Els experts comencen a estar preocupats, i és que Catalunya sembla estar registrant un augment de casos de sarna durant els últims mesos, fins i tot es podria dir que durant els últims anys.
La veritat és que coincidiria aquest marcat augment amb els anys de pandèmia de la COVID-19. És cert que, de moment, no hi ha dades contrastades ni confirmades que ho certifiquin, no obstant això, diversos experts ja han alertat de la situació.
Cal tenir en compte que, ara com ara, no hi ha investigacions tan recents com per valorar aquestes dades. L'any passat sí que es va publicar una investigació de l'Institut de Salut Carlos III amb dades oficials sobre la malaltia.
Aquest estudi deixava clar que entre els anys 2014 i 2019 s'havia produït una tendència creixent dels ingressos a hospitals pels casos de sarna. L'estudi, tanmateix, no compta amb dades més recents per la qual cosa, el que ha passat des del 2019 fins ara no està tan clar.
No es tracta d'una malaltia de què Sanitat faci un seguiment: «La patologia queda registrada a l'informe clínic del pacient, però no hi ha una notificació formal a un organisme que porti un registre del nombre de casos», assegura Eliseo Martínez, coordinador d'epidemiologia i promoció de la salut de l'Acadèmia Espanyola de Dermatologia i Venereologia (AEDV).
Tot i no tenir dades del tot oficials, sí que és cert que aquesta nova alerta és real. Han estat els mateixos professionals de la salut els que han advertit d'aquest suposat augment de casos de sarna.
És important tenir present que si la tendència ja era a l'alça, no és estrany que durant aquests últims anys els ingressos per sarna continuessin augmentant. Tot i això, el que ha preocupat els experts és que aquest augment de casos hauria estat més marcat del normal.
La pandèmia del coronavirus, possible causant
De moment no hi ha una causa confirmada d'aquesta pujada de casos, però els experts apunten a la pandèmia com un dels possibles causants. I és que, encara que la COVID-19 no tingui cap relació directa, el cert és que el canvi d'hàbits a la població sí que podria haver tingut alguna cosa a veure.
«La principal hipòtesi és que l'origen està relacionat amb els canvis en les conductes socials que va haver-hi pel confinament», ha confessat el doctor Eliseo Martínez.
Passa, però, que això tampoc està gaire clar. Segons expliquen els mateixos professionals, el confinament podria haver causat totes dues coses: una baixada de casos o una pujada de casos.
Asseguren els professionals que, segons certes publicacions, a França s'haurien reduït els casos de sarna durant el confinament. Els autors dels mateixos ho atribueixen al menor contacte entre persones en aquesta època.
Succeeix, per tant, tot el contrari que a Catalunya. Aquí hi ha hagut un augment i «la teoria seria que en haver passat més temps a casa pel confinament, i en contacte estret amb els convivents, als domicilis on hi hagués un cas de sarna lògicament hi ha hagut un contagi més gran».
Podria haver-hi també una segona explicació, la complicació que hi va haver durant els pitjors mesos de pandèmia per accedir al sistema sanitari. «Que els pacients amb escabiosi hagin estat més temps amb la malaltia, amb el paràsit, i així hagin passat més dies sent contagiosos, augmentant, a més, la seva càrrega parasitària, per la qual cosa podien contagiar més encara».
Es planteja també la possibilitat que el paràsit hagués desenvolupat resistència al medicament, encara que no es tracta de res confirmat.
Què provoca la malaltia?
La sarna és un problema cutani provocat per uns àcars diminuts, aquests furguen la pell i hi dipositen els seus excrements. Les femelles ponen, a més, els seus ous. Tot això és el que provoca les butllofes que apareixen.
És una malaltia contagiosa que es transmet pel contacte de pell amb pell amb una persona ja infectada.
«La sarna s'associa a persones que no es netegen bé, però un, encara que un sigui molt net, pot contraure l'escabiosi també, no està més protegit. Es contagia de persona a persona, qualsevol que tingui contacte amb els altres individus és susceptible de contagiar-se. Tots hi estem exposats», ha aclarit l'expert Martínez.
«Les que tinguin dermatitis atòpica, o una psoriasi, poden patir brots greus d'aquestes malalties desencadenades pel paràsit», explica el professional. «La picor és més intensa a les nits, i quan un està adormit està més desinhibit per gratar-se, i es poden generar ferides que es poden infectar, i aquestes infeccions sí que poden causar problemes».