La comunicació familiar és un dels principals factors d'interacció dels éssers humans. En el moment del naixement ja s'estableixen diferents estils de comunicació familiar entre pares i fills que influiran de manera decisiva en el desenvolupament i en la interacció amb els altres.
Per això, una comunicació sana i fluida dins de l'entorn familiar pren una rellevància especial, ja que és on més temps passa l'individu durant el període infantil i l'adolescència. A més, la transmissió de valors, els patrons de comportament i les creences s'adquireixen segons els que són presents a la llar.
La importància d'una bona comunicació familiar
En un estudi dut a terme per Chris Segrin (2006), es va observar que una correcta comunicació familiar augmenta la qualitat de les relacions familiars i, si aquestes són satisfactòries, afavoreixen el desenvolupament d'una salut mental adequada.
D'altra banda, els problemes en la comunicació familiar poden donar lloc a situacions estressants que provoquen o faciliten l'aparició de sentiments d'ansietat, depressió, solitud, abús de substàncies psicoactives o problemes relacionats.
La comunicació entre els membres defineix la realitat de la família i està conformada per una gran varietat de factors que influeixen en aquest procés. Diverses variables intersubjectives i interactives són decisives per una bona comunicació.
Les variables intersubjectives i interactives: punts clau
La intersubjectivitat s'entén com la similitud de significats que s'estableix entre els membres d'una família i les conseqüències assignades a diferents comportaments. D'aquesta manera, s'intenta que l'individu entengui el que l'altra persona li vol dir i viceversa.
D'altra banda, la interactivitat fa referència a la forma en què els components d'una família creen codis i els interpreten. Aquest factor intervé en el comportament interpersonal de cadascun dels membres.
Tenint en compte els estudis de McLeod i Chaffee (1970) sobre la coorientació i fent servir la reformulació de Fitzpatrick i Ritchie (1994) com a base per al desenvolupament d'aquest article, a continuació exposarem quines dimensions de comunicació familiar existeixen i com influeixen en el seu funcionament.
Orientació a la conversa i a la conformitat
Aquestes dues dimensions són les que els autors que hem esmentat consideren fonamentals en l'àmbit de l'estudi de la comunicació familiar. Es planteja que existeixen dos grans trets que diferencien de manera significativa l'estil de comunicació de cada família.
Orientació cap a la conversa
En aquestes famílies s'anima a cada individu a ser proactiu i a participar en les interaccions que es duguin a terme, sigui de manera espontània o sobre temes molt variats.
Es tracta d'una variable contínua, és a dir, existeixen sistemes més orientats a la conversa que uns altres. Això fa que les característiques que es desenvolupen i el tipus de rol familiar establert sigui diferent i generi respostes i comportaments molt diversos.
Alta orientació cap a la conversa
En les famílies orientades cap a la conversa, les decisions, les activitats i els plans es tracten i es discuteixen a l'àmbit col·lectiu per cadascun dels membres. La interacció és molt habitual i comparteixen sentiments i pensaments.
Les famílies que destaquen en aquesta mena de patró d'interacció tenen una comunicació oberta i natural; això permet que la conversa fomenti la confiança i el benestar i es faci servir com a canal de transmissió de valors i aprenentatge.
Baixa orientació cap a la conversa
Entre els components de les famílies amb baixa orientació cap a la conversa la comunicació és menys freqüent, els temes són poc variats i l'intercanvi d'emocions i pensaments és més escàs.
No són comuns els intercanvis d'opinions, ni es tenen en compte per a prendre decisions que afecten a tot: les famílies amb aquest estil no donen a la comunicació el valor ni la importància que realment té en la socialització dels membres.
Orientació cap a la conformitat
Aquesta dimensió s'avalua a través de l'anàlisi del nivell d'homogeneïtat que es dona entre els pensaments, els valors i les creences de cada individu dins de la família: es valora el grau en què els membres pensen de manera similar.
