Un exlegionari del Terç «Gran Capità» fa unes dues setmanes que és al front de guerra a Ucraïna. J.L.C., de 42 anys, va ser cap primer a la Legió i va servir durant 13 anys com a franctirador. Ara es troba al mig del conflicte rus a Ucraïna com a soldat, ja que treballa per a una empresa de seguretat privada.
En una conversa telefònica amb La Razón, ha explicat que la seva última missió ha estat a la ciutat d'Irpin. La intervenció ha durat només unes hores i s'ha unit a un equip amb cinc exmilitars.
«Em sembla injust el que està passant», lamenta. I és que assegura que només va a la guerra per protegir els civils. «He trobat fins i tot explosius en peluixos, en caixes d'aliments amb el símbol de la Creu Roja. Totalment surrealista. El que he vist és increïble».
«He estat amb la Legió en diverses destinacions, això no és nou per mi. Però aquí veus coses... Procuro no donar-hi gaires voltes, però és que el dia a dia que visc no té sentit», confessa el franctirador.
Explica que s'ha vist sorprès per la brutalitat del conflicte. «Tots actuen d'una manera inhumana amb civils pel mig».
Sous per intervenir en el conflicte
J.L.C. ha volgut destacar la presència d'agències privades de seguretat a Kíev. «Aquí no he vist milícies de civils armats. El que hi ha són empreses militars de molts països, inclosa Ucraïna. Et fa una entrevista un comandament, et coneixen, et fan fotografies», explica.
«Ells fan equips de sis persones i, si et necessiten, et contracten».
L'exlegionari ha explicat que no tenia cap intenció de cobrar diners per la seva intervenció en el conflicte ucraïnès, però va acabar signant un contracte amb una empresa americana. «Així és com funcionen les coses».
Tot i això, ha volgut desmentir algunes de les falses creences. «No arribes, et donen una arma i et poses a enganxar trets. És fals», diu. «Has de tenir contactes amb algú de la base de l'Exèrcit».
El que no ha explicat ha estat la identitat del seu cap ni el sou que ingressen cada quinze dies. «No paguen el mateix a un paramèdic que a un franctirador», avisa. La xifra depèn clarament de la tasca i de la qualificació. A més, hi ha 'pluses'. «En el meu cas, són 300 dòlars per home abatut».
Tot i això, l'exlegionari ha confessat que «no compensa estar aquí ni el que fas. Per molts diners que et paguin. Més que res perquè cal estar molt bé psicològicament per fer això i veure el que veus».
Però destaca que la moral no existeix. «És un tema de supervivència. O tu o jo, no n'hi ha més (...) Si jo dubto soc el que se'n va sota terra».