La consellera Àngels Chacón (Igualada, 1968) va ser nomenada, a inicis del mes de novembre, candidata del PDeCAT a les eleccions del 14 de Febrer. Des d'aleshores, Chacón està en precampanya pel territori donant a conèixer el projecte del PDeCAT. Ho fa amb un to de veu tranquil i allunyat de l'èpica de marca blanca que, sobretot en els darrers temps, s'ha instal·lat a la política catalana.
Àngels Chacón va estar al capdavant de la conselleria d'Empresa fins que la tensió entre Junts i PDeCAT va arribar a la cota màxima i el president Torra la va resoldre sense contemplacions: a la dissidència, ni aigua. A Chacón, una lliberal amb pinzellades socialdemòcrates, la va succeir un representant de la dreta dura, dura, com en Ramon Tremosa.
Ara, amb les eleccions a tocar, la política igualadina es troba fent territori, citant al president Pujol, un referent que treu el cap, ni que sigui de manera indirecta, entre algunes de les reflexions de Chacón en l'entrevista concedida a TarragonaDigital i CatalunyaDiari a les instal·lacions del mitjà digital líder en català del país.
Aquest dimarts, 24 de novembre, Chacón ha dedicat la jornada a visitar Reus. Àngels Chacón ha iniciat la seva agenda al Banc dels Aliments i això indica, força bé, quins són els seus interessos. Poques entitats poden transmetre una imatge més precisa de l'estat actual de la crisi sanitària i econòmica, que la fundació ubicada a Escultor Rocamora, número 14. El PDeCAT també ha aprofitat i s'ha reunit amb representants del sector turístic a Vila-seca.
Encara que no ho sembli, el PDeCAT, si és capaç d'espolsar-se l'ombra de Junts i del president Puigdemont de sobre, té prou musculatura, i amb denominació d'origen, per a poder assolir un resultat decent a la convocatòria electoral del Dia dels Enamorats. Una repassada ràpida permet fer un trio titular de candidats que solen arrasar a les seves eleccions, les municipals: Carles Pellicer, Reus; Pere Segura, Vila-seca; i Meritxell Roigé, Tortosa. Fins a les eleccions, com diu Chacón, «es manté la incògnita de quin serà el resultat». Mentrestant, ens podem entretenir intentant esbrinar què pensa Àngels Chacón sobre diferents temes. Si ho fem, si intentem informar-nos sobre el posicionament polític de cada candidat, i ens allunyem de la política practicada com si fos una rivalitat futbolística, potser tindrem sort i, al capdavant de la primera institució del país, hi haurà algú a qui no se li penjarà una web.
«No renunciem a ser un país lliure però no de qualsevol manera, ni qualsevol país»
— En una entrevista recent li llegia que creu que encara tenen temps d'explicar el seu projecte. Doncs bé, expliqui'l, quin és el projecte del PDeCAT?
— És un projecte que enllaça dos vectors. Per un cantó l'eix nacional, en el qual no abandonem, ni abdiquem, ni renunciem a esdevenir un país lliure, però no de qualsevol manera ni qualsevol país. Per això, nosaltres entenem que la fórmula en aquest eix ha de ser un referèndum pactat, reconegut internacionalment. Hem vist que per molt que ho vulguem, per molt que nosaltres ho desitgem, no es pot materialitzar aquesta independència. I l'altre eix és enfortir el país. Som un país de petites i mitjanes empreses i això, en una crisi com aquesta, té conseqüències en l'àmbit social, per descomptat. Les propostes que farem, en els àmbits territorials i sectorials, les anirem explicant els pròxims dies.
— El lema d'aquesta precampanya és #centremelpaís. Si s'ha de centrar, on ha anat a parar el país, on el tenim?
— El país el tenim desconcertat, confús. En aquest país ha passat de tot en l'àmbit polític. Hi ha hagut repressió, molta, i venim d'una sentència dels nostres companys de l'anterior govern. En fi, una anormalitat en mig de la qual cal desenvolupar tot el que és l'acció de govern. Com li deia, el país, ara, està desconcertat i està confús. No només per tot el que ha passat sinó també, evidentment, per la pandèmia. I quan diem centrem el país el que volem dir és que cal que expliquem un full de ruta possible, creïble i realista.
— És possible centrar el país en un escenari polític amb tots els espais dominants de la darrera dècada, independentisme i espanyolisme, fragmentats?
— Si tornem a posar les persones i el dia a dia dels nostres ciutadans i ciutadanes al centre, doncs sí, això es pot fer. Si tornem a tenir la mirada allunyada de la realitat social i econòmica del nostre país, no anem bé.
«El procés ha posat davant el mirall a la societat catalana i als governants de l'Estat»
— Les darreres enquestes li donen entre 0 i 1 diputat. Confia en les enquestes?
