El passat 8 de juny el gironí Joan Planellas prenia possessió com arquebisbe de Tarragona. Succeïa així en el càrrec a monsenyor Pujol qui, segons alguns dels seus més estrets col·laboradors durant l'etapa tarragonina, es troba a hores d'ara a Mèxic.
[predef]tarragona-digital-84[/predef]
Monsenyor Planellas acaba de tornar de Roma, on juntament amb altres bisbes novells ha fet «un curs d'aprenentatge». En aquesta entrevista, el prelat gironí repassa les seves primeres setmanes al capdavant de la diòcesi i s'estén sobre temes polèmics, com el cas de la investigació vaticana sobre presumptes abusos sexuals de dos capellans de Tarragona i la situació política entre Catalunya i Espanya on creu que «l'Església ha de guarir ferides».
«Santa Tecla està al cor de Tarragona»
— Senyor Arquebisbe, esteu davant la vostra primera Santa Tecla com a màxim responsable de l'Església tarragonina. Com ho esteu vivint?
— Ho espero amb molta il·lusió, com vaig esperar la festa de Sant Magí, festa que vaig celebrar amb molt de goig. Per Sant Magí vam comptar amb molta participació i ja em va avisar l'alcalde que per Santa Tecla, «cinc vegades més».
— Parlant d'actes massius, ja us han avisat de l'entrada del Braç de Santa Tecla?
— M'han explicat que és el moment apoteòsic, el moment sublim. Santa Tecla està al cor de Tarragona. La primera notícia que tenim del culte a Santa Tecla és el 'Ritual Veronense' que està a Verona, malauradament no el tenim aquí. Saber que hi ha constància del culte a Santa Tecla des del segle VI vol dir que ja venia de més antic.
«Els mitjans han respectat la privacitat d'un imam i no dels mossens de Tarragona»
— El vostre antecessor, monsenyor Pujol, va passar els seus darrers dies com arquebisbe de Tarragona sota la tempesta mediàtica pel cas dels presumptes abusos sexuals. Vau anunciar una comissió d'investigació.
— La comissió ha anat tirant endavant. Es va fer una crida a si algú tenia quelcom a declarar. Si algú volia dir quelcom sobre aquests casos que ho pogués dir, i que ho pogués dir amb naturalitat, i fins i tot vam posar un telèfon, obert com aquell diu les 24 hores, perquè era un telèfon mòbil. He convidat a la gent que em deia que «aquest mossèn és innocent» a declarar davant la comissió. Vull dir sobre els casos que es van publicar que no hi ha cap denúncia civil i, per tant, no hi ha ni un delicte penal ni canònic aparentment. Ara bé, vull ser molt cautelós perquè s'està investigant una conducta que moralment no ha estat l'adequada. Voldria dir, també, una cosa.
— Digui...
— Aquesta setmana ha sortit als mitjans el cas d'un imam que ha arribat a la denúncia civil i demanen no sé quants anys de presó. D'aquest imam s'ha preservat el seu nom. En el cas dels mossens d'aquí, de Tarragona, varen sortir noms i cognoms quan no hi havia cap denúncia civil. Els mitjans han actuat amb una certa premeditació en relació a l'Església, només vull dir això. Li vaig comentar el tema al Síndic de Greuges i em va venir a donar la raó, coincidíem en aquesta qüestió.
— Però els fets estan sobre la taula...
— Sí, així és. I la comissió ha seguit tots els passos, amb un procés pericial que no està acabat i per això encara no hem informat. Quan s'hagi acabat tot aquest procés, si procedís, posaríem la feina de la comissió en mans de les autoritats civils. Imagineu-vos que després sortissin més coses d'aquests mossens! És que jo tampoc ho sé! Hem de ser curosos a l'hora de dir què ha passat i què no ha passat i ho demano als mitjans. La veritat, quan vaig venir a Tarragona vaig venir bastant preocupat per aquest tema perquè em pensava que em trobaria amb depredadors sexuals i sembla que aquest tema va per un altre camí. Crec que he estat bastant explícit.
— Si no recordo malament, mossèn Font va ser sancionat per la investigació que se li va fer
— A on?
— Hem tingut accés als documents de la investigació que se li va fer.
— D'acord, o sigui, però això... Qui va donar aquesta resolució?
— El Vaticà.
— El Vaticà. Jo parlo de la responsabilitat civil. Està clar que en l'àmbit eclesial, aquests mossens, i ara depenen de mi, no tenen càrrec pastoral. També es pot interpretar que això és, el que diu vostè, una sanció. Per què no tenen càrrec pastoral? Perquè s'ha pres una gran cautela per investigar una conducta moralment poc adequada. Jo en vull treure l'entrellat. Per això quan m'han vingut a Palau a dir-me que «aquest senyor no ha fet res», els hi he dit que declarin per escrit i que consti en l'expedient.
