La Federació d'Associacions de Veïns de Reus (FAVR) ha canviat recentment de junta, i la presidència l'ha assumit Marcos Massó, president veïnal del Golf Aigüesverds. TarragonaDigitall'ha entrevistat per saber què se n'ha d'esperar, dels pròxims quatre anys, amb Massó al capdavant de l'entitat. Sobre la taula hi ha la inseguretat, les ocupacions i la manca de neteja que es denuncia des d'alguns barris de Reus, tot plegat a més, en període preelectoral.
Els deures que es posa la nova junta de la FAVR
—Què n'hem d'esperar, d'aquesta nova etapa de la Federació?
—N'hem d'esperar, com a mínim, la continuïtat de l'etapa anterior. Ho tenim molt clar, no som un partit polític que hem d'anar a solucionar els temes de la ciutat, el que volem és recordar a l'Ajuntament els problemes que hi ha a cada barri. El que hem de fer és que, qualsevol problema que hi hagi als barris es pugui solucionar.
—Quins són, els problemes que la nova junta té com a prioritaris?
—El principal és la inseguretat, i no em refereixo només a poder anar tranquil pel carrer, sinó de l'ocupació de pisos, els problemes de droga... Aquest és el principal tema; ara l'Ajuntament diu que posarà càmeres noves, però si no hi ha agents que vagin cada dia a peu, que es vegin... Després hi ha la qüestió de la neteja, no es poden descuidar els barris perquè no estan a 50 metres de la plaça del Mercadal, encara que estiguin a un quilòmetre o dos, tenen el mateix dret que els que estan al centre.
No dic que estiguin malament, dic que no ens en podem descuidar. I després hi ha un altre tema que a mi em preocupa molt, que és el de la llum, de la il·luminació. L'Ajuntament sempre diu que els lux que tenim són els necessaris, els que marca la Generalitat; però hi ha llocs on aquests lux no són suficients; molts fanals estan per sobre dels arbres, i a l'estiu, amb les fulles i les flors, queden tapades.
Manca de mesures contra les ocupacions il·legals
—Amb la qüestió de les ocupacions, què hi pot fer, el moviment veïnal?
—El problema no és només la persona a qui li han ocupat el pis, sinó els veïns del voltant i què hi fa la gent que ocupa aquests pisos. El que fem és anar a l'Ajuntament i a la Guàrdia Urbana a dir-li i repetir-li que hi ha un pis ocupat; li diem que hi ha un problema al carrer que sigui, número 'tal', no podem fer res més. És una qüestió difícil.
—Sovint s'explica que, amb la llei a la mà, la policia hi pot fer poca cosa; creieu que s'hauria de canviar la legislació?
—Per mi, sí. A mi, quan em paren amb el cotxe, el primer que em demanen és la documentació del cotxe i el carnet de conduir; si no porto res, em posaran una multa. Amb els pisos hauria de ser igual: 'presenti'm vostè la documentació del pis o el contracte de lloguer'; si no tens res, 'expliqui'm què passa i què hi fa, aquí'. Llavors hauria de ser quan la policia tingués la força judicial per fer-los fora; mentre la policia no tingui suport judicial, és molt difícil.
El pes del moviment veïnal als barris i a la ciutat
—Deixant de banda els problemes, quin paper juguen les associacions de veïns en l'activitat social i cultural dels barris?
—A tots els barris fan festes, fan activitats per la canalla i la gent gran. Hi ha barris que estan més als afores que hi fan activitats que no poden venir a fer al centre, sobretot per la gent gran i la canalla, que són els que ho tenen més difícil per moure's. Fan anglès, informàtica, català, escacs..., col·laboren molt amb la gent del barri perquè qui ho vulgui, estigui ocupat.
—Estem en període preelectoral, han tingut algun contacte amb els partits de Reus?
—A nosaltres ja ens han trucat tots per venir-nos a veure, i atendrem a tothom, però tenim clar que no som un partit polític, encara que cadascú sigui d'una ideologia diferent, o d'un equip de futbol diferent. Som la Federació de Veïns de la ciutat de Reus perquè la ciutat funcioni bé; que vénen els polítics a parlar amb nosaltres?, nosaltres encantats.
—Els veïns dels barris tenen presents, les associacions de veïns?
—Sí, sobretot per les festes, però també per la vida dels barris en general; és molt estrany que algú no sàpiga que té una associació de veïns o qui és de la junta, o quines activitats es fan.
—I pel que fa al moviment veïnal en si, quin moment viu ara mateix?
—A Reus hi ha 32 o 33 associacions, n'hi ha tres o quatre que no formen part de la Federació, però tenim molt bona relació entre nosaltres. Els objectius que perseguim són els mateixos, per tant, la relació ha de ser bona.