Alta orientació cap a la conformitat
Quan una família té una elevada orientació cap a la conformitat, es dona molt valor al fet que les creences i les conductes siguin similars dins del sistema. S'intenta evitar els conflictes i es fomenta l'obediència dels petits cap als més grans de la família.
En la zona alta trobem el model de família tradicional, en què es busca la cohesió, l'obediència i la generositat entre els seus components. Els pares solen ser els que prenen les decisions importants sense negociar amb la resta.
Baixa orientació cap a la conformitat
Aquest tipus de família es diferencia força del que es considera tradicional. Els adults fomenten la individualitat dels membres del grup familiar i donen importància a les diferents opinions, actituds i creences de cadascun d'ells. Es posa èmfasi en la igualtat, no en la jerarquia.
Aquest tipus de famílies donen importància a les relacions d'amistat que s'estableixen fora del sistema familiar. A més, animen al creixement personal encara que aquest pugui arribar a ser negatiu per a la família.
Quatre tipus de família segons el seu estil de comunicació
De la interacció entre els dos estils d'orientació familiar explicats en l'apartat anterior, sorgeix una sèrie de tipus de família segons les característiques de l'estil de comunicació que es dona en cadascuna.
Cada estil de comunicació familiar s'associa a un patró de comportament que marcarà de manera clau la conducta, la interacció i la socialització de cada individu.
1. Famílies consensuals
Les famílies consensuals tenen una marcada orientació cap a la conversa i cap a la conformitat. Malgrat que es donen intercanvis comunicatius de manera habitual, aquests es duen a terme per a acceptar normes i preservar la jerarquia familiar.
Són els pares els que decideixen, però s'explica a la resta de membres el perquè d'aquestes normes per a així fer-los entendre els orígens de les seves creences i els valors que regeixen aquesta estructura familiar.
2. Famílies pluralistes
Es poden considerar les més democràtiques: puntuen alt en orientació cap a la conversa i baix en conformitat. Existeix una comunicació oberta i sense restriccions on cada membre pot expressar de manera lliure les seves opinions i sentiments sense ser jutjat per la resta.
3. Famílies protectores
Es tracta de l'estil més autoritari dels quatre. L'orientació cap a la conversa és baixa, mentre que l'orientació cap a la conformitat és alta. L'obediència passa al primer pla de les interaccions familiars, on els més petits han de fer cas sense qüestionar el perquè de les decisions.
4. Famílies laissez faire
Aquest tipus de famílies no semblen donar massa importància a la comunicació que s'estableix entre els seus membres, ja que la freqüència de les converses és baixa. A més les opinions de cadascun no són qüestionades ni discutides pel que cadascú és lliure de pensar el que vulgui.
Aquesta 'llibertat' provoca sentiments de desatenció entre els més petits, ja que senten que les seves conductes no són valorades pels pares i que no tenen cap mena de conseqüència, ni negativa ni positiva.
Factors comuns per a una bona interacció familiar
Si bé és cert que hi ha gran varietat de factors que contribueixen a l'heterogeneïtat de les famílies i, per tant, del seu estil de comunicació i de la seva cultura pròpia, existeixen criteris que afavoreixen la comunicació familiar.
Entre aquests factors destaquen les demostracions de cohesió, el contacte habitual, els debats de temes tant d'actualitat com privats, l'amabilitat, el respecte i l'expressió d'afecte i la disciplina.
Referències bibliogràfiques:
- Chaffee, S. H. & McLeod, J. M. (1970). Coorientation and the structure of family communication. International Communication Association, Minneapolis (Minnesota).
- Fitzpatrick, M. A. & Ritchie, L. D. (1994). Communication schemata within the family. Multiple perspectives on family interaction. Human Communication Research, 20(3): 275-301.
- Segrin, C. (2006). Family interactions and well-being: integrative perspectives. The Journal of Family Communication, 6(1): 3-21.
(*) Aquesta notícia s’ha traduït originalment del castellà de la pàgina ‘EspañaDiario.tips’.