Un nou informe de la Guàrdia Civil incorporat a la investigació sobre el referèndum de l'1 d'octubre de 2017, que porta el Jutjat d'Instrucció número 13 de Barcelona, revela que els líders d'ERC, davant la impossibilitat de destinar recursos de la Generalitat a la consulta il·legal, planejaven carregar-li-ho a la resta dels espanyols: «Ho pagaran ells».
És l'afirmació que va fer el número 2 d'Oriol Junqueras, Josep María Jové, en un grup de Whatsapp que tots dos compartien amb els membres d'ERC Pere Aragonès —actual vicepresident del Govern—, Lluis Juncà, Sergi Sol, Albert Puig i Raúl Murcia Tobalo el 5 de juliol de 2017, després de l'anul·lació de la disposició addicional de la llei de pressupostos de la Generalitat que dotava el referèndum.
Aragonès havia d'aconseguir una partida de Montoro
Aquell dia, Puig (dircom d'Economia i Hisenda) va comentar a la resta que no farien declaracions i que, en tot cas, s'havia suspès la disposició addicional però «no la partida pressupostària», al que Junqueras va contestar amb un «ok». «No direm res, no. Tranquils. El divendres, el Pere aconseguirà una partida equivalent del Montoro. Ho pagaran ells», va afegir Jové a continuació, en referència a Aragonès i al llavors ministre d'Hisenda, segons recull la Guàrdia Civil en el seu informe.
La preocupació pel finançament per al referèndum il·legal d'independència de l'1 d'octubre de 2017 venia ja d'abans. El mateix informe policial recull una altra conversa d'aquest grup de whatsapp del mes de maig en la qual Josep Lluis Salvadó, objecte d'aquesta recerca, advertia als altres que els pressupostos dissenyats permetien «avançar en el full de ruta i construir les estructures d'Estat més urgents», però si no s'aprovaven els comptes «moltes coses no podrien fer-les».
El pla era «llançar pilotes fora»
Uns dies després, el 3 de juny, era Junqueras el que destacava la importància dels pressupostos, traslladant als altres que el llavors president Carles Puigdemont havia dit que «sense pressupostos s'acaba la legislatura», posició que compartia l'AMI —Associació de Municipis per la Independència— i de la qual tant ell com Òmnium Cultural discrepaven: «Creiem que no necessàriament», apuntava.
L'informe destaca, per «il·lustrativa», una altra conversa que van mantenir per telèfon el 24 de juliol d'aquell any Salvadó i Pere Aragonès, llavors secretari d'Economia. El primer volia comentar amb el segon l'estratègia a seguir davant possibles preguntes complicades d'actualitat en una entrevista radiofònica que anava a concedir aquest mateix matí i en particular, sobre un desquadrament de 6.150 euros en els comptes de l'administració catalana que estava supervisant ja Hisenda.
«Salvadó va mostrar preocupació per si li preguntaven per aquest assumpte i Pere Aragonès li va comentar que digués que eren per al manteniment ordinari del programa, de despeses ordinàries del procés electoral i que no servien per al referèndum», exposa la Guàrdia Civil. El pla era llançar «pilotes fora» en cas que li plantegessin directament si enviaria a Hisenda la documentació disponible sobre les despeses del referèndum.
Les converses s'integren en un informe més ampli
Les converses formen part d'un informe més ampli sobre Salvadó i el seu grau d'implicació en l'1-O, a la llum de la llibreta Moleskine que se li va intervenir a Josep María Jové durant els registres del 20-S i enfront de la qual es nega a sotmetre's a una prova cal·ligràfica, però també dels seus dispositius electrònics i de converses telefòniques intervingudes.
«S'ha constatat que ha estat peça clau en l'execució del denominat procés de transició nacional dissenyant les línies mestres especialment en l'àmbit de la seva competència, la Secretaria d'Hisenda, des de la qual fa temps que s'impulsa la implementació d'una autèntica Administració Tributària amb plenes competències per al supòsit d'una hipotètica Catalunya independent», diu l'informe.
No obstant això, els agents conclouen que «la seva participació no només es va circumscriure a l'àmbit tributari, sinó que va ser molt més enllà assumint funcions i executant tasques en diferents àmbits», com l'estratègia de secessió, des del full de ruta fins a l'acord preelectoral dels partits independentistes, o la logística de la consulta.