Sembla que hagi passat mig any però tot just fa cinc dies. El temps corre molt de pressa i no és mal moment per aturar-se i recopilar les cinc peces que hem publicat aquesta setmana que tanquem.
Si la setmana passada els articles de l'Extra van girar molt entorn de la política global i van viatjar per tot el món, en aquesta hem focalitzat la mirada en la identitat i la perifèria, descobrint amb sorpresa —o no tanta— que les perifèries també compten amb les seves centralitats i dinàmiques pròpies.
Dilluns, Josep Asensio se n'anava a fer un tomb pel Penedès, un territori on, d’uns anys ençà, s'ha detectat una invasió subtil de nouvinguts d’arreu de Catalunya. Terra de pas i territori escapçat administrativament, la regió afronta un futur incert, amb la crisi del raïm i la pressió metropolitana com a reptes del futur més immediat. En aquest viatge de proximitat hi trobareu totes les claus de la regió i de la seva identitat moderna:
Guia per al penedesenc accidental
Dimarts, li vam demanar a Pere Antoni Pons una autòpsia, un mapa precís i actual del sistema polític i els ressorts de poder imperants a les Illes Balears. El resultat ofereix això però molt més. És una panoràmica també social i econòmica, feta des dels marges però amb combativitat i compromís:
Les Balears: entre el balneari massificat, la colònia servil i el llogaret insurrecte
Dimecres, aprofitant la celebració de la Diada del País Valencià, Vicent Baydal ens escrivia una brevíssima història del Regne de València, de la valencianitat i el valencianisme, amb unes conclusions finals no gaire afalagadores:
La incerta glòria de la valencianitat i el valencianisme
La perifèria ibèrica més perifèrica, Galícia, també va tenir protagonisme dijous, amb l'article d'Alicia Burton que ens explicava com el dia de Sant Jaume de 1954, Carmen Polo de Franco, dictadora consort i cleptòmana, es va encapritxar de dues escultures romàniques de la catedral de Santiago de Compostel·la. Passat més de mig segle, les peces es troben encara en poder dels seus hereus, amb l'aval recent de la Justícia espanyola:
L'art de robar
I tancàvem la segona setmana d'Extra, el divendres amb un reportatge de Joan Burdeus que se'n va anar a explorar la perifèria de l'àrea metropolitana barcelonina, concretament, el Polígon Sud de Badalona, on hi ha el mercat de falsificacions tolerades més gran del país, la llengua franca és el mandarí i és ell lloc on els manters compren productes Nike, Armani i Chanel quan encara són "còpies en blanc". Però els manters senegalesos són l'última baula, la més feble i alhora la més visible, d'una cadena de contradiccions que travessa el nostre sistema polític, econòmic i cultural. Resseguim el fil que va de la cursa d'armes publicitària de les grans marques a una campanya electoral obsessionada amb treure els negres del centre de Barcelona.
Coco Chanel a Badalona
Tornarem el cap de setmana que ve, amb cinc articles més. Bon descans i bona lectura.