Espanya s'enfronta a les setmanes decisives de la tercera onada. Amb els contagis pels núvols i els hospitals al límit, creixen les veus que demanen al govern un enduriment de les mesures. Un dels quals ho ha fet amb més insistència és l'exassessor de Barack Obama, Rafael Bengoa, que veu un confinament a la fi de gener.
L'expert en Salut pública, que també va tenir un càrrec en l'Organització Mundial de la Salut, ha advertit que Espanya s'enfrontarà a setmanes molt complicades i que la cosa es complicarà el mes de gener, deixant només una opció.
En la seva opinió, la situació que viu ara el nostre país és el resultat del Nadal, alguna cosa que ha qualificat com un esdeveniment «supercontagiador». I la mala notícia és que el pitjor encara està per arribar, diuen els experts. Rafael Bengoa creu que «al final del mes de gener veurem una situació potser pitjor de la que vam veure al març de 2020». Això sí, ha descartat una major mortalitat, gràcies a un millor control clínic dels pacients.
L'especialista creu que els números continuaran pujant i això crearà una major pressió hospitalària en les pròximes setmanes. «Els infectats d'avui són els ingressats de demà, i els que acabin en l'UCI demà passat».
El que més preocupa ara mateix és l'aparició de la soca btitànica més contagiosa. Encara que en principi no és més letal, una major proporció de contagiats suposarà més ingressos i, previsiblement, més morts. Contra ells estan lluitant els sanitaris, encara que adverteixen que el personal està sota mínims i esgotat.
Per això les comunitats autònomes, els experts i els metges coincideixen a demanar un tancament de curta durada per a frenar la transmissibilitat. Un d'ells és Rafael Bengoa, que creu que la mesura més efectiva seria un confinament domiciliari, com el de març, però amb una menor durada, com s'està fent en altres països. Del que es tracta, diu, és d'actuar ja: «Un confinament de tres o quatre setmanes és probablement on acabarem estant d'aquí a unes setmanes».
La lentitud de la campanya de vacunació
Alguna cosa que de moment rebutja el govern de Pedro Sánchez. Tant Salvador Illa com Fernando Simón han obert la porta a aquesta opció en les setmanes pròximes però, ara com ara, demanen a les comunitats autònomes que prenguin totes les decisions al seu abast en el marc de l'estat d'alarma. La consigna és esgotar totes les alternatives abans d'anar a un nou tancament i perjudicar més l'economia.
Però experts com Rafael Bengoa demanen al govern que planifiqui una normativa nacional en el marc de l'estat d'alarma perquè les comunitats puguin actuar en funció dels seus punts calents, i així poder prendre restriccions més dures que les actuals. Amb aquestes eines, està convençut que es podria baixar la incidència acumulada a menys dels 100 casos i així poder tenir una campanya de vacunació més tranquil·la.
Aquest és un problema que ja van advertir els experts abans del Nadal, i és que la saturació hospitalària alenteix el procés de vacunació, ja que els sanitaris encarregats de posar les vacunes estan centrats en l'atenció als malalts de Covid-19. Bengoa ha lamentat el lent ritme de vacunació a Espanya i ha demanat un major compromís en la planificació.
«És una mica irritant saber que la ciència s'ha mogut a la velocitat de la llum per a descobrir una vacuna i que ara no l'estiguem utilitzant amb tot el seu potencial», ha expressat l'expert en salut pública. La preocupació és que la tercera onada pugui alentir l'arribada de la fi de la pandèmia.
Més pressió per al govern espanyol
Fins ara, Fernando Simón ha tirat la culpa del comportament de les persones al repunt de contagis al nostre país. Però els experts assenyalen precisament al Govern, que no va voler adoptar restriccions dures quan hi havia un clam dels metges advertint del que anava a passar si es relaxaven les mesures per Nadal.
Ara, la pilota torna a estar en la teulada del govern. Hi ha un cert consens entre els metges i epidemiòlegs sobre un confinament domiciliari de curta durada. L'exassessor d'Obama apunta a tres quatre setmanes de tancament a casa, una mesura dràstica, però que intenta causar el menor mal possible a l'economia.
De fet, molts experts consideren que la negativa del govern a tancar perjudica més l'economia, perquè genera una situació de més inseguretat i inestabilitat. Defensen una mesura contundent de poca durada, abans que allargar en el temps les mesures preses en calenta que acaben confonent a la població, que d'altra banda, ja es troba en un estat d'esgotament psicològic important.