Els experts en dret penal europeu no descarten que el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) porti a Bèlgica a reconsiderar l'extradició de l'expresident Carles Puigdemont. Fins a cinc acadèmics consultats per l'ACN veuen «probable» que les preguntes del magistrat del Tribunal Suprem, Pablo Llarena, a Luxemburg condicionin la justícia belga a l'hora de jutjar les euroordres contra el líder de JxCat. «Les prejudicials tindran repercussions en les futures decisions de Bèlgica», assegura el professor en dret penal europeu de la Universitat de Bonn Martin Böse.
[predef]catalunya-diari-625[/predef]
Hi ha discrepàncies, però, entre els acadèmics sobre el marge que el TJUE donarà als belgues per qüestionar el respecte dels drets fonamentals en el cas de l'1-O. Alguns veuen «molt improbable» que ho permeti, d'altres ho creuen «possible». Però cap d'ells exclou una sentència de Luxemburg que acabi impedint a Bèlgica denegar l'extradició de Puigdemont per risc de vulneració de drets fonamentals.
Llarena guanyaria una partida, però no necessàriament tota la batalla judicial perquè els belgues es podrien igualment negar a entregar Puigdemont per sedició i fer-ho només per malversació.
Les prejudicials de Llarena
Arran de la negativa de Bèlgica a extradir l'exconseller Lluís Puig en detectar un risc de vulneració dels seus drets en la causa del 'procés', el jutge instructor del Suprem, Pablo Llarena, va demanar al TJUE que aclareixi els seus dubtes sobre aquest precedent favorable a Puigdemont. Llarena ha enviat fins a set preguntes prejudicials on qüestiona la decisió belga.
Entre altres coses, Llarena pregunta al TJUE si Bèlgica pot examinar el risc de vulneració de drets fonamentals en el cas dels exiliats i, si fos així, si es pot basar en l'opinió del Grup de Treball sobre Detencions Arbitràries vinculat a l'ONU. «Constitueix aquest informe un element objectiu, fiable, precís i degudament actualitzat per justificar (...) la denegació de l'entrega?», es pregunta el jutge del Suprem.
Cal recordar que els tribunals belgues van denegar l'extradició de Puig perquè veuen un risc de vulneració del dret a un judici just i a la presumpció d'innocència en el cas de l'1-O basant-se, principalment, en el document del grup de treball.
D'altra banda, Llarena també vol saber fins a quin punt Bèlgica pot rebatre la seva competència. Els magistrats belgues retreuen als jutges del Suprem que es declarin competents per jutjar a tots els implicats en el cas de l'1-O sense una base jurídica «explícita».
Admissibilitat del cas
Els experts creuen que Luxemburg trigarà gairebé un any a pronunciar-se. André Klip, professor de dret penal de la universitat de Maastricht, veu «estrany i extraordinari» que Llarena pregunti sobre la sentència dels belgues, però diu que hi ha un precedent similar i veu «molt probable» que les admeti. També el professor de dret europeu de la Universitat d'Anvers, Henri de Waele, creu que s'acceptaran si el TJUE les veu «útils» per resoldre la disputa judicial entre Espanya i Bèlgica. «Davant de dos tribunals que es contradiuen, una decisió del TJUE podria aportar claredat o fins i tot establir alguns límits», apunta de Waele.
La professora de dret penal europeu de la Universitat de Leiden, Jannemieke Ouwerkerk, recorda que el TJUE no dirà mai directament a un jutge què ha de fer: «Només interpreten la legislació de la UE». Els magistrats europeus només donaran una «orientació sobre quins criteris» s'han d'aplicar per resoldre les euroordres, afegeix el professor de dret penal de la Universitat de Maastricht André Klip.
«El tribunal posarà deures a les dues parts i els instarà a tornar a parlar», anticipa Klip, que veu un «bloqueig» i una manca de «diàleg» entre els jutges espanyols i els belgues. Amb tot, els experts consultats veuen possible que la resolució de Luxemburg faci reconsiderar a Bèlgica l'extradició de Puigdemont. Està en joc la competència del Suprem i els drets fonamentals.