La tragèdia que viuen centenars de famílies a l'illa de La Palma després de l'erupció del volcà del Cumbre Vieja té una bona part de l'illa en suspens. L'angoixa per haver-ho perdut tot i la impotència de no poder fer res per posar-hi remei queden patents en aquest testimoni. Aníbal Díaz s'obre en canal per explicar a 'El País' la punyent història de la seva família, i és que les greus conseqüències que han patit després del succeït amb el volcà els estan passant factura.
El jove, de 25 anys, vivia a Las Manchas, molt a prop del volcà de La Palma i assegura que «els meus pares i jo ho hem perdut tot». La tarda anterior al diumenge de l'inici de l'erupció, explica, «ens van dir que esclataria per Jedey, a diversos quilòmetres». La mare, el pare i Aníbal van preparar una maleta amb documents i una mica de roba, que «no pensàvem que haguéssim de fer-la servir», es lamenta.
Aníbal Díaz confessa com ha viscut l'erupció del volcà de la Palma
«Aquell matí jo passejava per la muntanya i, en un moment, vaig sentir que un globus gegant passava per sota dels meus peus», narra el jove. «Vaig veure com el cotxe, lluny d'on era, es movia, i semblava que hi hagués onades sota la terra. Van començar els terratrèmols, eren cinc cada minut perquè enviava àudios als amics en els quals els explicava», relata Aníbal.
El jove canari explica amb detalls com va succeir tot. «A un quart de quatre va explotar, molt a prop d'on jo havia estat passejant al matí, a poc més d'un quilòmetre de casa meva. Se'n va anar la llum i la porta del garatge va deixar de funcionar, així que vam agafar la maleteta i els gossos».
Aníbal Díaz explica que «va venir un guàrdia civil i ens va dir que si us plau anéssim amb molta pressa, però el problema era el meu gat, que no apareixia, estava molt espantat i va fugir. Li vaig demanar a la guàrdia civil un minut, i al cap i a la fi, ja amb els meus pares al cotxe, el vaig trobar, el vaig ficar a dins i ens en vam anar on ens van dir, al camp de futbol del Paso».
Així, Aníbal explica el que va passar a casa dels seus avis de la Palma. «No hi havia imatges a les televisions perquè a aquesta llengua de lava, més petita que la de Todoque, li feien poc cas. Però un agricultor de la zona amic nostre, amb un dron que tenia, feia vídeos i ens els passava als veïns i vam saber que perdríem la casa», escriu Díaz.
«Hem anat al banc i li van dir al meu pare que l'assegurança no cobreix els volcans»
Aníbal afirma que ahir va tornar a casa un moment «gràcies a uns regidors». «Vaig agafar l'ordinador, roba per a mi i per als meus pares, les fotos de la família, ho vaig ficar tot en unes bosses, vaig tancar la porta i me'n vaig anar de tornada. Vaig trigar menys de 15 minuts. No hi havia més temps. Ni tan sols el cotxe podia pujar pel carrer ja que relliscava per la quantitat de cendra que s'hi acumulava. Avui he vist que la lava ja està al costat de casa meva, a punt de tirar-la a terra».
«Sóc bomber forestal. Dilluns, l'endemà que el volcà erupcionés, vaig anar a treballar. Però després no he pogut. Ja no he pogut. M'han donat de baixa. Em moro de tristesa. Estic veient els psicòlegs que ens envien. El meu pare treballa en la construcció, però l'empresa queda a la zona que han desallotjat». La mare és empaquetadora de plàtans, i tampoc sap si recuperarà la feina. «El meu pare està destrossat», explica Díaz.
«Jo tinc només un suèter, el meu pare una jaqueta. La meva mare no té res, ni una jaqueta, i crec que aquesta tarda anirem al camp de futbol del Paso, on donen roba i menjar. No ens agrada demanar, mai hem demanat res, però no ens queda una altra opció, perquè tenim tot a dalt», afirmava. El drama d'Aníbal és tal que explica el que li van dir al banc quan va preguntar si l'assegurança li cobria aquest desastre.
«Hem anat al banc i la directora de la sucursal li va dir al meu pare que l'assegurança no cobreix els volcans. No ens cobrarà, diu, el muntant de la hipoteca durant un any, però sí els interessos». «Li he preguntat a la meva mare quant ens falta per pagar de la hipoteca, però no se'n recorda. El meu pare li va respondre a la treballadora del banc si tampoc estan assegurats els mobles, la nevera, la televisió ... I tampoc». No sé llavors per què serveixen les assegurances», conclou Aníbal a la carta oberta a 'El País'.