Les ciberestafes estan a l'ordre del dia al món on vivim. Per això, cal tenir molta cura quan rebem certs missatges de delinqüents que ens volen robar les nostres dades bancàries. Però, el que és més greu és que volen endur-se tots els nostres diners.
L'objectiu de la majoria de ciberdelinqüents és robar-nos el que és nostre de diverses maneres. Hi ha moltes estafes que intenta fer que caiguem i creguem que és la nostra entitat bancària qui ens està demanant dades quan no és així.
L'Oficina de Seguretat de l'Internauta (OSI) ha posat el focus en una estafa que afecta diversos bancs que treballen al nostre país. Ens referim al Banco Santander, CaixaBank, Unicaja, Bankinter, OpenBank, Ibercaja, BBVA, Abanca i KutxaBank.
Adverteixen d'una estafa que suplanta fins a 9 entitats bancàries
Aquests nou bancs són al punt de mira dels ciberdelinqüents que pretenen accedir a les dades bancàries dels nostres comptes.
I és que cal anar amb compte amb aquests pirates informàtics que envien SMS falsos en què intenten fer-se passar per les entitats bancàries que hem citat anteriorment. El que volen amb aquest tipus de missatges és una justificació. Per exemple, suspendre una targeta de crèdit o dèbit per certes operacions que poden ser dubtoses.
Això ho duen a terme per sol·licitar a les víctimes potencials que omplin totes les dades personals i bancàries en una web que és totalment falsa. Ara bé, des de l'Oficina de Seguretat de l'Internauta (OSI) donen unes pistes per intentar que els clients bancaris no caiguin a la trampa.
Així pots reconèixer un SMS fraudulent
Pel que fa a aquests SMS, els dominis dels enllaços que podem apreciar en aquests missatges són .ly, .to, .at, .com, .eu, etc... Per si no n'hi hagués prou, ens exposen que de vegades els ciberdelinqüents ens poden enviar un missatge des del fil real de la nostra entitat bancària.
Però, sempre deixen rastre que el missatge és fals perquè utilitza cert llenguatge massa col·loquial i amb moltes faltes d'ortografia. O bé amb errors a la gramàtica que fan que ens posem en alerta per no caure al parany. A més, els enllaços a què ens dirigeix aquest missatge fraudulent no tenen com a destinació les webs oficials.
Per exemple, hi ha moltes paraules clau que podem apuntar per no picar a l'hora de caure en aquest tipus de parany. Per exemple, 'activar, actualitzar, activar compte, bloqueig, seguretat o targeta' són algunes de les paraules utilitzades per aquests malfactors virtuals.
Com hem d'actuar quan estem davant d'un cas de 'phishing' bancari?
La Policia Nacional llança un clar missatge als usuaris, i és que aquest tipus de missatges s'han d'eliminar com més aviat millor. Per descomptat, no s'ha de clicar sobre els enllaços que ens ofereix el missatge.
Si els usuaris han fet clic aquí, el que han de fer és contactar immediatament amb el banc per explicar el que ha passat i bloquejar les targetes el més ràpid possible.
A través del compte oficial de Twitter, la Policia Nacional informa els clients d'aquests bancs. Els adverteix que «el teu banc mai t'enviarà un missatge d'aquesta mena. No punxis a l'enllaç i elimina'l ràpidament», diu el tuit. La veritat és que cada cert temps, la Policia publica una sèrie de recomanacions sobre seguretat virtual i estafes de ciberdelinqüents molt vàlids per a aquest tipus d'usuaris.