«Cap emissió de compostos a orgànics volàtils supera els límits legals ni recomanats». Aquesta és la conclusió de l'Informe-Observatori sobre la qualitat de l'aire al Camp de Tarragona que ha dut a terme l'Institut Cerdà durant el 2018, a petició de Repsol i en col·laboració amb altres institucions com la Universitat Rovira i Virgili o l'Eurecat. L'estudi ha detectat la presència de més de 50 compostos diferents en els municipis propers al Polígon Nord, però matisa que cap d'ells ho fa amb una intensitat superior a la que marca la llei o les recomanacions vigents.
[predef]enquesta-tarragona-ciutat-243[/predef]
Els resultats de l'estudi van en la línia de les conclusions que mouen altres organismes com la Taula per la Qualitat de l'Aire del territori. «Aquest observatori és una eina per generar informació, coneixement i confiança que respon al neguit de la ciutadania sobre la qualitat de l'aire del territori», ha explicat aquest dijous Lluís Inglada, coordinador de l'estudi, durant la presentació dels resultats. La voluntat és dotar de continuïtat aquesta iniciativa i convertir l'observatori en anual, com a mecanisme de control sobre l'aire tarragoní.
L'estudi sobre la qualitat de l'aire detecta més de 50 compostos diferents als municipis més propers al Polígon Nord
L'anàlisi confirma «un cert efecte de l'activitat industrial propera» a les poblacions de Constantí, el Morell, Perafort-Puigdelfí i Vilallonga del Camp. Dels 53 compostos detectats en baixes quantitats, més de 40 corresponen als punts més propers a les instal·lacions de Repsol, de manera que la relació és directa. «De la majoria d'aquests compostos ni tan sols hi havia dades sobre la seva presència, de manera que és un gran avenç per poder controlar periòdicament si canvia el nivell de qualitat de l'aire de Tarragona», han valorat els responsables de l'estudi.
Per tal d'arribar als resultats de l'informe, s'ha fet la mitjana sobre les immissions i les concentracions detectades en períodes de catorze dies. «Es tracta d'una metodologia innovadora a través de mostres passives avalada per la comunitat científica internacional a través d'una revista de prestigi», ha apuntat Inglada. «Entenem aquest encàrrec com un acte de responsabilitat i transparència per passar comptes davant la societat», ha valorat el director del Complex Industrial de Repsol a Tarragona, Josep Francesc Font.
«Els pics puntuals no han de generar cap alarma per a la ciutadania»
Un altre estudi recent, a càrrec de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) i finançat per l'Ajuntament del Morell, també havia conclòs que la mitjana periòdica d'emissions és inferior al límit, però amb un matís: sí que registrava pics d'emissió puntuals de butadiè i benzè per sobre dels límits. Lluís Inglada s'ha mostrat tranquil amb aquesta lectura, i ha explicat que «els pics puntuals no han de generar cap alarma cap a la ciutadania». «Si aquests pics fossin habituals i preocupants, afectaria la mitjana de les dades la nostra anàlisi ho detectaria», ha advertit.
Les conclusions de l'observatori ja es troben a disposició de la Taula per la Qualitat de l'Aire de Tarragona, i s'emmarquen en el Pla de Sostenibilitat anual de Repsol. «Apostem de manera ferma i decidida per la sostenibilitat, el benestar social i la preservació del medi ambient», ha explicat Font, qui ha assenyalat el control sobre la qualitat de l'aire i la reducció d'emissions de diòxid de carboni com els principals reptes de la companyia en aquest sentit.
Lluís Inglada: «No estan ben definits els efectes d'aquests compostos sobre la salut»
Si bé el compromís de perpetuar aquests estudis sobre la qualitat de l'aire tarragoní ha estat confirmat per activa i per passiva, no queda clar com es tradueixen aquests resultats sobre la salut de la ciutadania en els municipis propers al Polígon Nord. «No estan ben definits els efectes d'aquests compostos sobre la salut», ha advertit Inglada, qui ha matisat que caldria un estudi d'altres característiques per resoldre l'interrogant.
Sí que ha reconegut que existeixen evidències com que «són elements cancerígens» a llarg termini si la freqüència d'exposició és alta, si bé «no està traçada la relació exacta entre la seva presència i les conseqüències per a la salut» mentre no es realitzi un estudi concret al respecte. Font i Inglada han compartit que «entenem la preocupació de la societat a la qual pertanyem» envers l'afectació de la indústria química al territori, si bé han rebaixat el grau d'alerta que va despertar l'estudi de la UPC.