«L'Església de Tarragona té una vitalitat considerable»
— Canviem de tema. Quin balanç féu de les vostres primeres setmanes al capdavant de l'arquebisbat? I en quin estat us heu trobat l'arquebisbat?
— L'arquebisbat l'he trobat millor del que esperava, del que m'havien dit. Tenim un gran potencial en l'àmbit de preveres i diaques, amb una mitjana d'edat considerable, però de gran potencial i comptem, també, amb un laïcat disposat. M'he trobat una Església que, potser, ha d'emprendre amb coratge renovat l'anunci de l'evangeli.
— L'Església de Tarragona pateix una crisi de vocacions?
— No diria crisi de vocacions. L'església de Tarragona té una vitalitat considerable però hem de fer suscitar les vocacions. Comptem amb molts laics entregats als quals, potser, se'ls hi ha de demanar quelcom més. La vocació fonamental és la vocació cristiana. Venim d'un model d'Església on el mossèn ho fa tot. Si ens basem en aquest model, doncs sí, podem dir que falten mossens. Hem de girar la situació, els cristians hem de ser actius.
«Hem de mirar de conservar el patrimoni de l'Església de Tarragona entre tots»
— El seu antecessor, monsenyor Pujol, va fer un gran esforç per la millora del patrimoni eclesial a les nostres comarques. Quina política voleu seguir sobre aquesta matèria?
— L'esforç possible sempre en col·laboració amb les instàncies civils. L'Església farà tot allò que pugui, i allò que no pugui, per conservar aquest patrimoni. A Tarragona, com es veu pel tema paulí, hi podien haver cristians des del segle I. L'herència és impressionant i hem de mirar de conservar-la entre tots, amb l'ajuda de tots.
— Donareu prioritat a la capella de Santa Tecla, a la Catedral. Ho demano perquè era una de les obsessions, si em permet la paraula, del seu antecessor.
— Aquest tema no el tinc previst, de moment. Si s'ha de fer en algun moment, ho veurem més endavant. El treball que s'ha fet a la Catedral, en aquests últims anys, ha estat considerable, des de l'estat de la pedra fins a l'orgue restaurat, que ha estat una solemníssima inversió. Tot plegat és un patrimoni impressionant i ho voldria agrair a les instàncies que han col·laborat en la restauració d'un patrimoni que és de l'Església però també de tots els tarragonins.
— L'Església de Tarragona té la titularitat de centres educatius molt destacats, tant a la ciutat com a la resta de les comarques. Quin camí voleu seguir en aquest camp?
— Hem de tenir una cura especial de què es facin les coses ben fetes. Em consta que es treballa bé, que tant ministres com professors fan un bon treball. Ara bé, en l'àmbit pastoral, en l'àmbit eclesial, hem d'incidir, hem de treballar, en el fet que Europa no s'entén sense el cristianisme. Europa no s'entén sense aquest gran codi que és la Bíblia. Si no expliquem això, estem descurant quelcom important.
«El drama dels anys 30 és que els laics catòlics estaven en una determinada posició de dretes»
— Com a màxim responsable que sou de la Conferència Episcopal Tarraconense, quin paper ha de jugar l'església catalana en la situació política entre Catalunya i Espanya? Si és que n'ha de jugar cap...
— L'Església no es pot posar en política. Una altra cosa és que després els laics estiguin en partits polítics i és bo que estiguin en partits polítics diversos. El drama que hi va haver als anys 30 és que els laics catòlics estaven en una determinada posició de dretes que, gràcies a Déu, això està superat.
— Què voleu dir?
— Ara et podries trobar cristians en diverses posicions, i en diversos partits polítics i, a vegades, ben diferents. Això és positiu. Ara, l'Església no es pot posar directament en política. Jo, com a arquebisbe de Tarragona, no puc dir que dono suport a una determinada opció o a una altra. Tanmateix, sí que puc dir, davant el problema que tenim, que hi ha d'haver diàleg, diàleg de debò. L'Església, en aquests moments, ha de ser capaç de guarir ferides. Se'ns ha reobert una ferida que teníem brutal, la teníem molt oberta, amb la Guerra Civil. Després, en els moments de la transició, potser no estava curada però d'alguna manera la vam tapar i ara amb tot el tema polític se'ns ha reobert.
— I quin hauria de ser el paper de l'Església en aquesta situació?
— L'Església ha d'anar pel darrere, potser, guarint aquesta ferida. Guarint ferides, calmant cors exaltats, i sent, d'alguna manera, portadors de reconciliació perquè al capdavall serà l'única manera de tirar endavant. Quan en aquest país hi hagi esperit de diàleg i reconciliació podrem tirar endavant, si no, anant tensant la corda ja veiem on hem acabat.