El Pla d'Acció Municipal de l'Ajuntament de Reus es veurà afectat per la situació econòmica i social derivada de la pandèmia de coronavirus. Així ho admet l'alcalde, Carles Pellicer, tot i que no concreta de quina manera o en quina proporció. Exposa que el govern ho està valorant, però que assumeixen que no es podrà complir tot el que s'havia plantejat.
En una entrevista amb TarragonaDigital duta a terme la setmana passada, Pellicer valora la situació actual i futura de la ciutat, del govern local i la seva acció i de la Festa Major que s'havia programat per enguany. Destaca quins són els projectes que considera cabdals i, sense arribar-ho a certificar, sí que apunta quines són les iniciatives que el govern podria prioritzar quan es readapti el PAM a la nova realitat.
Primer any del mandat, el del coronavirus
—S'ha complert el primer any d'aquest mandat, quin balanç en feu?
—Un primer any de mandat positiu, hi ha un govern estable, de majoria, que funciona bé. Estic content de com va el govern, tant amb ERC com amb Ara Reus. S'ha fet un Pla d'Acció Municipal que és un full de ruta; tenim un projecte important de ciutat que ara podem portar a terme perquè tenim majoria i, econòmicament, l'Ajuntament està molt bé.
El que passa és que la Covid-19 ens ha frenat algunes expectatives i haurem d'esperar per veure quina és l'evolució de la situació complexa que tenim per tornar a encarrilar-ho tot plegat. Això vol dir que haurà de canviar tot? No, això vol dir que s'hauran de reprogramar algunes coses, hem de veure quines inversions hem de mantenir.
—Parleu de l'impacte de la Covid-19; en quina situació està la ciutat, després d'aquesta pandèmia?
—La ciutat està tranquil·la; vull agrair a tota la ciutadania que, en general, s'hagi comportat bé. No és perquè sí que la ciutat de Reus està per sota de la mitjana de la regió sanitària i que ens hi hem mantingut sempre. Som de les ciutats grans de Catalunya amb menys afectació. En aquest moment podem dir que tenim una ciutat estable, tranquil·la, amb contenció.
Hem anat treballant fixant-nos en què passava a altres llocs per anar-nos avançant a prendre mesures, mesures que, en general, la gent ha entès que s'havien de prendre. En aquest moment estem a l'expectativa, el Comitè d'Emergències encara es reuneix i avancem a bon ritme.
Tot l'equip que ha treballat al meu costat ha fet molt bona feina, i n'estic orgullós i content. Malauradament, en aquest camí hem deixat algunes persones que han perdut la vida per la malaltia, altres han estat afectades, i vull expressar el meu condol. Tot i això, hem sigut de les ciutats menys afectades.
—Hi ha hagut impacte econòmic i social, i s'ha fet un Pla de Reactivació que, pressupostàriament, té molt de pes en la part econòmica i menys en la social, a què es deu?
—La crisi sanitària ens ha portat diverses crisis, una és la social, l'altra és l'econòmica. El que hem fet és establir uns plans de treball, un de salut, un de social i un d'econòmic, i encara n'estem estudiant algun més. Aquests plans són difícils de fer i d'analitzar, i ens han portat a actuar amb un objectiu, que són les persones.
El primer pla és el de salut, i el segon el social, el que anomenem Pla de Xoc. Ha comportat abocar diners a cuidar-nos perquè s'ha incorporat una nova pobresa. Moltes famílies que han perdut la feina s'han hagut de cuidar, hem obert sis punts de distribució d'alimentació, aquestes setmanes s'estan repartint les targetes moneder, que són un complement perquè les famílies puguin continuar tenint productes de neteja i higiene. Tot això són diners que destinem a cuidar la ciutadania.
—Per tant, la balança entre Pla Econòmic i Social queda compensada?
—Des de Benestar Social, Montserrat Vilella ha fet molt bona feina. Jo diria que molts municipis ens han mirat a nosaltres per veure com ho fèiem. Estem parlant d'una dimensió desconeguda, hem pres decisions sobre coses que mai s'havien pres, o sobre situacions que mai hi havia hagut abans.
Això ha comportat moments durs, a la taula del Comitè d'Emergències hi ha hagut moments d'incertesa, de por i d'angoixa. Quan decideixes per molta gent sempre tens por de no encertar-la, i afortunadament l'hem encertat en la gran majoria, i en d'altres ho haguéssim pogut fer millor.
En l'àmbit social s'ha fet molta feina. S'ha trucat a totes les persones grans de la ciutat una per una per saber com estaven, com es trobaven. Tot això és el Pla Social; el Pla Econòmic és més visible, però aquest no ho és tant però és molt eficient. L'altre és l'econòmic, perquè ara toca posar diners al carrer i que corrin, posar en circulació l'economia, per això tot aquest munt d'actuacions que començarem a posar-les en pràctica.
Els efectes de la pandèmia en la Festa Major de Sant Pere
—També s'ha vist afectada per la Covid-19 la Festa Major de Sant Pere, com s'ha viscut haver de programar una festa com aquesta?
