La Plataforma per la Llengua ha presentat un estudi on es reflecteix que només una de cada quatre converses als patis d’escoles i instituts de les zones urbanes són en català. L’entitat, subvencionada per la Generalitat amb l’objectiu de defensar la llengua catalana, ha alertat que hi ha «una situació sociolingüística greu» i ha anunciat que a partir de la tardor promourà una campanya per conscienciar sobre l’ús de la llengua.
L’organització ha informat que la iniciativa estarà encarada a tota la societat, però «especialment a la comunitat educativa», i que demanarà més implicació a l’administració perquè es «garanteixin els drets i projectes lingüístics existents», i s’impulsi «la creació de nous referents culturals i de lleure en català per a joves».
L'estudi s'ha dut a terme en 50 centres educatius dels 35 municipis més poblats de Catalunya, amb representació de les quatre demarcacions. Amb l’objectiu d’estudiar els comportaments lingüístics a les escoles, s'han recollit dades de 750 alumnes i 50 professors a través d'un mètode observacional, que consistia a analitzar les interaccions entre alumnes i entre alumnes i professors durant el desenvolupament d'una activitat lúdica a l'hora de l'esbarjo.
La intenció era que els centres educatius no fossin informats sobre la verdadera naturalesa de les dades que s'estaven recollint i sense que l'observador hi intervingués per tal de no condicionar l'estudi. A l'hora de triar els centres educatius també s'ha tingut en compte el criteri de «condició lingüística ambiental». És a dir, en cada un dels municipis s’ha escollit un centre d'un districte amb un coneixement del català mitjà per part dels alumnes, coincident amb el dels habitants del municipi.
La plataforma anuncia que els resultats són alarmants, ja que l’estudi mostra que tan sols el 24,4% de les converses entre alumnes als patis d’escoles i instituts urbans són en català, reflectint també una diferència entre primària i secundària. Mentre que en escoles l'ús del català és d'un 35%, als instituts cau fins al 14,6%.
Manca de referents en català
Òscar Escuder, president de Plataforma per la Llengua, explica que la possible causa d'aquest descens és la manca de «referents culturals i de lleure per als adolescents» que utilitzin el català. «Els joves volen assemblar-se als seus referents que en aquestes edats es troben sobretot en xarxes socials com Instagram o YouTube, on el castellà és molt majoritari», ha manifestat.
«La situació sociolingüística als patis de casa nostra és greu: Hi ha un alt percentatge d'infants i adolescents que no veuen el català com un instrument útil i atractiu, fins i tot entre aquells que el tenen com a llengua materna», ha alertat Escuder. «En els darrers 50 anys, certament, no hi havia hagut mai tanta població competent en llengua catalana, si més no teòricament. Però les dades de l'estudi demostren que aprovar un examen d'una llengua no és garantia suficient per emprar-la de manera normal en els usos quotidians», ha apuntat.
Una altra dada que ha volgut destacar Plataforma per la Llengua és el fet que inclús en les zones més preeminentment catalanoparlants, l'ús del català a la secundària a l'hora del pati es veu superat pel castellà. Mentre que l'ús del català en els centres d'educació primària d'aquestes zones és d'un 75%, als centres de secundària baixa fins al 46%. La situació és oposada pel que fa als professors, ja que gairebé el 80% d'aquests es dirigeixen en català als alumnes a l'hora del pati. Malgrat tot, l'augment del castellà a la secundària es repeteix: d'un 88% de converses en català en escoles es passa a un 72% en instituts.
Una situació «greu» pel futur del català
El president ha volgut destacar que «la competència en una llengua no és suficient per garantir-ne l'ús», ja que tot i que la població competent en català augmenta, l’ús que se’n fa va en retrocés i ha qualificat la situació sociolingüística de «greu». El retrocés també es pot explicar per l'onada migratòria que ha fet canviar el paradigma lingüístic. Hi ha una norma no escrita molt present en la societat catalana de convergència lingüística. Escuder ho explica i afirma «si en una conversa hi trobem catalanoparlants i castellanoparlants, en la major part dels casos es renuncia al català i s'adopta el castellà».
Per tot això, Plataforma per la Llengua ha explicat que s'està reunint amb els principals actors de la comunitat educativa de Catalunya per proposar-los d'impulsar «una gran campanya de país». «Hem d'iniciar un debat, en positiu, que interpel·li tota la societat, però especialment l'entorn educatiu» per tal que es compleixin els drets garantits sobre el paper però que no existeixen a la pràctica. A més ha denunciat que en altres zones com el País Basc o el Quebec les subvencions a les seves llengües pròpies, el basc i el francès, són més grans.