Si la pandèmia ho permet, els 110.000 socis i sòcies del FC Barcelona triaran, el pròxim 24 de gener, el president del Barça. No són unes eleccions menors ni una votació qualsevol. Segons les xifres de la directiva del dimitit president Josep Maria Bartomeu, l'entitat genera, en activitat econòmica arreu de l'Estat, 1.773 milions d'euros, el 0,15% del PIB espanyol.
Deixant de banda el pes econòmic, la presidència del Barça també té connotacions polítiques. No debades, el president Pujol definia la presidència del Camp Nou com la segona més important de Catalunya. Evidentment, la primera estava a la plaça Sant Jaume, a Palau. A aquesta contesa electoral, el Barça arriba traumatitzat per la presidència de Josep Maria Bartomeu i la influència de Sandro Rossell.
Les eleccions estaran entre en Joan Laporta, president d'un dels millors equips de la història, el Barça de Pep Guardiola, i 'Sí al futur', el projecte de l'exitós empresari, però poc conegut per l'aficionat, Victor Font. Font té com a futur número 2 al capdavant del club, en cas de guanyar les eleccions, al veterà periodista Antoni Bassas. Hem parlat amb Bassas sobre el Barça i el futur de l'entitat blaugrana.
«El procés electoral del Barça és del segle XIX»
— Quin futur vol 'Sí al futur' pel Barça?
— Volem que entri al segle XXI. Volem posar al soci al centre, que no sigui cridat només per les eleccions o un cop l'any a l'assemblea de compromissaris. Volem posar una estructura esportiva al servei de la idea que ens va fer el millor club del món. Al servei de la idea que va crear Cruyff, que va perfeccionar en Pep i que tindrà, o hauria de tenir, a en Xavi Hernández com a continuador. Volem trobar noves línies de negoci, amb les tradicionals no n'hi ha prou. Volem trobar una reforma del Barça tan profunda com la que Cruyff va fer en el terreny de joc, però nosaltres la volem als despatxos, al terreny de joc i a la vida social del club, perquè se'ns ha envellit.
— Què vol dir que s'ha envellit el Barça?
— Li posaré un exemple. Si ara tinguéssim vot electrònic, tal com en Víctor va demanar quan va recollir 5.000 firmes de socis del Barça i va ser el primer soci de la història del Barça que va poder introduir un punt a l'ordre del dia de l'assemblea, la pandèmia no seria un problema, ni per la recollida de firmes ni per les eleccions. Tot el procés electoral al Barça està fet perquè la participació no superi més del 50% i això és un fracàs com a societat. No pot ser que, amb un club amb 110 mil socis i sòcies amb dret a vot, vagin a votar pel voltant de 50 mil. El procés electoral del Barça està muntat com al segle XIX, amb papers de calc, amb clips, amb grapes, amb fotocòpies del carnet d'identitat, en ple segle XXI. Per què deu ser això? No cal ser gaire espavilat per entendre que el club és més fàcil de governar, i de tenir una victòria electoral, si vota poca gent.
— Citàveu ara a Cruyff. El club, històricament, des de l'arribada de Cruyff entrenador, està dividit entre 'cruyffistes' i 'nuñistes'. Són irreconciliables?
— Hem de revisar velles categories. És evident que hi ha gent que enyora a Núñez, com és evident que hi ha gent que enyora a Cruyff, la seva manera de fer i la seva idea futbolística. Aquest darrer el comparteixo. Nosaltres volem una evolució que passa per Cruyff-Pep-Xavi, però el Barça ja no és el Barça dels anys 90. Cruyff se'n va anar del Barça l'any 96, Núñez va deixar de ser president del Barça l'any 2000. Han passat 21 anys. Encara estem amb aquestes velles categories? Nosaltres, identificant-nos amb l'estil de joc d'en Johan, creiem que el Barça ha d'entrar al segle XXI. No per enterrar els '-ismes', que formen part de la vida democràtica d'una institució, com a corrents de pensament, o simpaties, però sí per dir que aquestes velles categories no ens defineixen.
«En aquestes eleccions ens juguem que el Barça no es transformi en una SAD»
— El Barça arriba a aquesta contesa electoral en una situació crítica. La suspensió de pagaments és un escenari que contemplen?