—Cada vegada que em parlen d'aquest tema em fa mal el cor. Tenim un Sant Pere molt estrany, de la mateixa manera que tenim la ciutat estranya, en aquest sentit. Ho hem fet així perquè Sant Pere s'ha de preparar amb temps, i el vam preparar en la fase zero.
La situació és la que és i no podem tenir concentracions de moltes persones al carrer, i per tant no es poden fer revetlles, no es pot fer la Tronada. I que no es faci la Tronada en una Festa Major és com si t'arrenquessin una part de tu mateix, és el màxim element que la fa vibrar.
Algú havia parlat de fer una Tronada sense públic, però no té cap sentit. Una Tronada s'ha de veure i s'ha de viure, no n'hi ha prou amb sentir-la. Hauria sigut molt difícil decidir qui entra i qui no hi entra; ja no difícil, és que tothom té dret a veure la Tronada.
—Però en canvi no s'ha optat per suspendre la Festa Major, per què?
—No s'hi ha optat perquè hi ha hagut un raonament que em sembla interessant. És Sant Pere i, almenys, que hi hagi una mica de Festa Major. És a dir; la gent està al carrer, la gent va als bars, la gent està a casa i fa festes familiars, amb mesures i prevenció, les botigues estan obertes.
Hi ha una certa situació de normalitat malgrat que tots tenim, en el nostre pensament, la situació de la Covid. Pel carrer veus peus pintats de verd, veus senyals que t'indiquen a cada moment que vagis amb compte... I Sant Pere hi és d'una manera especial, diferent, i crec que està bé.
I de Misericòrdia ja en parlarem. Hem fet el que hem pogut, crec que és una manera de dir que la situació és estranya, que antecedents sobre això no n'hi ha, doncs no valorem si la decisió és encertada o no, és la decisió que és, i crec que és correcte.
El Pla d'Acció Municipal es veurà afectat per les circumstàncies
—Comentàveu abans que el PAM es pot veure més o menys afectat per l'impacte del coronavirus. Quan sabrem quin és aquest impacte?
—Una de les coses que estem pendents en aquest moment, i jo n'estic molt preocupat, és el romanent de tresoreria. Si l'Estat no ens allibera el nostre, i dic nostre perquè és de la ciutat de Reus, de 3,1 milions d'euros, tenim un problema. El Pla de Reactivació Econòmica i Social té tres grans elements.
Primer, part d'aquest romanent, que és el 20% que l'Estat ens deixa dedicar a finalitats socials; segon, el que hem rascat de tot el pressupost, que és important i hi ha moltes coses que no les podrem fer o que es faran amb una altra magnitud; i tercer, el 80% restant del romanent, que és el que estem esperant que ens alliberin.
Són diners de la ciutadania de Reus, són fruit de la bona gestió de l'Ajuntament. Això em preocupa i seria greu si no fos per Reus, confio que finalment sigui així. El que hem fet és reordenar el pressupost, hem mirat de mantenir el PAM, però hi haurà inversions que s'hauran de remodelar en el temps, que no vol dir que no s'hagin de fer.
En alguns casos potser podrem fer el projecte però no la inversió de l'obra, però encara hi estem al damunt. També és veritat que hi ha un factor molt important a tenir en compte, que és que d'aquí al gener, amb l'any natural, hem de veure què passa. L'Ajuntament ha d'estar preparat sempre, la meva obligació com a alcalde és tenir preparat l'Ajuntament, que vol dir tenir preparada la ciutat.
En aquest moment estem analitzant l'àmbit de les inversions, el govern funciona, l'Ajuntament funciona, però sempre hi ha una reserva per fer les coses amb certa prudència, perquè el demà l'hem d'afrontar amb la tranquil·litat que hem afrontat a situació que tenim ara sense haver previst res.
—Us referiu a un possible rebrot a la tardor?
—Em refereixo que si a la tardor hi ha una situació que no l'esperem, puguem estar preparats. De moment tranquil·litat, llençar un missatge de confiança a la ciutadania; l'Ajuntament està analitzant la situació i, quan això passi, tornarem a fer el full de ruta que tenim. Que ja l'estem fent, però hi ha una sèrie de situacions que haurem de reordenar en el temps.
—Però ara mateix, l'exercici de prioritzar els punts del PAM s'ha fet?
—En això estem, en inversions. El PAM va, funciona, és un full de ruta. Amb les inversions, que són el gruix, el que s'està fent és analitzar-les per veure quina situació podem afrontar. No s'està dient que no farem les inversions, sí que estem dient que les reordenarem. Per exemple, jo tinc molt d'interès en la Hispània, és un objectiu clar d'aquest mandat, hem d'intentar fer-la.
El projecte de la Boca de la Mina està funcionant, per la piscina municipal hi ha reunions per dur-la a terme, tot això va avançant. Però a la vegada també ens ho hem de mirar amb certa prudència. Són objectius clars de mandat, i la ciutat necessita aquests equipaments. La Hispània fa molt de temps que està com està, cal fer-hi habitatge social, habitatge, un equipament municipal per posar-hi oficines...
