El Departament d'Educació ha anunciat canvis en l'esborrany que havia presentat sobre els nous currículums d'educació bàsica que s'han d'aplicar en els cursos imparells el curs vinent.
Un d'aquests canvis és la retirada del concepte 'en procés d'assoliment' en les qualificacions que havia generat molta controvèrsia.
Així, es mantindrà el 'no assoliment' en l'avaluació, ja que es reconeix que fins que tothom interioritzi l'ensenyament competencial és «més informatiu», segons la secretària de Transformació Educativa, Núria Mora.
Un altre de canvis és la reducció d'hores de gestió autònoma a secundària de les sis inicialment plantejades a quatre.
Els currículums no són definitius
El Departament va enviar l'esborrany dels currículums de primària i secundària a principis de febrer i va obrir un període per recollir aportacions de la comunitat educativa.
En canvi, el de batxillerat s'acaba de trametre. En aquest sentit, Mora ha deixat clar que es tracta d'esborranys perquè encara no s'han aprovat els reials decrets estatals sobre la matèria.
Quan aquests hi siguin s'hauran d'anar fent les adaptacions necessàries, si s'escauen.
Les famílies han d'entendre les notes dels seus fills
Un dels principals canvis, arriba en les qualificacions i és un dels punts que havia generat moltes crítiques.
Mora ha volgut deixar clar que les famílies rebran informes d'avaluació tres cops a l'any i que finalment aquests incorporaran les qualificacions tal com es coneixien fins ara: no assoliment, assoliment satisfactori, assoliment notable i assoliment excel·lent.
Tot i la marxa enrere, Mora defensa que amb el 'procés d'assoliment' volien dir que s'«està aprenent».
Finalment, però han retirat aquest concepte perquè les qualificacions «han de servir perquè les famílies ho entenguin».
Filosofia no desapareix
La distribució horària de les matèries a l'ESO havia generat també polèmica.
En primer lloc, per la crítica a les hores de gestió autònoma, que comportaven la reducció d'hores i la desaparició d'alguna optativa com a tal.
Finalment, es passa de sis a quatre hores setmanals de gestió autònoma a l'ESO, 560 en total, i es mantenen les optatives existents.
Entre aquestes, la de Filosofia a 4t d'ESO, com ja s'havia anunciat.
Llengua catalana perd hores lectives a l'ESO
El director general d'Innovació, Joan Cuevas, ha explicat que en línies generals hi ha una reducció del 15% de les hores de cada matèria, a excepció d'aquelles on la llei estatal no permet fer més reduccions, com és el cas de Religió.
En la distribució final hi ha matèries que guanyen hores mentre que d'altres en perden.
Entre les que perden hi ha Llengua castellana i literatura i Llengua catalana i literatura de 1r a 3r d'ESO.
En canvi, en guanyen Biologia i Geologia, Educació Plàstica, Visual i Audiovisual; Física i Química; Música; Geografia i Història i Tecnologia i Digitalització A 4t d'ESO.
En Educació i Valors Ètics i Matemàtiques es recuperen un total de 35 hores.
Primària també perd hores
A primària hi haurà 945 hores de gestió autònoma, 4,5 setmanals. Respecte a l'esborrany inicial, perd hores Coneixement del medi natural, social i cultural, però en guanyen Matemàtiques i Educació Artística.
Pel que fa a la llengua, a primària hi haurà 350 hores setmanals de Llengua catalana i literatura i el mateix de la castellana i l'aranesa.
El 2025 s'haurà d'aplicar definitivament el nou currículum
Educació ha concretat com s'aplicaran els nous currículums. Segons Mora i Cuevas, l'objectiu és que cada centre analitzi en quina situació es troba i apliqui els canvis segons pugui i necessiti.
En tres anys, però tots hauran d'estar aplicant els nous currículums.
Canvis a batxillerat
Aquesta transitorietat, però no podrà ser al batxillerat, on el límit el marca la llei que fixa que el 2024 s'ha d'establir un nou model de Proves d'Accés a la Universitat (PAU) que es regeixi també per competències.
Obligatòriament, desapareixeran les matèries Ciències del món contemporani i electrotècnia.
També és obligatori que les matèries de modalitat de 1r passin a ser de tres hores i, per tant, es passa de 12 a 9 hores setmanals. Les comunes passen de 14 a 12 i les optatives pugen de quatre a nou hores setmanals.