— Hi ha hagut una empresa que ha dit que el Barça ho podria acabar demanant. Aquesta, per mi, és la gran, gran diferència, entre anteriors eleccions i aquesta. En altres eleccions podies dir que estava en joc el nom del president, o fins i tot una certa manera de governar, però una certa manera de governar que s'assemblava molt a les darreres dècades. Aquí ens estem jugant la continuïtat del Barça com a club i ens estem jugant que, d'aquí a uns anys, no tinguem més remei que convertir al Barça en una SAD. 'Sí al futur' no ho vol, de cap manera. 'Sí al futur' està estructurat per assolir dos objectius: que el Barça continuï sent propietat dels socis i continuï sent competitiu i poder guanyar lligues i Champions. En aquestes eleccions, és més important que mai que els socis dediquin una mica de temps a pensar quin és el millor projecte perquè el Barça continuï sent el Barça. Nosaltres creiem que és el nostre.
— 'Sí al futur' i 'Estimem al Barça', d'en Joan Laporta, són els dos grans favorits. És impossible arribar a una entesa?
— En Víctor, abans de les eleccions, va parlar amb Joan Laporta i li va oferir la presidència entenent que, algú que havia sigut president, no podia tornar com a vicepresident, però a canvi de preservar el projecte. És a dir, que Laporta fos el president del projecte de 'Sí al futur'. L'oferta va ser rebutjada. En aquestes eleccions estem davant de dues propostes, una molt més presidencialista, més d'acord amb les antigues formes de governar, i una clarament innovadora de nova gent, noves idees, noves persones que arriben al club. Aquesta darrera és l'única manera de competir amb els nostres adversaris. Adversaris que corren molt quan nosaltres encara estem ancorats en models obsolets.
— Si guanyen les eleccions i troben situacions dubtoses, portaran a l'antiga directiva de Bartomeu als jutjats?
— A tota la directiva, com acció de responsabilitat, no. Entenem que aquesta solució pot ser una solució injusta perquè hi pot haver directius que no hagin participat en aquestes decisions. Però volem saber quin és l'estat real del club i si, en aquesta 'due diligence' que farem només entrar, comprovem que hi ha hagut activitats, decisions, pagaments que poden ser constitutius de delicte, aleshores sí, naturalment, ho portarem als jutjats.
«Som una candidatura independent de partits polítics, a diferència d'altres»
— CatalunyaDiari i TarragonaDigital són mitjans amb seu a la demarcacióTarragona. La relació del Barça amb el Nàstic, per posar un exemple, és millorable. Quin paper ha de jugar el Barça en l'esport català?
— El Barça ha de tenir una relació bona amb la resta de clubs del país i entendre que aquesta posició capdavantera, hegemònica, gegantina, ha de revertir en benefici de tothom. Aquí hi ha un planter de qui tothom se'n pot beneficiar. El Barça ha de mirar de trobar en l'esport català els seus col·laboradors i després, naturalment, en les respectives lligues, els seus competidors, però hem de mirar que hi hagi aigua per tothom a la mateixa font, que és el planter. I és aquí on el Barça, precisament per la seva posició hegemònica, ha de fer les primeres passes. 'Sí al futur' les vol fer, decididament. En Víctor Font, pels seus orígens, sap el que significa el pes del Barça a determinades col·lectivitats.
— Sempre s'ha dit que la presidència del Barça és la segona presidència més important de Catalunya, després de la Generalitat. La seva candidatura és independent dels poders fàctics catalans, tant mediàtics com polítics i econòmics?
— A nosaltres no ens dona suport cap poder financer ni polític. En Víctor vivia a Dubai, on estava radicada la seva família, i és allà on s'ha abocat al món de la seva empresa, on ha arribat a tenir més de 250 treballadors. Nosaltres entenem que el Barça és radicalment catalanista, que va ser fundat com a tal per Joan Gamper, estem a favor del dret a decidir i pensem que hi ha un conflicte polític entre Catalunya i Espanya. Ara bé, això és independent de qualsevol lligam amb partits polítics a diferència d'altres candidatures, on veiem simpaties públiques. I també som independents de qualsevol poder mediàtic.
— Per què s'ha de votar a Víctor Font?
— S'ha de votar a Víctor Font perquè el Barça està en perill i l'únic projecte amb capacitat de salvar-lo, perquè és nou, perquè és el reflex de noves idees, de noves generacions, que vol sacsejar al club de dalt avall des del punt de vista esportiu, institucional, social i econòmic, és el del Víctor. En general, totes les altres propostes són 'business as usual', com s'ha fet sempre. i entenem que amb això no n'hi ha prou. Els socis i les sòcies correm el risc de perdre la propietat del club.
