El món del periodisme es troba avui de dol i és que ha mort la periodista Ana Alba.Tenia 48 anys i no ha pogut guanyar la batalla a un càncer, contra el qual ha estat lluitant durant tres anys. Un càncer que no va ser cap impediment perquè seguís gaudint de la seva passió, que no era altra que la seva feina.
Aquest passat 7 d'abril hauria d'haver rebut a Còrdova el Premi Julio Anguita Parrado per la seva tasca professional. Un guardó que no va poder recollir en persona, per culpa de la crisi del coronavirus, però que la va omplir d'alegria i felicitat. I és que amb aquest es va veure reconegut el treball tan perfecte, humà, rigorós, incisiu i proper que ha dut a terme durant els seus anys de carrera.
Llarga i intensa trajectòria professional
En concret, de la seva trajectòria cal destacar que sempre es va centrar en el que era el periodisme internacional. Per aquest motiu no només va exercir com a reportera freelance per cobrir el conflicte a Bòsnia i Hercegovina, sinó també va ser corresponsal durant la guerra de Kosovo. Dos llocs on va treballar a consciència, on va aprendre molt a nivell personal i on va deixar grans amics.
No obstant això, els últims nou anys de la seva vida els va passar treballant com a corresponsal d''El Periódico' a Jerusalem, on va dur a terme una llarga llista de cròniques, donant a conèixer al món la realitat social, política i econòmica d'aquest lloc. Tant la va enamorar la capital d'Israel que ni tan sols la va abandonar quan va descobrir que patia un càncer. Així, viatjava a Barcelona per sotmetre's a les sessions de quimioteràpia i l'endemà agafava un vol de tornada.
La pèrdua d'Ana Alba no només ha comportat la tristesa dels seus familiars i amics sinó també de molts lectors i companys de professió. Precisament bona mostra d'això últim són els missatges que estan ara inundant les xarxes socials plorant la seva mort. Entre aquests missatges destaquen alguns com ara «Gràcies per fer un periodisme empàtic i rigorós, per la teva entrega als centenars d'històries que ens vas explicar des d'aquest lloc que estimaves», «La humanitat dels seus textos només mereix una profunda admiració. El millor periodisme en les condicions més difícils» o «Marxa un exemple de periodisme amb majúscules».
Paraules a les quals s'ha unit fins i tot Amnistia Internacional amb aquest comentari: «El nostre condol i una abraçada molt forta a familiars, amics/es i companys/es d'Ana Alba, periodista de @elperiodico al Pròxim Orient molt compromesa amb els #DDHH. Ana va ser altaveu de molts dels nostres informes i sempre va denunciar els abusos comesos en zones de guerra. DEP».
Adéu a Ana Alba, periodista de raça i apassionada https://t.co/w9NZ53NcYt
- El Periódico (@elperiodico) May 6, 2020
Totes aquestes mostres de condol deixen palès que Anna, que no podrà ja veure l'estrena del seu documental 'Condemnades a Gaza', ha marxat deixant molt d'amor i sent un exemple del que és realment el periodisme.