El lehendakari Íñigo Urkullu avançarà les eleccions al País Basc: s'havien de celebrar a la tardor, però seran el proper 5 d'abril, en Diumenge de Rams. La decisió no és oficial, però diversos mitjans bascos i estatals la donen per feta després que la 'lehendakaritza' —la presidència del govern basc— hagi convocat els mitjans la tarda d'aquest dilluns sense cap més explicació.
La jugada d'Urkullu és clara: es confirma la seva intenció de desmarcar les eleccions basques de les catalanes per evitar que s'hi mesclin debats que facin perillar el que auguren les enquestes, una nova victòria còmoda del PNB que li permetria encetar el seu tercer mendat com a lehendakari. Els tempos són ajustats i d'aquí vindria la pressa d'Urkullu per convocar el 5 d'abril: roda de premsa aquest dilluns a la tarda i publicació de la convocatòria aquest mateix dimarts, 11 de febrer, 54 dies abans —el mínim permès per llei— del dia de les eleccions.
Pressió per a Feijoo...
La decisió del lehendakari, però, no té només conseqüències al País Basc. El primer efecte és a Galícia, que des de 2005 fa coincidir les seves eleccions autonòmiques amb les basques. Mentre Urkullu té especial interès en l'avançament electoral, el president gallec Núñez Feijoo (PP) dubta: per primera vegada des de 2009, les eleccions a la Xunta de Galícia estan obertes després de les victòries socialistes a les eleccions generals de 2019.
L'entorn de Feijoo està dividit: hi ha qui aposta per tornar a fer coincidir les eleccions gallegues amb les basques, hi ha qui defensa que passin els mesos per donar temps al desgast del govern espanyol. Feijoo s'haurà de decidir en 24 hores.
... i per al PP i C's
Al marge de Galícia, la pressió s'instal·la a les cúpules del PP i Ciutadans. El partit taronja va lligar una possible candidatura unitària a Catalunya al fet que també es reproduïssin a les eleccions basques i gallegues. L'avançament a Euskadi situa, llei en mà, la data de divendres, 21 de febrer, com a límit per presentar coalicions davant la Junta Electoral. Això donaria menys de dues setmanes a les dues formacions per tancar acords.
La pressió augmenta de forma considerable, doncs, sobre PP i C's: hauran de resoldre en pocs dies una decisió que, aquest mateix dilluns, Alejandro Fernández, president del PP català, situava a partir del 15 de març, un cop passat el congrés de Ciutadans que ha d'escollir nova executiva. Urkullu accelera els 'tempos' i fa anar de corcoll, doncs, Galícia i les cúpules de C's i el PP.