Tot i l'increment dels contagis al setembre i la preparació precipitada d'última hora dels protocols per reobrir els col·legis, contra tot pronòstic, la tornada a les aules no havia tingut una incidència directa en la segona onada. Fins ara, perquè a les portes del confinament, les noves dades mostren un preocupant repunt a les escoles.
Des de la reobertura de les escoles només hi ha hagut alguns contagis esporàdics, que s'han pogut gestionar sense massa sobresalts gràcies als protocols i les quarantenes però, en les dues últimes setmanes els casos a les aules s'han disparat. Segons les últimes dades de Sanitat, els centres educatius van acumular un 13,4% dels brots i el 12,9% dels contagis durant l'última setmana: 190 brots i 1.286 casos en l'àmbit escolar.
Es tracta d'un augment significatiu respecte les setmanes anteriors, i ara el dubte està en si és un reflex de què passa al carrer o un problema particular a les escoles. Les relacions socials continuen sent el principal focus de contagis, sobretot les reunions familiars i entre amics. Però tant l'àmbit social, com el laboral i el sanitari, amb prou feines pateixen variacions respecte a les dades acumulades. Per què a les escoles sí?
La transmissió s'hauria multiplicat
El pediatre i epidemiòleg Quique Bassat explica que «la transmissió s'ha multiplicat de portes enfora en comparació amb setembre i estem detectant molts més casos a les escoles perquè són el termòmetre de què passa fora». L'expert assegura que l'augment també pot ser degut al fet que estan rastrejant els contactes de tots els escolars més agressivament que en qualsevol altre àmbit.
Mentre que en altres àmbits com l'oci nocturn resulta molt difícil fer un rastreig exhaustiu, a les aules passa just el contrari. «Això fa que sembli que els infants o els adolescents estan pitjor, però la realitat és que el percentatge de col·legis amb aules confinades encara segueix sent bastant acceptable», explica l'expert.
Segons el protocol dissenyat per Educació i les comunitats autònomes, qualsevol positiu s'ha d'informar a la direcció de l'escola, que ha d'aïllar l'alumne afectat i realitzar proves PCR als seus contactes pròxims. A més, tots els membres de la classe del 'grup bombolla' han d'aïllar-se a casa seva durant uns dies.
Una dada que crida l'atenció és que els casos que es detecten no solen produir contagis addicionals, sinó molt menys, en tot cas, que en els altres àmbits. Fet que demostra que els protocols estan funcionant millor que en qualsevol altre àmbit.
La ventilació de les aules
El dubte que queda és si els nens tenen més, menys o igual capacitat de contagi que els adults. Una qüestió en la qual els experts segueixen sense posar-se d'acord. Un dels estudis més comentats, realitzat en un campament d'estiu a Barcelona, apuntava que els nens amb Covid-19 amb prou feines infectaven als altres. Un altre estudi a Israel, però, concloïa que els nens s'infecten més però són asimptomàtics.
La teoria que predomina fins ara és que s'infecten en la mateixa proporció que els adults, per tant, això coincideix amb la teoria del pediatre Bassat, qui diu que el que està passant a les escoles ara és un reflex del repunt de contagis a la resta de la població. A més, les dades diuen que dins de les escoles, els que més es contagien són els adolescents.
El mateix Fernando Simón va explicar recentment que la major part dels brots dels centres educatius ocorren en l'educació secundària, sobretot en els grups més grans de 15 a 17 anys, probablement perquè tenen una major vida social. Però els experts no descarten que algun altre factor dins de les aules estigui canviant.
Una de les qüestions claus és la ventilació, i Javier Ballester, científic al comandament d'un projecte per millorar la ventilació a les escoles, assegura que amb un ventilador i els filtres adequats es pot netejar l'aire sense un gran cost. L'expert creu que ara que arriba el fred molt pocs seran valents per obrir les finestres: «Tindrem a milions de nens darrere dels vidres amb tot tancat». Per la seva banda, el pediatre Bassat creu que no és la qüestió principal, i que pot ser suficient amb les mesures sanitàries bàsiques: mascareta, distància i higiene freqüent de mans.