«Estic desesperada», confessa, amb la veu entretallada a l'altra banda del telèfon. Mare de família, d'uns 50 anys, demana respectar la seva identitat i no enrtar en més detalls dels necessaris. Des de l'any 2017 viu en un pis de lloguer social de Solvia, la filial immobiliària en aquell moment del Banc Sabadell —venuda el 2019 a un fons nord-americà— a la comarca del Tarragonès. «Ara Solvia ens vol fer fora», explica a TarragonaDigital, «i no ens donen cap altra opció on anar». No amaga que viu, cada dia, amb molta por. «Ens obliguen a marxar el pròxim 30 d'abril», explica.
La història dels afectats és la de moltres altres famílies: no és ni única ni exclusiva. «Mai, mai, vaig pensar que em podria passar a mi», se sincera. Al cop de porta de Solvia se li suma la mare de tots els problemes: la quimera de trobar algun altre lloguer on poder anar perquè «ens demanen uns ingressos fixos que ja no tenim!». Ella no té una nòmina fixa ni un contracte indefinit; el seu marit va perdre la feina en els primers mesos de la pandèmia i no ha pogut recuperar l'estabilitat que tenia. Els números per pagar surten entre la suma dels dos, assegura, però «sembla que ningú vol llogar-nos res». Són cinc a casa. Ni tan sols la pròpia Solvia, de qui tenen constància de pisos en oferta per poc més de 500 euros al barri de Sant Pere i Sant Pau, una xifra «que podem pagar».
«Ningú ens vol llogar res!»: Una família del Tarragonès denuncia que Solvia els vol «fer fora» malgrat no poder accedir a un nou lloguer
Entitats socials i del tercer sector porten avisant des dels primers embats de la Covid-19que temien una allau de famílies en situació de màxima vulnerabilitat i que tot apunta que «trigarem anys a recuperar-nos» del terratrèmol. La mare de família del Tarragonès que explica el seu cas a TarragonaDigital confessa sentir «molta vergonya» per la situació i tenir «molta por de veure'ns al carrer» si el seu cas no es resol amb empatia. Assegura que «no faig altra cosa que picar les portes de totes les administracions», i només li està donant un cop de mà l'Agència de l'Habitatge de Catalunya. I se sent dolguda amb tots aquells qui «ni m'han volgut agafar el telèfon» en aquests mesos.
L'angoixa ve de lluny. La família viu en aquest apartament propietat de Solvia, en règim de lloguer social, des de l'any 2017 i amb un contracte d'arrendament per tres anys que expirava a mitjans del 2020. La situació excepcional de la Covid-19 ha aconseguit prorrogar-lo uns mesos més, però les mesures governamentals de protecció social dels més vulnerables no aturaven el risc de moltes famílies d'acabar al carrer, només l'ajornaven. El final de l'estat d'alarma previst per al pròxim 9 de maig pot accelerar centenars de casos similars, tal com s'està denunciant amb urgència des dels sindicats d'habitatge en els darreres setmanes.
«Psicològicament, estic tocada i enfonsada: ningú ens allarga la mà»
Ara, explica l'afectada, «fa un mes que des de Solvia ens diuen que no ens volen renovar el lloguer del pis on vivim» i la impossibilitat de tancar algun altre lloguer alternatiu accentua un patiment que per moments esdevé «insuportable». «Físicament, la pandèmia no ens ha fet mal a cap dels de casa», explica, «però psicològicament estic tocada i enfonsada després de veure com ningú m'allarga la mà». Visiblement accelerada, confessa que Solvia va arribar a tallar-los el subministrament d'aigua durant vint dies el passat estiu, una pràctica que estava absolutament prohibida.
Si bé és cert que l'antiga filial immobiliària del Banc Sabadell no està obligada a renovar el contracte de lloguer si no ho considera, la família insisteix que «l'únic que demanem és que ens lloguin un altre habitatge on puguem viure» a partir del 30 d'abril. Avança, però, que desafiaran el requeriment i no marxaran del pis el pròxim dia 30, en no tenir constància «de cap procediment judicial que és el que ha de dir si hem o no hem de marxar» sense cap solució alternativa. «No sabem què pot passar ni si ens haurem de veure al carrer, i això fa molta, molta por», intenta explicar-se. «Estem vivint el dia a dia amb les coses de la família preparades en capses, per si de cas», se sincera, afectada.
L'angoixa i les preocupacions de la família van molt en la línia dels avisos que ha anat emetent la Creu Roja sobre els efectes de la crisi per a la salut emocional de molts ciutadans, i també amb les previsions negatives que equips de serveis socials com el de la ciutat de Tarragona tenen de cara als pròxims mesos, on asseveren que la demanda de famílies en risc de perdre el més essencial «podria arribar a doblar-se» respecte als números de l'any passat. No són històries de números, sinó de famílies per a qui la pandèmia està tenint uns efectes demolidors. Famílies senceres a la corda fluixa: això també està passant, cada dia, ben a prop, i l'onada no baixa. L'emergència sempre té cara, i també és aquesta.