Aquest dimarts a la tarda, a partir de les set a la plaça de les Cols, es presenta el llibre 'Tots som la Tecla', editat per Cossetània Edicions, amb textos i fotografies de la periodista tarragonina Laia Díaz. Abans que comenci la bogeria d'actes de Santa de Tecla, parlem amb l'autora a la plaça de la Font. Ho fem entre roda de premsa i roda de premsa, ja que Laia Díaz, periodista 'freelance', s'encarrega de gestionar les xarxes socials de l'Ajuntament de Tarragona.
«Santa Tecla són uns dies a l'any en els que el món s'atura»
— Primer que tot, com sorgeix la idea del 'Tots som la Tecla'?
— Des de fa cinc anys, l'Ajuntament de Tarragona em contracta per donar suport a les xarxes socials durant Santa Tecla i fruit d'això tinc moltes fotos. De totes elles, n'hi ha diverses que m'agraden molt i volia que tinguessin recorregut, per això penso a fer una exposició. Però no hi trobo el fil conductor.
— ...
— A partir d'aquí parlo amb gent, cadascú m'explica la seva història i penso que aquesta gent que surt a les fotos té la seva història de Festa Major. Li dono el tomb per fer una exposició de la gent i la festa, però després, fent les entrevistes, nou gir de guió que em porta a fer un llibre, perquè al final jo sóc periodista i la meva passió per la fotografia va ser casualitat.
— Quin format ha triat per explicar les històries?
— Són 128 pàgines que inclouen 60 entrevistes, cadascuna d'elles acompanyada d'una fotografia. Totes les fotos estan fetes durant la festa major, a excepció de dues que no en tenia i les vaig fer expressament pel llibre.
— Qui són els protagonistes de 'Tots som la Tecla'?
— Doncs des de gent que ja no forma part de la festa, però que la segueix vivint, a nens petits comencen, passant per gent que ha nascut dins la festa i no ho ha deixat mai. També trobem tarragonins que treballen dins la Festa Major, així com gent de fora que ve o ha vingut a Santa Tecla per treballar. El més petit que surt és el Jan Ribera, del 2013, mentre que el Pedro Algar, portant dels Gegants Negritos, nascut l'any 1945, és el més gran. Però sobretot és gent entre els 25 i els 40 anys.
[predef]tarragona-digital-84[/predef]
— Tota la Festa Major hi està representada?
— Sí, tota. He buscat històries variades de gent amb perfils diferents, però que tinguessin alguna cosa a explicar. Hi ha persones de totes les entitats del Seguici, de les colles castelleres, músics de xarangues i bandes i gent que treballa per la festa.
— S'ha quedat alguna història al calaix?
— Ma mare em va dir que algú se m’enfadarà i em dirà que també podria haver sortit al llibre. En algun lloc s’havia de tallar, perquè tots tenim una història de Santa Tecla per explicar. He intentat seleccionar perfils diferents i que no hi hagués històries repetides. Sobre la Festa Major tothom en té alguna cosa a dir i seguir que la gent se sentirà identificada en alguna de les històries del llibre.
— Quina de les històries destacaria?
— Hi ha històries més previsibles, que poden ser com la teva i la meva. Sí que hi ha una història, la de la Marianne Waffelaert, que és clar exemple de gent que no tenia res a veure amb Tarragona i la Santa Tecla, que acaba estimant la Festa Major com si fossin d’aquí.
— Expliqui, expliqui.
— La Marianne treballava a l’empresa exportadora de Chartreuse, la van enviar a Tarragona per potenciar de nou el licor i va acabar tan identificada amb Santa Tecla que, tot i haver canviat de feina, sense relació amb Chartreuse, continua venint a les festes.
[predef]tarragona-digital-84[/predef]
— Després d’haver escrit aquestes 60 històries tecleres, què creu que té Santa Tecla per atrapar la gent?
— És Santa Tecla. Són uns dies a l’any en els que el món s’atura i no estem per res més Hi ha gent que es demana vacances o dies sense sou per viure la Festa Major. Et poses en xip Santa Tecla i vius només per això.
«La plaça de les Cols és la Plaça, en majúscula»
— Què ens pot explicar de la presentació?
— Doncs és aquest dimarts, a les set de la tarda, a la plaça de les Cols. La presentació anirà a càrrec de la periodista Laia Poblado i comptarà amb la presència del grup de gralles de la Mulassa de Tarragona.
— Per què ha escollit la plaça de les Cols?
— Perquè és la Plaça, en majúscula. És el rovell de l’ou de la Festa Major i la majoria de les fotos que s’inclouen al llibre estan fetes allí. Va ser una proposta del Xavi González i em va entusiasmar. És el lloc ideal, allà hi passa tot, i un llibre festiu com el ‘Tots som la Tecla’ havia de portar-lo al carrer.
