El 'biaix d'optimisme' o 'prejudici d'optimisme' es defineix com la percepció errònia d'una persona en considerar que té menys possibilitats d'experimentar una situació adversa de les que té realment o de les que tenen les persones del seu voltant. Investigadors del projecte Barcelona Brain Health Initiative (BBHI) han publicat un editorial a la revista 'Annals of Neurology' en què alerten que aquest biaix pot condicionar el compliment de les mesures de prevenció de la Covid-19 i que es pot veure accentuat amb l'inici de les vacunacions.
Un estudi realitzat amb més de 3.300 persones de l'estat espanyol indica que durant la primera onada de la pandèmia un 35% es preocupava més per la salut de les persones properes que per la seva. El treball s'ha publicat en el marc del projecte Barcelona Brain Health Initiative, liderat per l'Institut Guttmann, impulsat per la Fundació La Caixa i amb la col·laboració de la Universitat de Barcelona. El BBHI és un projecte de recerca destinat a entendre com mantenir la salut cerebral, que compta amb una cohort de més de 5.700 voluntaris.
Entre març i juny del 2020, els investigadors van enviar quatre qüestionaris i van recollir respostes de 3.326 persones, on s'incloïen qüestions relacionades amb la preocupació per la seva salut i la de les persones properes.
Al llarg dels quatre mesos, un 35% dels participants van manifestar més preocupació per la salut d'amics i familiars que per la seva. Aquests percentatges es mantenien fins i tot en els voluntaris amb factors de risc relacionats amb la covid-19, com ara l'edat, l'obesitat o la diabetis, i també en el subgrup de persones que van ser diagnosticades de covid-19, van necessitar hospitalització o tenien una persona propera diagnosticada, hospitalitzada o que va morir a causa de la malaltia.
Els resultats del BBHI també revelen que les dones i les persones de més edat són més realistes, i per tant es preocupen més per si mateixes que pels altres. «Encara que soni contradictori, en el context actual de pandèmia és més solidari preocupar-se per un mateix, perquè la millor manera de protegir els altres és protegint-te tu», argumenta David Bartrés-Faz, investigador principal del BBHI i professor de la facultat de Medicina i Ciències de la Salut de la Universitat de Barcelona.
Sobre el 'biaix optimista', els investigadors assenyalen que «pot ser molt beneficiós per reduir l'estrès, controlar l'ansietat i promoure la salut», en paraules d'Álvaro Pascual-Leone, director científic del BBHI i catedràtic de Neurologia de la Harvard Medical School. «Però lluitar amb una pandèmia requereix canvis de comportament, adherència a les normes i adopció de pràctiques que poden ser incòmodes. Això pot costar més a les persones amb aquesta perspectiva optimista, i més encara si amb l'arribada de les vacunes la gent percep que la seva sensació de risc disminueix», contraposa.
Cultures individualistes o col·lectives
Aquestes dades coincideixen amb les del grup d'analítica internacional YouGov, segons el qual al món hi ha un percentatge elevat de gent més preocupada pel potencial impacte del coronavirus en els altres que en ells mateixos. Tot i això, les dades reflecteixen canvis per països. A Europa, un 22% de les persones manifesta preocupar-se més pels altres que per un mateix; als Estats Units, aquesta xifra es redueix fins al 15% i als països de l'Est, fins al 9%.
Els investigadors assenyalen que això es correspon amb diferències culturals entre societats individualistes o col·lectives. Les cultures individualistes com les d'Europa i EEUU emfatitzen les fites i drets individuals, mentre que les col·lectives, com les del Japó, Corea o la Xina, posen l'accent en els objectius de grup.