— Les enquestes que hi ha ara encara no reflecteixen la realitat perquè moltes d'elles estan fetes abans que decidíssim presentar-nos en solitari. Les enquestes són indicadors, però fins al dia de les eleccions, la incògnita es manté. Nosaltres, el que hem de fer, és treballar per garantir el màxim resultat. Si governa el PDeCAT, haurem d'enfortir el país, governant per a tothom, però sobretot, sobretot, sent molt conscients de quin és el context, de crisi econòmica i de salut, però també quin és el context internacional.
— En un país governat pel PDeCAT, quin paper jugaria la segona àrea metropolitana de Catalunya, Tarragona?
— Li està preguntant a algú que també ve del territori! Nosaltres no estem d'acord amb la territorialització de la centralitat. El que observem, moltes vegades, és que des de l'àrea metropolitana s'impulsen una mena de delegacions sense que hi hagi una integració de la diversitat i pluralitat territorial. Hem de compensar. Quan nosaltres parlem de generar oportunitats, passa per ser molt conscients d'aquesta diversitat. Això es tradueix amb nous models de governança i d'integració de propostes que ens vénen del territori. En cadascun dels pactes, dels eixos que establim, hi hem d'afegir aquest element territorial.
— El procés ha beneficiat o ha perjudicat Catalunya?
— El procés ha evidenciat que hi ha una qüestió no resolta que és que, una gran part de la ciutadania de Catalunya, no ens sentim còmodes amb l'encaix amb l'Estat espanyol. El procés ha evidenciat aquest problema i, també, la poca voluntat democràtica que ha tingut l'Estat espanyol, manifestada en tota una pluralitat de repressions. El procés ha posat davant el mirall a la societat catalana i als governants de l'Estat espanyol.
«El PDeCAT té voluntat d'integrar. Altres forces, no»
— La unitat independentista, suma o resta, políticament parlant?
— La unitat independentista s'ha manifestat, sens dubte, quan hem anat a denunciar la repressió. Totes les forces polítiques s'han afegit. La unitat independentista suma quan integra la diversitat, la pluralitat. Quan volem una unitat monolítica, empobreix. La unitat independentista el primer que hauria de tenir és una unitat estratègica que, ara per ara, no té ningú.
— Vostè va ser destituïda, en una clara purga política, pel president Torra a inicis del mes de setembre. Què creu que ha passat per què en dos mesos i escaig, des de la sortida del PDeCAT del govern, l'executiu català s'hagi dedicat al joc dels disbarats, com ara amb les ajudes als autònoms?
— Vivim un sentiment d'improvisació, de desconcert, de confusió. L'enorme manca d'interlocució del govern, amb els diferents sectors i col·lectius afectats, està generant una sensació de caos que no ajuda gens enmig d'aquesta situació crítica per tanta i tanta gent. Suposo que estem a la fase final d'un govern.
— Hi ha espai electoral a l'ombra de Junts? Les purgues de Junts al PDeCAT, les baralles partidistes, quin missatge creu que transmeten a la ciutadania?
— El nostre partit sempre ha intentat sumar amb altres forces. Recordo, per exemple, la fórmula de Junts pel Sí. També vull recordar que nosaltres hem integrat més independents, perquè d'independents sempre n'hem tingut a les nostres llistes. Jo mateixa, quan vaig entrar com a regidora a l'Ajuntament d'Igualada, ho feia com a independent a la llista electoral del que llavors era Convergència i, posteriorment, el PDeCAT. Aquesta voluntat d'integrar l'hem tingut. Pel que sembla, aquesta voluntat d'integrar no la té tothom.
— El tripartit d'ERC, Comuns i PSC està fet?
— És una possibilitat.
«La pròxima legislatura hem de parlar clar, no podem enganyar»
— Durant l'entrevista ha sortit un concepte molt 'pujolià': «Fer país». Partint d'aquesta base, la pròxima legislatura hem de parlar d'independència o de salvar el català, per exemple?
— La pròxima legislatura, sobretot, hem de parlar clar, no podem enganyar. Sense renunciar a l'objectiu de ser independents, haurem de gestionar el dia a dia, preservar la nostra llengua, el nostre model d'immersió lingüística. A la vegada, haurem d'explicar a moltíssima gent que volem ser independents per garantir el major dels benestars a la societat catalana. També haurem d'explicar, internacionalment, que tenim el dret a decidir i que patim repressió. Però haurem de fer les dues coses, estratègia i tàctica. També gestió del dia a dia. No podem anar perdent el país mentre busquem la independència.
— Quin paper tindrà el president Mas a la campanya? I a les llistes?
— El que ell vulgui. Encara no ho hem parlat. Agraïm moltíssim al president Mas que es mantingui en el Partit Demòcrata per tot el que representa de llegat, de partit essencial en la construcció de la Catalunya que coneixem avui en dia. També li agraïm la confiança, el suport, i la valentia d'impulsar el 9-N. Ell és, també, un represaliat i tindrà el paper que ell vulgui tenir, des d'una postura generosa com la que té ara. Sabem que està al nostre costat i pel que convingui.