Acabem la ronda d’entrevistes iniciada amb els portaveus, i previsiblement alcaldables, tarragonins amb el batlle de la ciutat, Josep Fèlix Ballesteros.
Ballesteros ens rep a la Diputació de Tarragona hores després d’un sopar a Madrid del Comitè Olímpic Espanyol que ha aprofitat per a arribar a un acord amb Gerard Figueras, secretari general de l’Esport del govern de la Generalitat, sobre el Palau d’Esports Catalunya, a l’Anella Mediterrània.
—Alcalde, defineixi els seus 12 anys de mandat amb una paraula i expliqui per què
—Doncs diria que han sigut els 12 anys de la proximitat, d’estar molt a prop dels problemes de la gent i amb la gent. Han estat els anys d’una crisi horrorosa en els que no hem abandonat ningú. Les polítiques socials, educatives i d’ocupació han presidit les prioritats però a més a més hem aconseguit en la pitjor crisi econòmica i administrativa d’aquest país invertir més de 380 milions d’euros. No han quedat coses per fer de les que eren importants i transcendentals: el teatre Tarragona, l’Escola Oficial d’Idiomes, la rambla de Campclar, els plans integrals, el Mercat que és una de les coses que està funcionant millor, etc. Seria una dècada que, malgrat les dificultats, ha donat el seu resultat.
—Un parell de temes d’actualitat Alcalde. Per què comença amb un descompte del 25% la rebaixa del tiquet dels autobusos?
—Nosaltres volem fer la gratuïtat sense disparar el dèficit i per poder fer això necessitem, primer, fer la central de busos urbans a Battestini; segon, poder haver canviat, almenys, la meitat de la flota de tal manera que les despeses derivades d’aquesta flota siguin les menors possibles. Tot això no es fa, evidentment, ni en un ni en dos mesos. La gratuïtat, ha de quedar clar, és pels residents i hi arribarem en tres anys més, màxim, quan la puguem mantenir econòmicament.
—Quin és el substitut d’Ikea pel PP10?
—Hi ha tres inversors de caràcter internacional que, per les condicions de confidencialitat de les converses, no puc dir però que són de caràcter internacional amb implantacions comercials potents. Més enllà de la no-vinguda d’Ikea, que encara no està oficialment confirmada però nosaltres ja la donem per pràcticament feta, els qui han de vendre les parcel·les, ja estan en converses amb tres inversors de caràcter internacional molt potents. Per tant, el PP10 no perilla; perilla l’arribada d’Ikea, això sí.
«La relació amb el PP és bona, de lleialtat en projectes de ciutat»
—Quin és l’estat de les relacions amb el seu soci de govern, el Partit Popular?
—La relació és bona perquè es basa en un principi de confiança. Jo sempre ho he dit que, des de la discrepància ideològica, va partir d’un principi de confiança en l’Alejandro Fernández. Per tant, això es basa en el principi de confiança, de lleialtat en els projectes de ciutat evidentment.
—Per què no hi era el PP a la foto dels pressupostos?
—La foto amb Ciutadans no és una foto per triar un nou soci, és una foto per donar la màxima estabilitat a la institució. Penseu que hi ha ajuntaments, pròxims i no tan pròxims, que no han estat capaços d’aprovar pressupostos. L’instrument més gran que pot tenir una institució per tirar endavant una ciutat, o una societat, o un país són els pressupostos.
—Per què us heu posicionat com ho heu fet sobre el Palau d’Esports Catalunya, setmanes després que els vostres socis anunciessin un acord?
—El tema del Palau, la veritat és que hi va haver una reunió amb la Generalitat on va participar la senyora Elisa Vedrina i en Javier Villamayor. Es van arribar a alguns acords i aquests acords cal acabar d’aplicar-los. Bàsicament és com la Generalitat ens acaba compensant els costos del Palau derivats de la inversió que falta i del manteniment necessari, i com ho fem sense que repercuteixi negativament en el Patronat Municipal d’Esports. Això ja ho tenim aclarit. Vaig aprofitar la gala del Comitè Olímpic Espanyol per parlar amb el secretari general de l’Esport, amb el Gerard Figueras, i ja ho tenim aclarit.
«No permetré que la solució als problemes del Sant Joan passi pel Joan XXIII»
—Què ha suposat el Jaume I pels seus anys de mandat?
