Espanya es troba ara mateix en una segona onada del coronavirus que, en contra d'allò que experts vaticinaven, ha arribat abans i amb més força de l'esperada. Només cal veure l'últim balanç publicat pel ministeri de Sanitat, on les xifres de contagis arribaven a un nou rècord —25.595— i la incidència per cada 100.000 habitants es disparava als 485,28 casos.
Des de fa uns dies tornem a estar en Estat d'Alarma, per a intentar frenar una corba que torna a tenir una tendència ascendent molt preocupant. Però a diferència de la primavera, ara són els governs autonòmics els qui encapçalen la lluita contra el virus, podent establir les seves pròpies mesures per a combatre'l. A més de restriccions en aforaments en comerços i restauració, o la limitació de persones en reunions socials, la mesura que més està sent utilitzada és la del tancament perimetral dels territoris.
Fins a aquest divendres només 4 han decidit no tancar les seves 'fronteres': Extremadura, Galícia, Balears i Canàries. Tres de les que ho han fet, a més, han tancat perimetralment tots els seus municipis: País Basc, Múrcia i Catalunya, aquesta última només els caps de setmana. Després està el cas particular de Madrid, que s'ha tancat només durant els dies de pont.
Precisament la presidenta madrilenya, Isabel Díaz Ayuso, és qui més ha qüestionat l'eficàcia d'aquestes mesures, arribant a dir que no hi ha cap estudi que la demostri i que és millor tancar per àrees bàsiques de salut.
I en aquest sentit es manifestava un intensivista de la comunitat a 'La Razón'. Explicava que «quan al setembre es va decidir el tancament de les àrees sanitàries, es va veure clarament un descens de casos i hospitalitzacions, en les UCI sempre triga una mica més a veure's, però van arribar els resultats en dues setmanes».
Aquest sanitari d'un gran hospital madrileny explicava que els tancaments perimetrals en grans àrees «no tenen sentit, perquè es limiten les entrades, però els seus habitants poden continuar movent-se». Per a ell seria millor «confinar aquelles àrees més densament poblades amb gran taxa de contagis. Cal aïllar als malalts, no a tota la població».
Valoracions dels experts
Una de les més consultades durant aquesta pandèmia, la viròloga del CSIC Margarita Val, assegurava fa uns dies, coincidint amb el primer tancament de 9 ciutats a Madrid, que un confinament perimetral «no soluciona res» i que el que cal fer «és prevenir».
Un altre expert, José María Martín Moreno, catedràtic de Medicina Preventiva i Salut Pública de la Universitat de València, explicava a 'La Razón' que «no es poden generar hipòtesi perquè falten estudis», sobretot per a determinar «la freqüència i distribució dels contagis, a qui li ocorre i on per a poder determinar una estratègia».
Així i tot, segons la seva opinió els confinaments en territoris tan grans com una comunitat autònoma no serien eficaços, perquè «continuen permetent que la gent es mogui, l'única cosa que evites és que entrin ceps nous de gent de l'exterior». Explica que «el que veritablement funciona és fer una bona inversió en atenció primària, en rastrejadors per a estudiar l'origen dels brots, i en tests perquè els resultats siguin òptims i arribin en 24 hores», i tampoc es mostra partidari de tornar a un gran confinament com el de març.
Un altre expert sanitari; Joan Carles March, professor de l'Escola Andalusa de Salut Pública, valorava, en aquest sentit, que «s'estan buscant les fórmules, però encara no n'hi ha cap de perfecta». Considera que el millor seria deixar els tancaments en l'àmbit municipal i no d'àrees de salut: «La gent no sap molt bé a quina pertany. A més, a escala operativa és més complicat i a la població cal traslladar-los idees clares».