid, una de les comunitats amb més pes polític d'Espanya, anirà a les urnes el proper 4 de maig, cosa que ha postergat l'estabilitat a l'estat fins a finals de primavera: cal recordar que, després de la celebració dels comicis, i si no hi ha majoria absoluta, s'iniciarà un nou serial fins a la formació de govern a la Comunitat de Madrid.
Eleccions andaluses a la tardor...
Serà llavors quan, previsiblement, arrencada l'esmentat període d'estabilitat política a Espanya... tot i que ja són diverses les veus que apunten que tot podria quedar, de nou, en foc d'encenalls. 'El Confidencial' apunta avui a la possibilitat de l'avançament d'unes altres eleccions autonòmiques: en concret, les d'Andalusia. Juanma Moreno podria aprofitar la conjuntura per convocar els andalusos a les urnes i revalidar un segon mandat al capdavant de la Junta d'Andalusia.
El panorama actual és favorable als interessos del PP andalús. Els populars gaudeixen de certa comoditat en les enquestes: la presidència de Moreno compta amb gran acceptació i hi ha satisfacció a la comunitat amb la gestió del seu executiu autonòmic. A més, el moment és molt complicat per a Ciutadans, que tindria molt difícil obtenir representació a la cambra andalusa, de manera que el PP podria absorbir bona part dels votants que, el 2018, van optar per Juan Marín. Tampoc Vox té una expectativa massa optimista de creixement: la formació de Santiago Abascal està internament dividida i té pendent la designació d'un successor. Cal recordar que el seu anterior candidat, Francisco Serrano, va acabar expulsat del partit i abandonant la seva acta de diputat.
Amb la conjuntura al seu favor, Moreno té sobre la taula l'opció de l'avançament, que serà analitzada amb molt deteniment a partir de el 4 de maig. La Comunitat de Madrid i el resultat que obtingui Isabel Díaz Ayuso determinarà el possible avançament andalús. Un bon resultat del PP situaria a Juanma Moreno en la línia d'avançar les eleccions i situar-les en la propera tardor, més d'un any abans de la caducitat de l'actual legislatura. Però, per contra, si el 4-M a Ayuso se li torcen les coses i una majoria d'esquerres li pren la Real Casa de Correos, Moreno desactivaria aquesta possibilitat. El que està clar és que el president andalús, que es caracteritza per la seva prudència, no assumirà riscos innecessaris.
... i catalanes a l'estiu?
Al possible avançament electoral a Andalusia se li podria sumar una altra convocatòria que alterés encara més l'escenari polític a Espanya. Es tracta de les eleccions autonòmiques a Catalunya. Va ser el passat 14 de febrer quan els catalans va anar a les urnes després d'expirar els terminis establerts legalment per trobar un substitut a Quim Torra, que va ser inhabilitat el passat 28 de setembre de 2020. Ara, després de la celebració dels comicis, tot apunta que el candidat d'ERC, Pere Aragonès, podria ser investit president.
Però les setmanes passen i l'acord no arriba. D'aquí a un mes, el 26 de maig, expira el termini per investir un nou cap de l'executiu català. Si no és així, hi haurà per primera vegada en la història una repetició electoral a Catalunya. El 2016, Artur Mas ja va salvar aquesta possibilitat renunciant a ser president i proposant per al càrrec a l'aleshores alcalde de Girona, Carles Puigdemont. Ara, queda un mes de marge per arribar a un acord o Catalunya tornarà a passar per les urnes el proper 20 de juliol.
Si es complissin els pronòstics, doncs, les eleccions catalanes prendrien el relleu a les madrilenyes, i després d'elles serien els comicis andalusos els que podrien celebrar-se en un any que, destinat a ser de pau electoral, acabaria sent una constant de convocatòries a les urnes .