Dona la mà amb força, i acosta un exemplar del darrer estudi que han realitzat. Juan Gallardo és el cap del Gabinet d'Estudis de la CEPTA, un home de dades. Serè i contundent, obre la porta d'una sala al bell mig de la Rambla Nova per entrevistar-se amb nosaltres.
Treu amb cura les ulleres de la funda, però no es descorda la jaqueta ni un segon. És llicenciat en Ciències Empresarials i en Dret, té un màster en Administració i Direcció d'Empreses i és una de les persones amb una visió més àmplia del teixit econòmic i empresarial del territori.
«El Brexit? No albiro conseqüències greus per a l'economia de Tarragona»
— Quin és l'estat de salut actual de l'economia de Tarragona?
— Soc moderadament optimista amb el present i futur. El 2019 planteja un escenari de creixement suau de l’economia de Tarragona, en la línia de la tendència a escala europea. Ni l’atur baixarà gaire, ni l’ocupació presentarà un gran ressorgiment. Calculem un creixement, com a màxim, d’un 2%.
— Depenem del que passi a Europa?
— No estem aïllats d’aquesta onada global; al contrari. La de Tarragona és una economia molt internacionalitzada a l’hora d’exportar i importar, de manera que no som aliens al que passa al món.
— Ajudi'm a definir l’economia tarragonina.
— Som una economia fortament terciaritzada, però on la indústria encara manté un pes excepcionalment elevat: suposa el 20% de la població ocupada. Aquesta capacitat de mantenir el múscul industrial és una de les millors notícies que podem donar.
— Fortament terciaritzada?
Sí, el sector terciari és una pota molt important. Estem parlant de l’hostaleria, el comerç, el transport, els serveis a les persones... és un increment natural. El model econòmic del territori ha canviat moltíssim en les darreres dècades.
«La taxa d'atur de Tarragona és la més alta de Catalunya»
— També devem tenir punts febles.
L’economia de Tarragona té dos grans punts febles: la seva alta estacionalitat, i una gran dependència de sectors on la retribució és baixa. Això provoca que la desocupació augmenti més que en altres zones.
— Deia vostè, a la presentació del darrer Observatori, que Tarragona no sap generar ocupació.
Tarragona té la ràtio d’empreses i autònoms per habitant més baixa de Catalunya. Això fa que siguem el teixit productiu més feble de tots, i explica la baixa generació de llocs de treball. El teixit empresarial tarragoní té dos grans condicionants: no només és el més petit, sinó també de capital forà.
— Capital forà?
— Gran part dels centres de decisió no es troben aquí, no estan arrelats al territori. Les decisions es poden prendre des d'un despatx a Barcelona, a Madrid, a l'estranger... això fa que, a l'hora d'invertir, aquestes empreses poden apostar per expandir-se a Tarragona, o marxar a altres llocs.
— També ha alertat de la dificultat per reduir la taxa d'atur.
— La nostra economia arrossega una bossa d'aturats molt important. Encara no ens hem recuperat de la caiguda del sector de la construcció, que va destruir més de 30.000 llocs de treball. Aquestes persones no s'han pogut inserir en feines alternatives. Això explica que la taxa d'atur de Tarragona sigui la més alta de Catalunya.
— Déu n'hi dó.
— L'atur actual a Tarragona és del 15%. Si reocupéssim aquests antics constructors, en dos o tres anys podria baixar al 10%. Això ens situaria a prop de les millors xifres històriques, en què l'atur tarragoní era d'un 7%. Cal reactivar la construcció, però és molt difícil. És un sector estancat: no hi ha demanda que justifiqui invertir en nous habitatges.
«La Terra Alta, el Priorat, la Conca... moltes comarques de Tarragona s'estan desertitzant»
— Tarragona avança de manera conjunta?
— No. L'economia de la demarcació està molt concentrada en punts concrets com són les grans localitats i la franja costanera.
— I la resta?
— Tota la resta es troba en una situació crítica: comarques com la Terra Alta, la Ribera d'Ebre i el Priorat es troben en un procés clar de despoblació i desertització. I això encara s'agreujarà, i abastarà la Conca de Barberà, el Montsià i el Baix Ebre. En vint anys, trobarem municipis amb una població molt testimonial. La dinàmica és molt agressiva i de té difícil solució; en això sí que soc molt pessimista.
— El turisme és la joia de la corona al territori?
— Les empreses hoteleres de Tarragona han fet una gestió excel·lent en els darrers anys. Han sabut optimitzar la seva capacitat, i fins i tot han arribat a batre el rècord de pernoctacions aquest 2018.
— Lamentava abans que és un turisme massa estacional.
— Sí, i un dels grans reptes és aconseguir desestacionalitzar-ho. Per aconseguir això, cal mantenir la clientela actual i captar-ne d'addicional. Hem de ser capaços d'articular projectes amb capacitat de transformar per donar-li un nou impuls afegit al sector. Necessitem un nou element catalitzador, com en el seu dia va ser Port Aventura.
— El Hard Rock?
— Per exemple. Però aquests projectes només són viables en un context d'estabilitat política, perquè requereixen una inversió grandíssima, que no tindrà un retorn immediat. Port Aventura va trigar deu anys en fer visibles aquests resultats, i encara són molt presents... Catalunya, a dia d'avui, no dóna aquest context d'estabilitat. I hi hauria de reflexionar, perquè la competència és ferotge.
«El Hard Rock només serà viable en un context d'estabilitat política»
— Què espera de les eleccions generals del pròxim 28 d'abril?
— Tots estem pendents del resultat que surti, perquè ho condicionaran tot. Per exemple, és evident que alguns partits proposaran mesures per descafeïnar la reforma laboral. Jo no soc partidari, perquè això suposaria un enduriment de les regles del joc per part de les empreses. No seria la meva aposta.
— Què vol dir?
— Passarà el mateix que amb la pujada del salari mínim: farà endurir molt la política de contractacions. Són mesures molt raonables i demandades per la societat, sense cap mena de dubte, però no serviran per crear nous llocs de feina. Tendirà a reduir-los. En l'economia de Tarragona, això ho notarem en sectors com l'hostaleria.
— Un darrer dubte d'actualitat: com afectarà el Brexit a Tarragona?
— El Brexit és una gran nebulosa: ningú sap exactament què passarà. Enguany caurà el turisme britànic, es vendran pocs pisos a compradors anglesos... ens porta moltes incerteses a curt termini, però no albiro conseqüències greus a la llarga per a l'economia tarragonina.