«El teletreball és absolutament imprescindible», afirma Daniel López, científic de Biocomsc a 'Crónica Global'. És un dels investigadors de la Universitat Politènica (UPC) que asseguren haver detectat aquest mes d'octubre un augment preocupant de contagis entre persones en edat de treballar, sobretot entre 40 i 59 anys, tot i que els joves segueixen a la capçalera en la piràmide d'incidència del virus i els nens d'entre 0 a 9 anys a baix de tot, amb risc mínim a les escoles.
Aquest grup de 'persones treballadores', el més socialment actiu, preocupa els investigadors catalans. Creuen que ara, sense bars i restaurants i amb el toc de queda en marxa, el següent pas ha de ser limitar al màxim la mobilitat diürna. Un problema al qual el teletreball pot plantar cara.
Està clar que el teletreball contribueix a reduir la mobilitat i la interacció entre persones de manera important, tot i que el Govern té sobre la taula també la possibilitat de decretar un confinament de cap de setmana. Justament referint-se a aquesta mesura, López recorda que «això no voldria dir que podem fer entre setmana el que no fem dissabte i diumenge».
Teletreball, però també 15 dies de confinament total
«Si la gent que pot teletreballar es quedés a casa, no caldria confinar aquells que tenen feines estrictament presencials», apunta clara Prats, també de l'equip, en defensa del teletreball i pensant en el xoc que suposa el confinament per a l'economia de les famílies. Però sembla que, del confinament, no ens n'escaparíem igualment.
Daniel López toca de peus a terra i assegura al mitjà citat que no n'hi ha prou amb el teletreball. De fet, considera necessari «un confinament total de 15 dies per intentar que la incidència baixi a Catalunya». Després, proposa una mena de desescalada lenta, amb el teletreball per bandera i mesures intermèdies com el confinament de cap de setmana o el toc de queda, per no passar del tancament total a la completa llibertat de moviment i recaure en la segona onada.
«Tenim un repte global que hem de compartir entre tots», acaba l'expert, demanant sentit comú i solidaritat. Creuen, a més, que els primers que han de donar exemple amb el teletreball són les administracions i conviden el Govern a minimitzar totalment la seva presencialitat.
Crida generalitzada d'UGT al teletreball
En la mateixa línia, aquest dimarts la UGT instava les empreses a «prioritzar i promoure» el teletreball i demanava al Govern que «no afegeixi més desconcert» als treballadors, després de l'enrenou que generaven durant tot el dia les paraules del conseller de Treball a RAC1. El sindicat reclama que es compleixi la resolució del Departament de Salut del 15 d'octubre i es promoguin les mesures organitzatives i tècniques que permetin «limitar al màxim» la mobilitat de les plantilles.
En el cas de les feines que no es puguin fer a distància, la formació proposa horaris d'entrada i sortida esglaonats o flexibilitat horària. La UGT recorda que, durant el confinament del març passat, un 30% dels treballadors van poder fer teletreball, i lamenta que, a partir del que observa a les dades de l'Enquesta de la Població Activa (EPA), en aquesta segona onada la xifra és inferior.
Segons el sindicat, el 57,18% de la població assalariada a Catalunya podria fer teletreball. És un volum pròxim a l'1,7 milions de persones. És una xifra que la formació ja defensava el mes de juliol a l'informe 'El teletreball com a eina i escenari laboral'.