La comtessa hongaresa Elisabeth Báthory formava part del clan familiar dels Báthory i va néixer el dia 7 d'agost de l'any 1560. Va viure fins el dia 21 d'agost de 1614, i va passar a la posteritat per diversos fets esgarrifosos: se li atribueixen un gran nombre de morts de dones camperoles, i això ha fet que li hagi quedat el sobrenom de «comtessa sanguinària».
No és estrany que rebi el nom de «donzella sanguinària de Čachtice», una denominació que prové del castell on va passar bona part de la seva existència: es tracta d'una construcció situada a la vora de la localitat de Trenčín, que avui en dia forma part d'Eslovàquia però que en aquell moment integrava el territori hongarès.
Casada molt aviat amb un home que gairebé no hi és mai
Quan tenia onze anys, van comprometre l'Elisabeth amb en Ferenc Nádasdy, un cosí llunyà de la família. En aquest moment, en què és una noia encara molt jove, l'Orsolya Nádasdy, que és la seva sogra, l'ajuda a preparar-se per atendre els seus deures de cònjuge i de progenitora perquè s'espera que, amb el seu futur marit, proporcioni descendents per al llinatge dels Nádasdy.
La noia s'estableix al castell hongarès de Sárvár i allà viu un idil·li amb un dels camperols de la zona, que la deixa embarassada. Donarà a llum a una nena que, malauradament, arriba al món sense vida. Un temps després, quan ja té quinze anys, contreu matrimoni a Vranov nad Topl'ou amb el seu cosí Ferenc. En concret, un dels regals de noces que rep és el castell Čachtice, que es troba situat als Carpats.
Durant la primera dècada d'estar casats, el jove matrimoni no té cap fill perquè coincideix rarament: l'home, en concret, es consagra a la vida de militar i gairebé no para per casa. L'any 1585, el matrimoni tindrà la primera filla, l'Anna. Una mica més endavant, tindran dos infants més: l'Orsolya i l'Andrei que, lamentablement, perdran la vida de manera força prematura. Un temps després, arribaran al món la Katarina i en Pál.
L'any 1604 mor el seu marit, a l'edat de 47 anys, i en alguns casos s'explica que aquesta mort va ser causada per ferides de guerra. En d'altres fonts, però, es diu que l'hauria matat un general que havia instaurat un règim de terror a Transsilvània, o bé una prostituta.
Sigui com sigui, s'explica que en aquell moment l'Elisabeth Báthory era una progenitora entregada i afectuosa, amb una gran cultura, que podia llegir i escriure en un total de sis idiomes. No hi havia cap pista que fes pensar que més endavant acabaria rebent el sobrenom de comtessa sanguinària.
La comtessa sanguinària i la seva llegenda
Entre un parell d'anys abans del traspàs del seu espòs, el 1602, i fins l'any 1604, István Magyari —un pastor luterà— va formular diverses queixes davant del tribunal de Viena, al voltant de rumors que parlaven de suposades atrocitats de la comtessa. Els tribunals, però, van trigar diversos anys fins que van decidir posar-se a examinar la història de la dona i, finalment, entre els anys 1610 i 1611 es va recopilar un nombre de testimonis contraris a Báthory que superava els tres centenars.
La comtessa feia ofertes laborals molt atractives a joves de la zona perquè anessin a treballar al castell, i un cop allà les assassinava. En alguns casos, a més, es diu que les havia sotmès a violacions.
La imatge que ens ha arribat avui de la comtessa és la d'una dona plena de sadisme que apallissava brutalment les seves víctimes, de vegades fins que perdien la vida. Igualment, s'afirma que els feia cremades a la pell, que procedia a mutilar-los els genitals, les mans o diverses parts de la cara, i que els mossegava diverses parts del cos. N'hi havia que perdien la vida per culpa d'una exposició excessiva al fred, i d'altres traspassaven a causa de la falta d'aliments. L'arma predilecta de la dona eren les agulles, tal com van relatar diverses persones que hi van col·laborar a l'hora de reclutar les malaurades joves; els cossos sense vida d'aquestes persones s'enterraven tant al cementiri com en altres indrets, clandestinament.
Els assassinats i les tortures a mans de Báthory, però, no es van limitar a la zona del seu castell de Čachtice: igualment, es van perpetrar en diverses de les propietats de la dona, a llocs com Viena, Deutschkreutz, Bécko, Bratislava, Sárvár... Tot i que es desconeix la xifra exacta de víctimes a mans de la dona, es creu que entre els anys 1585 i 1610 hi van sucumbir com a mínim cent persones. Hi havia un testimoni del cas que afirmava que la dona tenia una llibreta en què hi havia els noms de més de 650 víctimes, tot i que aquesta llista no va aparèixer mai. Aquí cal que remarquem que hi havia un gran nombre de testimonis que declaraven sota tortura, i probablement eren exagerats o proporcionaven informacions falses únicament amb l'objectiu de salvar-se.
De la mateixa manera, les llegendes populars de la zona expliquen que l'Elisabeth Báthory intentava trobar la fórmula de la joventut eterna, i que feia servir la sang de les noies que matava per banyar-se. Ara bé, els historiadors han afirmat que ni a la correspondència de la dona ni a la seva acta podem trobar-hi aquestes dades, i també diuen que els testimonis del cas no van donar cap pista o dada al voltant d'aquesta versió, que al final ha estat la que ha acabat transcendint i tornant-la un personatge molt popular. El resum, per tant, és que no hi ha proves sobre aquest fet.
Els tribunals no van processar mai aquesta comtessa tan esgarrifosa, tot i que se la va sotmetre a arrest domiciliari dins d'una de les cambres del seu castell, fins al moment en què finalment va traspassar. Hi va haver, però, quatre col·laboradors de la dona que van morir decapitats i cremats en públic, per tal que els habitants de la zona veiessin que el cas no havia quedat sense condemna. Finalment, l'Elisabeth va traspassar el dia 21 d'agost de l'any 1614, i va rebre sepultura dins de l'església del castell en què havia viscut la seva darrera etapa, un lloc on es van produir tota mena d'atrocitats i abusos terribles.
Dins de la cultura popular, la dama blanca
La popularitat de la dama blanca, relacionada amb el personatge de l'Elisabeth Báthory, es va estendre pel continent europeu. De fet, Bram Stoker va fer-la servir com a inspiració per a la seva figura de Dràcula, la història més coneguda sobre vampirs que mai s'hagi escrit. A Dràcula, de fet, el seu autor va fer una combinació entre el príncep Vlat l'Empalador, fill del drac, i la comtessa Elisabeth Báthory, sanguinària i temible.
La història de la comtessa sanguinària apareix en diversos llargmetratges i llibres, i podem fer un èmfasi especial sobre la cinta 'Ceremonia Sangrienta' que, dirigida per Jordi Grau, mostra la història de Báthory —interpretada amb gran talent per l'actriu Lucía Bosé. Igualment, cal que fem referència al llargmetratge 'Hostel 2', un film en què una client sàdica resol que comprarà una noia jove per acabar amb la seva vida tallant-li el coll, en el moment en què la té penjant d'unes cadenes, que després es banyarà encantada amb la seva sang. Finalment, no podíem obviar la mítica producció 'La tia de Frankenstein', on també apareix la Dama Blanca, un personatge que s'inspira en aquesta comtessa sanguinària.
La dama, aquí, havia estat maleïda per culpa d'un fet ocorregut 200 anys enrere: havia consumat amb l'ajudant del doctor, Igor, un amor que estava prohibit. En última instància, però, tots dos posarien fi a la maledicció i es veuria el triomf de l'amor.