— Ha suposat una llosa econòmica i, a més a més, ha estat un dubte permanent sobre la gestió dels anteriors equips de govern que la justícia encara no ha dirimit ni ha decidit. M’agradaria que almenys la justícia ens deixés fer alguna cosa perquè allò és el monument a la vergonya.
—Com veieu la reforma de l’hospital Joan XXIII?
—És de vergonya que no la tinguem ja. S’ha promès set vegades. Per tant la reforma de Joan XXIII és absolutament necessària però és que, a més a més, s’ha de fer la reforma integral. Necessitem també que totes les urgències i totes les consultes; la part d’aulari i de docència i recerca de la Universitat, perquè no oblidem que és un hospital universitari de referència i la part més institucional de l’hospital estiguin en les millors condicions possibles. No pot ser que tinguem l’hospital de més alta especialització de tot aquest territori en una situació que és pràcticament la mateixa que teníem els anys 70: un centre, en fi, gairebé tercermundista.
—I com s’hi posa fi?
—Tenim la necessitat com a tarragonins d’exigir, i el govern de fer, el que demanem perquè això s’ha fet a Salt, s’ha fet a Barcelona en diferents hospitals, s’ha fet a Lleida, i per què no es pot fer a Tarragona? Ara bé, quan em diuen que hem de parlar del model, perquè ara tenim un Sant Joan que està molt dotat pel que fa a equipaments però que no té activitat i té dèficit. Els errors del passat no els hem de pagar nosaltres. A partir de què Joan XXIII estigui amb totes les inversions fetes i amb tots els professionals i amb tots els serveis sanitaris garantits parlem del model territorial però abans no, perquè ja sé quina és la solució, com que allà tenim un hospital que està buit i aquí tenim un hospital que ens cau, portem serveis cap allà. Doncs no, no permetré que la solució als problemes del Sant Joan passi pel Joan XXIII.
—Un calendari pel Banc d’Espanya?
—El calendari són dos anys i mig i així està definit en el projecte que ha fet Sergio Nasarre, el catedràtic de la càtedra d’habitatge de la Rovira i Virgili.
«La Tabacalera ha de ser el Museu Nacional Arqueològic de Catalunya»
—I sobre Tabacalera?
—Tindrem 1 milió d’inversió per Tabacalera l’any 2019, ja ho vaig dir a la conferència, i ho vaig voler dir expressament com un compromís i Tabacalera començarà a caminar de nou l’any 19. Aquest milió d’euros serà per encàrrec de projectes i per rehabilitació d’alguns espais. En les pròximes setmanes presentarem el pla funcional acordat amb Cultura de la Generalitat.
—Què ha de ser Tabacalera?
—Ha de ser el Museu Nacional Arqueològic de Catalunya i per estudiar el món clàssic s’haurà de venir a Tarragona. Volem que el conjunt Tabacalera sigui una gran ciutat de la cultura: amb la biblioteca pública, amb l’ICAC, amb la incorporació de la Necròpolis al conjunt Tabacalera. També un espai pels artistes, per creació i difusió d’art contemporani i cultura… Ja sé que aquests projectes van molt lents i ens desesperen a tots però el que cal és tenir clar què vols i amb qui ho vols aconseguir.
«Tarragona està en un projecte català i espanyol»
—Han quedat enrere els «Ballesterosdimissió» de Santa Tecla?
—No em preocupen, però tampoc m’agraden, perquè jo crec que la festa és de tots, dels nens, de les famílies, de l’Església, de la gent que hi creu i que no hi creu… La festa no s’ha de polititzar però hi ha gent que no té clar on són els límits. Sabeu què passa? Que al costat dels «Ballesterosdimissió» hi havia molta gent que aplaudia i, a més a més, molta gent que em diu, quan vaig pel carrer, «Ballesteros no estàs sol» o «Ballesteros no estás solo» i això m’anima. Ara bé, no em canviaran la forma de pensar, jo no sóc independentista i no vull jugar a l’independentisme, no hi vull jugar. Ara, tampoc estic en contra de l’independentisme. Per mi Tarragona està per damunt de tot però per mi Tarragona està en un projecte català i espanyol.
—En quin estat es troben les relacions amb els veïns de la Part Baixa?
