La cara més social de l'emergència és alhora un bosc d'esgotament i de preocupació. La duresa de l'impacte de la crisi de la Covid-19 (sanitari, econòmic, laboral, social) albira un escenari inèdit de recessió de magnitud i durada incerta. Les entitats del tercer sector no són optimistes, i albiren un terratrèmol «de magnitud molt gran, de magnitud enorme», explica l'Anna Sabaté, coordinadora de Creu Roja Tarragona.
[predef]tarragona-digital-grup-583[/predef]
Creu Roja rep cada dia més de 300 demandes d'ajuda urgent arreu de les comarques de Tarragona. L'entitat ja va alertar, en un reportatge a TarragonaDigital, que caldria «la mobilització de recursos més gran de la nostra història» per fer front a les exigències de la pandèmia. Dit i fet, amb més de 500 voluntaris al peu del canó que no entenen d'horaris ni de caps de setmana.
L'emergència dispara la necessitat dels més fràgils: una UCI social al límit
Sabaté explica, en un dels pocs moments de calma que li permet el dia, com «hem passat de la fase d'esgotament inicial a la fase d'angoixa» en percebre que els recursos solidaris també van al límit. «Ens preocupa molt una possible saturació de l'UCI social que som, perquè anem al límit», exposa. Una borsa de voluntaris minvada per la protecció a les mans més veteranes, davant una allau de necessitat cada dia més gran.
L'Anna avisa que «nosaltres gestionem l'emergència del dia a dia, però és imprescindible activar ja una sèrie de polítiques socials per fer front al nostre futur immediat». Detecta que «estàvem començant a notar una lleugera millora en els reductes d'una crisi de 2008 de la qual encara no tothom havia sortit». I que tot ha saltat pels aires.
«Ara no només ens necessitaran les famílies que recauen i que no aconsegueixen sortir del llindar de la pobresa, sinó també molta gent que no va ser afectada per la crisi anterior i que ara comença a venir», exposa. Un escenari de moltes més famílies en risc evident de pobresa, de moltes més persones vulnerables que un mes enrere. «Sentim que aquest sotrac tornarà a molta gent a la casella de sortida», lamenta. «I que trigarem molts anys a recuperar-nos!».
La Creu Roja avisa: «Ens està necessitant gent que fins ara es trobava a la corda fluixa»
Aquesta nova borsa de persones fràgils és molt heterogènia. «Immigrants en situació irregular, aquells qui vivien de treballs esporàdics, tota la gent que malvivia de l'economia submergida com el personal de neteja, tantes famílies que no estaven cobertes per una certa estabilitat...», repassa. Gent que abans no es plantejava una caiguda en sec dels ingressos com la que, malauradament, ha arribat.
«Ara ens està necessitant l'alt volum de gent que fins ara es trobava a la corda fluixa però encara se'n sortia», exposa Sabaté. «I ens temem que, en els pròxims mesos, moltes de les persones sense feina que ara tenen prestacions o una xarxa familiar que els sosté, també seran potencials usuaris que ens necessitin», planifica. Pateix. «Estem molt preocupats perquè no sabem si podrem arribar a ajudar a tanta gent com creiem que ens trucarà a la porta», confessa.
El menjador social de Bonavista, un salvavides alimentari per a 1.000 boques
Des del menjador social de Bonavista, la Raquel Quílez confirma aquests temors compartits. «L'afluència diària és molt alta, sí», reconeix. Als 300 usuaris habituals de cada migdia cal sumar ara l'atenció urgent de més de 700 noves persones en aquest mes, derivades pels Serveis Socials, i l'alimentació diària dels vora 70 sense sostres que temporalment conviuen al pavelló poliesportiu del Serrallo. En total, més d'un miler de persones que s'alimenten gràcies a la bona feina de la Raquel i el seu equip de voluntaris.
«Ha despertat una nova urgència social on el nostre paper és ajudar a què la gent que no té alternativa per menjar pugui alimentar-se», sintetitza amb el bon to de sempre. Als usuaris habituals els han preparat paquets d'aliments per a emportar a casa, i els menús del Serrallo es transporten amb voluntaris.
«És clar, qualsevol altra fórmula ens impediria respectar les distàncies de seguretat», explica des de la petita sala del menjador. Fa una veu cansada, molt cansada, però satisfeta. I ens confessa que «la força la traiem de la consciència col·lectiva que el que fem és necessari, és imprescindible i no és negociable», somriu.
Temor al futur: «Ens necessitarà qui acumuli mesos i mesos sense ingressar res»
Els temors del tercer sector són clars: que rere la fase actual, arribi una fase de recuperació lenta i dolorosa. «Notarem molta gent que ens necessitarà, perquè acumularà mesos sense ingressar res, ha estat colpejada per la nova crisi i s'obrirà una nova situació de perill que ja preveiem». L'efecte d'una onada, d'una gran onada, que arribarà inevitable. Amb l'afegit que aquí no parlem de números: parlem de persones amb nom i cognom.
«Ens preocupa que conviurà la vulnerabilitat econòmica amb la de persones grans que viuen soles i, amb una millor o pitjor economia, quedaran descobertes i desateses si no som al costat», rebla. Un escenari incert que preveuen dur, si bé encara no és prudent resoldre en una anàlisi clara, donat que som encara a l'epicentre.
Els que hi són sempre i a tot arreu comencen a patir pel que vindrà. «Necessitarem mans i recursos, perquè vindrà molta gent que necessitarà aquestes mans i aquests recursos», tanca l'Anna. I aquesta serà, assegura, la nova fase d'un neguit que «va per llarg». Rere les ferides del coronavirus, es començaran a fer visibles les cicatrius.