Dos anys després de l'1-O, l'independentisme s'ha tornat a unir per commemorar el segon aniversari de l'1-O. El sobiranisme ha enllaçat de nou les mans i s'ha dirigit de manera conjunta a la ciutadania per fer una crida a respondre «massivament» i des de «la lluita no violenta i la desobediència civil i pacífica» a la sentència del Suprem, que avisen que serà condemnatòria. A través d'un comunicat, JxCat, ERC, la CUP, Òmnium i l'ANC - així com diversos sindicats i associacions-, han demanat a la societat «participar del nou marc de mobilitzacions» per «tornar a exercir els drets vulnerats», encara que no han detallat en què es traduiran aquestes protestes.
El president d'Òmnium Cultural, Marcel Mauri, ha advertit que la resposta haurà de ser llarga i organitzada i ha apostat perquè sigui una aposta transversal que aglutini diferents sensibilitats. «Farem el que faci falta davant una sentència injusta que busca l'escarni i que la ciutadania es quedi a casa. La sentència busca revenja i per això tothom ha de sortir al carrer a defensar els drets i les llibertats, no només un dia, sinó una època que serà llarga», ha assegurat. Mauri ha demanat que «hi sigui tothom» i ha confiat que els comuns, que no han participat en aquest manifest conjunt, se sumaran a la resposta.
La respoosta «ha de ser col·lectiva»
Per la seva banda, la presidenta de l'ANC, Elisenda Paluzie, ha detallat que la resposta es basarà en els principis de «llibertat, aturada de la repressió i dret d'autodeterminació», que ha explicat que són els punts que comparteixen totes les entitats signants. Tot i això, ha apuntat que cada organització tindrà, després, punts de vista propis i, per tant, accions concretes.
Així doncs, les entitats no han donat detalls de com seran les mobilitzacions. Tanmateix, han insistit que la resposta «ha de ser col·lectiva o no serà exitosa» i s'ha conjurat per trobar la mobilització «el més unitària possible».
«Els cops de porra eren reals»
De fet, 'unitat' ha estat probablement la paraula més pronunciada en aquest segon aniversari de l'1-O. Si els crits més comuns mesos enrere eren «1-O, ni oblit, ni perdó» o «llibertat presos polítics», enguany, les consignes han canviat i han estat especialment crítiques amb el Govern. Els partits han estat rebuts amb xiulades i amb un clam de la societat que posava en evidència la necessitat de fixar noves estratègies per fer efectiva la república catalana.
Les entitats també han estat crítiques i han reflectit l'escletxa que existeix actualment entre institucions i ciutadania. En aquest sentit, han reivindicat que s'apliqui «el mandat del referèndum i les lleis del 6 i 7 de setembre aprovades al Parlament que encara no s'ha materialitzat». Consideren que els dies posteriors al referèndum del dia 1 d'octubre «es va demostrar una força popular i cívica que va fer tremolar els fonaments de l'Estat» i lamenten que «les esperances dipositades en un diàleg que es va demostrar fals i inexistent i el fet de no estar preparats realment per a la unilateralitat van desarmar els carrers i l'independentisme».
«No ens podem permetre més declaracions d'independència simbòliques. Els vots de l'1 d'Octubre eren reals. Els cops de porra eren reals. Volem una independència real. Vam votar independència, i el que exigim és aquell mandat, cap altre» , han dit les entitats en un comunicat dirigit als partits.
El sobiranisme, mobilitzat de nou
Tot i el to reivindicatiu del segon aniversari, sembla que la flama del moviment ha revifat i milers de manifestants han omplert els carrers d'arreu de Catalunya per commemorar el referèndum. A Barcelona s'hi van manifestar 18.000 persones; a Girona, 13.000; a Tarragona, 4.000 i a Lledoners, 2.000. Durant tot el dia es van organitzar centenars d'activitats de tota mena a tot el territori, un fet que les entitats llegeixen com una engegada de motors per les mobilitzacions dels mesos vinents.
«Acabarem el que vam començar. Hem d'aprendre de les febleses de 2017 i hem de respondre amb la no-violència i sense cooperar amb l'Estat. La independència arribarà quan tinguem un govern disposat i un poble que compensi el que no es pot fer des de les institucions», ha reflexionat Paluzie al final de la jornada.