Als experts en epidemiologia no se'ls ha escapat el que ha passat aquest diumenge 26 d'abril, quan els nens finalment van poder sortir al carrer després de sis setmanes a casa. El no haver respectat la distància de seguretat ni les recomanacions del govern en algunes ciutats pot tenir una repercussió negativa en la lluita contra el coronavirus que serà visible molt aviat, concretament en tres setmanes, apunten els experts.
«Estem fent uns primers passos de desescalada a cegues, perquè no coneixem el nivell d'infecció real que tenim, i això pot resultar contraproduent i perillós a mig termini» assegurava el microbiòleg de la Universitat de Navarra, Guillermo Martínez de Tejada.
Una idea que és compartida per altres experts, com el doctor en Física de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona, Àlex Arenas, que denuncia que «ens estem precipitant en la presa de decisions perquè la probabilitat que es produeixi un rebrot de l'epidèmia encara és molt elevada».
La poca quantitat de dades de què disposen tant el Govern com els experts és la raó per la qual els presagis no auguren res de bo en relació amb la pandèmia. «Trobo a faltar una aposta decidida per part de les autoritats de l'avaluació de l'estat d'infecció i d'immunitat real de la població. I això passa inevitablement per realitzar tests massius i per tenir les primeres dades de l'estudi de seroprevalença que comença avui» assenyalen.
Tests massius i millora de la capacitat sanitària
Tots coincideixen que el millor hauria estat esperar un parell de setmanes més fins a comptar amb la informació necessària per prendre decisions que afectin, sobretot, a la mobilitat de la població. Tant Arenas com Tejada apunten a la necessitat de fer tests massius que ajudin a aportar una idea sobre l'avanç de la pandèmia i prendre decisions sobre el desconfinament.
«Els tests massius no curen, però a nivell epidemiològic resulten imprescindibles, ja que es converteixen en l'eina més eficaç per aconseguir que les persones asimptomàtiques, però amb la infecció, siguin diagnosticades a temps i puguin passar la quarantena aïllats sense encomanar als altres. Només així, evitant que aquestes persones es moguin, seria factible augmentar la mobilitat de la resta» expliquen.
Un altre factor clau perquè la desescalada sigui un èxit és la reducció de la capacitat sanitària que en algunes regions encara es troba a al límit. «La situació del nostre sistema de salut encara és crítica, amb les UCIS per sobre de la capacitat desitjable, i això en aquest moment pot resultar perillós» opina Àlex Arenas.
El físic sosté que les mesures que s'estan prenent no són errònies però que s'han pres massa aviat i que es podria donar una relaxació per part de la població, com ja ha passat amb la sortida dels menors.
En tres setmanes podria haver-hi un repunt
Alguns països com Singapur, han viscut un rebrot de l'epidèmia que els ha obligat a fer marxa enrere a les mesures que ja havien adoptat, i ara com ara viuen en un confinament més estricte tot i que van ser capaços de frenar l'expansió des del primer moment.
A Espanya, la desescalada es planteja a llarg termini però les primeres mesures preses tindran el seu resultat molt aviat: «Ho veurem en unes tres setmanes i, si succeeix, l'únic fre de mà que podrem fer serà el de tornar al confinament total, però no ens ho podem permetre. De fet, és l'escenari que hem d'evitar» adverteix Arenes.
Però el fet que puguem viure un repunt no vol dir que tot estigui perdut, ja que els experts asseguren que ara estem més preparats per fer front a una segona onada, ja que comptem amb un gran nombre de persones que ja han passat la malaltia i que són immunes; d'altra banda tenim més informació sobre el virus i com podem frenar-lo.