No és cap secret que a Espanya tenim uns horaris diferents dels de la resta dels nostres veïns. Publicacions com The New York Times s'han fet ressò d'un hàbit espanyol que crida l'atenció a tot el món: sopar a partir de les 22.00 hores.
Tot apunta, segons els últims estudis, que aquest hàbit no li vagi gaire bé al cos. Això és independent que sopem alimentant-nos de forma correcta i saludable, ja que el problema està més relacionat amb les hores.
Canviar aquest hàbit al sopar pot ajudar el teu cos
Diversos són els estudis que han establert que el fet de sopar tan tard pot contribuir a guanyar quilos de més. La raó és que el metabolisme s'alenteix a l'hora de dormir, cosa que solem fer pràcticament just després de sopar.
Des de Nutriendo, un projecte de l'Acadèmia Espanyola de Nutrició i Dietètica, indiquen que els espanyols sopem més tard que la resta dels europeus. De mitjana, ho fem entre les 21.30 hores i les 22.30.
Tot i això, recorden que l'ideal seria "menjar al voltant de les 13.30-14 hores i concentrar aquesta ingesta per a les receptes més calòriques". Després, el sopar "hauria de passar cap a les 20.30 o 21.20 hores. O sigui, avançar una hora les dues ingestes".
El metabolisme funciona millor els matins
D'acord amb els experts, després de fer diverses investigacions amb animals, el metabolisme funciona millor al matí. Per això, es va fer un estudi específic amb adults d'entre 20 i 45 anys i problemes de sobrepès.
Per fer aquesta anàlisi, les persones seleccionades es van haver d'alimentar només entre les 8 i les 14.00 hores. Fora d'aquell temps, els investigadors van comprovar que es van reduir les 'atraconades'. A més, va augmentar el greix cremat.
Segons l'estudi, a més, fer aquest pla va contribuir a una millor flexibilitat metabòlica. És a dir, en la capacitat de l'organisme d'alternar substrats energètics diferents segons les necessitats individuals.
És possible canviar aquest hàbit a la realitat?
Tot i que els estudis científics són clars, la veritat és que n'hi ha diversos que no estan d'acord que això es pot dur a terme en la realitat.
De manera general, el problema és que el sopar porta intrínsec un fort component social, que no només implica alimentar-se, sinó també relacionar-se. A això cal sumar-hi que els horaris d'Espanya farien poc possible aquesta pràctica.