—En un «no estat». És difícil parlar amb persones que no volen negociar. Nosaltres estem tirant endavant una sèrie de projectes, com es pot veure en el pressupost d’inversions, que ens agradaria poder parlar amb ells. Em refereixo, per exemple, al que Albert Abelló anomenava «Illa Corsini», una transformació urbana i urbanística potentíssima. Ara bé, és molt difícil el diàleg amb aquesta actitud d’enfrontament bel·licós perquè sí. Segur que hi podem fer més i segur que ens posaríem d’acord parlant de neteja, de manteniment, de solars…
—Per tant…
—Evidentment que a la Part Baixa hi falten coses, i estem disposats a parlar-les, però hem de recordar que és de les zones de Tarragona que ha tingut més inversions en aquesta ciutat: escales mecàniques, el Teatre romà, l’Escola Oficial d’Idiomes que era un autèntic forat negre, un desastre. També en els pressupostos es contemplen intervencions hidràuliques que van en la direcció de resoldre els problemes d’inundabilitat que tenim a la Part Baixa i també a la zona de Campclar, a la zona de Ponent. Amb això nosaltres posarem diners, esperem que la Generalitat també, l’ACA, i finalment jo crec que en aquests anys podríem resoldre-ho. De tot això, encara no n’he pogut parlar amb la presidenta.
—Han impulsat, des de l’equip de govern, com a mesura per a lluitar contra la sensació de deixadesa que hi ha a la ciutat, el pla integral de millora dels barris, que coordina els serveis de neteja, jardineria, brigada i Guàrdia Urbana. Com està funcionant?
—N’hem fet a la Granja-Granja-Torreforta i entorn; n’hem fet a la Part Baixa i s’havia de començar, o s’estava fent, a la Vall de l’Arrabassada. Aquest és un pla integral de xoc molt important perquè ens permet actuar per «terra, mar i aire»; és a dir, neteja, manteniment de l’espai públic, i Guàrdia Urbana si hi ha vehicles abandonats en via pública. És una forma d’actuar integralment a l’espai públic per millorar-lo. Ara, per molt que actuem, necessitem que els ciutadans ens ajudin. Hem de tenir més cura de l’espai públic. L’Ajuntament pot fer més en cuidar-lo, segur però també hem de tenir més cura, hem de ser corresponsables.
«El pacte amb Ciutadans no està fet: ni parlar-ne»
—Tornem a la foto dels pressupostos. Alcalde, ja està fet el pacte amb Ciutadans per a després de les eleccions municipals?
—Ah, no, no. No, ni parlar-ne. El Pau Pérez està parlant amb tots els grups, amb tots. És veritat que Ciutadans és el primer que s’ha posat disposat a col·laborar, però s’està parlant amb tothom.
—Des dels grups de l’oposició a la plaça de la Font el donen per amortitzat…
—Em donaven per amortitzat fa vuit anys; em donaven per amortitzat fa quatre, que deien que el Mercat que no l’acabaria mai i seria el meu enterrament... M’han donat per amortitzat moltes vegades: no sé quantes vides polítiques tinc. En tot cas em fa gràcia perquè forma part del manual.
—Com porta la preparació de la llista municipal? Ja té els fitxatges independents?
—Ara faré un exercici de sinceritat total: em fa molta mandra. Per tant, fins a dos mesos abans no em posaré ni a pensar-hi i he demanat que el partit tampoc ho faci. És que tenim molta feina. Jo m’he de dedicar a tirar endavant aquest pressupost d’inversions, a tirar endavant els projectes que tenim en marxa i a seguir gestionant la ciutat. No tinc massa temps per pensar en altres coses
—Com creu que aniran les pròximes eleccions municipals?
—Seran molt difícils, l’ambient està molt canviant. Els resultats d’Andalusia eren impensables fa un mes i fa set encara ho era més que Pedro Sánchez fos president del govern. Ara l’ambient s’escalfarà amb el tema dels judicis... Evidentment, espero ser la força majoritària i espero que amb les aritmètiques que toquin poder governar però és molt difícil. A Tarragona tenim els interrogants si Vox entrarà o no; com es defineix Podem; en quin punt es troba el PP de Tarragona. Ciutadans i Esquerra sembla que estan de pujada però ja no tant de pujada com semblava abans; PDeCAT encara han de decidir si són de son pare o de sa mare i quin és el nom que li van posar quan el van batejar…En fi, molt difícil.