La piscina municipal és necessària a la ciutat perquè és l'única de Catalunya que no en té. Però hi ha d'haver prudència en el temps per veure si és possible perquè el futur no l'ha vist ningú, i jo he de ser molt curós. No podem dir 'no es preocupi que ho farem tot'; el virus no l'esperàvem en aquesta taula.
Projectes i polítiques de mandat
—Comentàveu alguns grans projectes de mandat, com segons s'ha dit també seria la reforma del passeig de Mata o la zona del Carrilet. De tot allò que no són projectes d'obres, quines són les polítiques que han de tenir més pes aquest mandat?
—El Carrilet és un altre projecte de mandat, ja fa anys que diem que s'ha de fer nou; jo ja fa anys que em vaig presentar a les eleccions dient que hi havia d'haver una reestructuració de la zona. A ningú li ha de venir de nou, el tema del Mercat del Carrilet, s'ha d'executar perquè és un espai de centralitat al qual s'ha de donar una nova dimensió, per l'estació d'autobusos, pel mateix mercat i per l'entorn, que necessita una remodelació perquè és una entrada important a la ciutat.
Pel que fa al passeig de Mata, el projecte està en marxa, i hi ha d'haver un aparcament perquè hi ha necessitat. L'Estació de Bellissens l'hem aconseguit, ha costat, com tot, i aquesta venia d'altres mandats, i serà realitat durant aquest mandat. Altres projectes que tenim al cap, de la banda política que dius?
Doncs mira, de la banda més política, o menys d'inversió, hi ha el Centre Social El Roser, que està en marxa, la Boca de la Mina i els polilleugers del Cèlia Artiga i el del Joan Rebull. Un altre dels projectes és el raval de Santa Anna. Si volem potenciar el comerç i la ciutat i volem donar un altre sentit a la mobilitat, el raval de Santa Anna ha de ser per a vianants.
Els vianants han de guanyar espai; si tingués algun sentit, que el cotxe passés pel raval de Santa Anna, d'acord, però és que només hi passa, no s'atura perquè no es pot aturar. El que hem de fer és donar pas a la gent, que sí que s'atura a mirar aparadors. És una situació que estem afrontant i que suposo que aviat hi haurà alguna novetat.
—Heu parlat de projectes que han de transcendir mandats; us plantegeu, definitivament, que aquest és el vostre últim mandat com a alcalde?
—Aquesta pregunta no la respondré, no la responc a ningú. No ho comunicaré ara per un motiu simple, que és el primer any, i la decisió la prendré quan toqui. He dit que alguns projectes grans traspassen mandats, com per exemple un tren o una estació de tren; no ho pots tenir en un mandat o dos. Hem aconseguit aquest tren amb un gran consens, com amb el grup socialista.
Parlant de consens, voldria valorar l'acord que hi ha hagut en el Pla de Reactivació Econòmica, amb les entitats empresarials, econòmiques, socials, sindicals... Hi érem tots, i a més els grups municipals, i els ho agraeixo; l'oposició ha fet les seves propostes i les treballem amb un equip de seguiment.
Això és molt important, vol dir que Reus, que també li he de dir que no sé si hi ha cap altra ciutat que l'hagi fet, quan hi ha un problema ens hi posem i ens arromanguem tots, i això els ho vull agrair al Partit Socialista, a la CUP i a Ciutadans. I en el tema del tren que parlàvem ara, doncs destacar aquest acord amb el grup socialista que també va bé, i hem d'explorar altres àmbits per poder-ho estendre a temes concrets.
—Com ara quins?
—En l'àmbit de l'habitatge hem de tenir acord. En l'àmbit social també, hi ha aspectes en els quals podem entendre'ns.
—Com el sanitari?
—Amb el sanitari hem tingut acord. El debat de si es venia o no l'Hospital és una altra història, és un edifici. Els professionals, als quals vull agrair la gran feina que han fet, fan l'Hospital. Un Hospital sense professionals és un edifici. Però jo crec que en aquest moment, si no ens posem d'acord els partits polítics, les forces polítiques, per sortir-se'n d'una pandèmia, és una vergonya.
Les baralles que hi ha tirant-se els plats pel cap amb la pandèmia em sembla molt lleig. És molt lleig que els partits polítics es tirin pel cap un tema tan important com és jugar amb la salut de les persones. Nosaltres això no ho hem tingut, i hem tingut consensos i reclamo als partits polítics que a Madrid, al Congrés es comportin, i que a Catalunya, a Barcelona, també.
Tirar-se la gestió d'una pandèmia pel cap, una cosa tan complicada com aquesta, i com que jo estic aquí davant sé de què parlo... Estem parlant d'actituds enfront d'una pandèmia que afecta la gent i que afecta les persones, i amb això no es pot jugar ni políticament.