L'impacte de la pandèmia se suma, en el cas del comerç, a una dinàmica anterior d'increment de les compres per internet. De fet, les restriccions implantades han accelerat aquesta dinàmica, i per conèixer la situació actual, els canvis que ha provocat principalment el confinament i quina direcció es pot prendre, l'Agència Reus Promoció ha encarregat un estudi.
El Gabinet Ceres ha analitzat els hàbits de consum i els canvis que s'han produït tant entre la ciutadania de Reus com entre els visitants habituals. Entre les conclusions que se'n poden treure s'apunten algunes característiques que es podrien millorar per enfortir el comerç local.
Pel que es desprèn de l'estudi, caldria incrementar la quantitat i la varietat de comerços, a més de centrar-se, també, en la qualitat del comerç i la implantació d'altres serveis, des de l'estètica fins als serveis jurídics per posar dos exemples. Com a reflexió general, Jacint Pallejà, president del Tomb de Reus, ha afirmat que «som de les poblacions que hem aguantat més bé el cop, que no vol dir que no hàgim de millorar» o que, segons apuntaven fa dos mesos, no hagin patit.
Una hipòtesi que ha subscrit la regidora de Promoció de Ciutat, Montserrat Caelles. «Reus és una de les ciutats de Catalunya, si no la que més, que ha aguantat l'embat d'aquesta situació que encara estem vivint», ha sentenciat la regidora. Ha sentenciat, de fet, que «això ens reafirma en aquesta capitalitat comercial indiscutible».
A partir d'ara, les conclusions de l'estudi han de permetre, segons ha apuntat Caelles, afinar més les campanyes comercials, les mesures de promoció i els seus destinataris. Un exemple son els Bons Reus, una campanya que ha tingut èxit entre els veïns de la ciutat, però que és poc coneguda fora del terme municipal malgrat haver-hi hagut una edició específica per a visitants.
L'edició actual també és oberta a persones no empadronades a la ciutat, però només una de cada tres persones la coneixen. Entre els reusencs, en canvi, aquesta xifra s'enfila fins a nou de cada deu. Entre els que han fet servir els Bons Reus, però, la valoració és força més homogènia, i vuit de cada deu persones li posen més d'un set de nota, majoritàriament entre un nou i un deu.
Reusencs i visitants, dues realitats diferents
Com és evident per la mena de restriccions que s'han anat aplicant, l'efecte que han tingut sobre el comerç de Reus és pràcticament oposat entre reusencs i visitants. Entre els reusencs, per exemple, «no ha canviat substancialment la seva freqüència de compres».
Sí que ho ha fet entre els visitants, que han incrementat notablement les compres per internet i han reduït la freqüència de visita a Reus. A grans trets, l'estudi serveix per tenir dades sobre els hàbits de compra que afecten el comerç de Reus. Des de què fa decidir la ciutadania per comprar en una botiga física o a través d'internet, fins a la proporció de compres que, tot i fer-se en una botiga física, es fan fora de Reus.
També divergeixen força algunes percepcions dels atractius i els serveis que ofereix la ciutat. Mentre que els reusencs valoren especialment el patrimoni modernista, com la Casa Navàs o l'Institut Pere Mata, per als visitants no son elements tan destacables o que es puguin considerar actius d'atracció.
En canvi, els visitants valoren més positivament que els locals el comerç i la restauració, tot i que amb una diferència més petita que la visió del patrimoni. Pel que fa a serveis, els visitants també valoren més que els reusencs la qualitat de la neteja pública o l'oferta de cinema.
Preu, devolucions i rapidesa d'entrega decanten la balança digital
Com era previsible, l'estudi evidencia que s'ha incrementat l'hàbit de compra per internet. Abans de la pandèmia, la proporció de reusencs que compraven cada setmana o cada quinze dies per internet no arribava al 20%, mentre que actualment ronden el 35%. A banda de la situació de confinament viscuda, també s'identifiquen els atractius principals de la compra digital.
Entre les característiques més ben valorades de les compres per internet hi ha els preus competitius, els terminis d'entrega i la facilitat per fer devolucions i canvis. Pel que fa al comerç físic, en canvi, destaquen l'assessorament i l'atenció del personal de la botiga i la qualitat dels productes.
En aquest capítol de l'estudi és on es pot apuntar quina és la direcció que ha de prendre el comerç local per recuperar terreny al digital. Per posar exemples concrets, programes com el de Reus Compra Responsable, de repartiment sostenible, o la integració dels Mercats a Ulabox per poder-hi comprar per internet, van en la línia de les conclusions que es poden extreure de l'estudi.
L'alimentació i l'electrònica, els dos extrems
Pel que fa a la mena de botiga on es compra, l'estudi evidencia diferències notables en funció del tipus de producte. Des de l'alimentació, que gairebé nou de cada deu reusencs diuen que compren sempre en botigues físiques, fins a la roba, les sabates i els complements, que només quatre de cada deu afirmen comprar-ho en botigues físiques locals.
Destaca especialment la fuga de vendes en l'àmbit de l'electrònica i la informàtica. Un de cada quatre reusencs compra aquests productes «molt més en comerç per internet». Tot i això, gairebé la meitat ho compren sempre o més sovint en botigues físiques.
Els que els compren en botigues físiques, però, ho fan habitualment en una proporció similar a Reus que a fora, principalment a les Gavarres i a altres municipis. Una situació oposada a la de l'alimentació fresca, que el 100% dels enquestats que diuen comprar-la en botigues físiques, mercats o supermercats, ho fan a Reus, encara que testimonialment puguin sumar-hi alguna compra a altres municipis.
El Priorat ve més a comprar i menys a menjar
Segons l'origen dels visitants recurrents, el Priorat és la comarca els habitants de la qual més venen a comprar a Reus. El 100% dels enquestats de la comarca afirma desplaçar-se a Reus, almenys una vegada cada tres mesos, per comprar-hi, seguida del Baix Camp, amb un 99%, l'Alt Camp amb un 86% i la Ribera d'Ebre, amb un 83%.
Per sota queden la Conca de Barberà, amb un 78%, la Terra Alta amb un 75% i el Tarragonès, amb un 72%, molt per sobre del 35% d'habitants del Baix Penedès que es desplaça a Reus. Els que venen compren, principalment, roba, sabates i complements, i en el cas del Baix Camp també alimentació fresca.
Pel que fa a la restauració, l'Alt Camp és la comarca que més visitants porta a dinar o sopar a Reus amb un 81%, mentre que el Priorat baixa fins al 60%, només per sobre del 42% de la Terra Alta. La resta de comarques se situen entre el 61% i el 68%, a excepció del mateix Baix Camp, on un 77% dels visitants de Reus s'hi desplacen per dinar o sopar.
Les dades de l'estudi s'han tret de les més de 1.150 enquestes fetes a reusencs i visitants recurrents entre finals de novembre del 2020 i el gener del 2021. S'han combinat el panell de participants habituals en estudis del Gabinet CERES amb alguns dels usuaris dels Bons Reus que van acceptar-ho quan se'ls van descarregar i algunes captacions fetes a través de les xarxes socials.
S'hi distingeixen dos perfils, el de les persones de Reus i el dels visitants recurrents, és a dir, aquells que visitaven la ciutat, abans de la pandèmia, almenys una vegada cada tres mesos. Per ajustar-se als recursos disponibles i centrar-se en les comarques més pròximes, ha aclarit Salvat, a l'estudi s'han tingut en compte habitants de totes les comarques de l'àrea metropolitana de Tarragona i les Terres de l'Ebre excepte el Baix Ebre i el Montsià.