Es compleixen cinc anys de la proclamació de Felip i Letícia com a reis d'Espanya. Un lustre on els escàndols i les polèmiques han estat contínuament a plena ordre del dia, motiu pel qual la imatge de la monarquia s'ha anat deteriorant amb el pas del temps i, conseqüentment, la institució ha perdut part del suport dels habitants de la península.
Ara, el mitjà 'Vanitatis' ha publicat els resultats d'una enquesta realitzada per la companyia IMOP Insights, que ha fet patent que tan sols un 21% dels catalans estan a favor de l'existència de la figura dels reis.
Un 74% dels catalans es declaren republicans
L'estudi ha permès determinar, entre altres coses, que les regions on més ha arrelat el corrent del nacionalisme són les que més en contra estan de la Família Reial. En aquest sentit, el 74% d'habitants de Catalunya es declaren republicans, així com el 70,6% dels bascos, configurant-se com les dues comunitats autònomes on més persones s'han declarat republicanes.
Per contra, a l'altre costat de la balança trobem Andalusia i Madrid, que acullen un 75,1% i un 62% de persones afins a la monarquia, respectivament, configurant-se com els pilars que més sentit atorguen a l'existència de la institució.
Va arribar al tron en ple creixement de l'independentisme
Si bé és cert que a l'hora de determinar els motius d'aquest rebuig latent a Felip VI tan sols ens podem centrar en el terreny de les suposicions, el cert és que la tensió entre els catalans i la Casa Reial ve de lluny.
De fet, quan el monarca va arribar al tron el moviment independentista es trobava en plena tendència a l'alça, motiu pel qual no va ser difícil que comencessin a aflorar propostes i iniciatives contràries a la seva figura.
Girona va retirar les condecoracions a Felip
Un exemple d'això és la retirada de condecoracions que va aprovar l'Ajuntament de Girona l'any 2016, entre les quals s'incloïen la medalla, el bastó i l'espasa de la ciutat. No només això, sinó que van demanar a la Fundació Princesa de Girona un canvi de nom de l'entitat, arribant a condicionar la participació del consistori de la ciutat en les activitats de l'organització si no claudicaven.
En aquest sentit, fa tan sols un any que érem testimonis del trasllat dels Premis Princesa de Girona arran la negativa de l'Ajuntament a l'hora de concedir-los permís per utilitzar l'auditori municipal. En aquella ocasió, però, l'alcaldessa Marta Madrenas va al·legar que s'hi estaven produint obres.
El discurs del 3 d'octubre, un punt d'inflexió
El discurs realitzat per Felip VI durant el 3 d'octubre de 2017 tampoc va ajudar a rebaixar la tensió ni a millorar la relació entre Catalunya i la monarquia, sinó tot el contrari, ja que es va configurar com un autèntic punt d'inflexió, i fins i tot l'expresident Puigdemont i el president Torra van exigir-li una disculpa que, malauradament, mai va arribar.
Així les coses, un dels clímaxs del conflicte va tenir lloc l'11 d'octubre de 2018, quan el Parlament va reprovar la figura del rei i va demanar l'abolició de la monarquia, en considerar-la «caduca i antidemocràtica». No només això, sinó que a partir de llavors la Generalitat va deixar de convidar Felip a cap dels seus actes, una iniciativa que també va adoptar l'Ajuntament de Girona.
Felip és «persona non grata» en diversos municipis
Evidentment, totes les mesures del govern català en contra de la figura del rei van ser tombades pel Tribunal Constitucional, quelcom que encara va augmentar més la distància entre Catalunya i la Família Reial, i va fer que la xifra de persones contràries a la institució anés augmentant gradualment.
En aquest sentit, cal destacar que actualment hi ha diversos municipis catalans que han declarat Felip VI «persona non grata», com és el cas de Cervera, Manresa i Arenys de Munt. Tot això sense oblidar la crema de fotografies del monarca promoguda per la CUP en diverses ocasions.
Tampoc podem oblidar la col·locació d'una pancarta amb el text «el rei espanyol no és benvingut als països catalans», que onejava el dia en què es va rendir homenatge a les víctimes dels atemptats de Barcelona i Cambrils.
TV3 i el Barça, els altres malsons del rei
Però la Generalitat no és l'única que ha decidit emprendre mesures en un intent de silenciar la veu del monarca espanyol. D'una banda, ja fa tres anys que TV3 no emet el discurs de Nadal de Felip, i ha traslladat l'espai al canal 3/24. De l'altra, la participació del FC Barcelona en les cinc darreres finals de la Copa del Rei ha convertit aquest esdeveniment en un dels escenaris predilectes de l'independentisme per a mostrar la seva disconformitat amb la institució.
Per últim, cal recordar que Ada Colau va retirar un bust de Joan Carles I quan va deixar de ser Cap de l'Estat, i posteriorment no el va substituir per cap de Felip VI. A més, des del consistori de la capital catalana es va acordar modificar el nom d'alguns carrers amb l'objectiu de «desborbonitzar» la ciutat.
Els resultats electorals del 28-A, una pista evident
Si bé les dades mostren una tendència molt clara i destacable, el cert és que no resulta excessivament sorprenent. I és que Catalunya sempre ha mostrat una inclinació diferent de les de la resta de comunitats autònomes.
Això és quelcom que es pot observar, per exemple, analitzant els resultats electorals d'una manera global pel que fa al conjunt d'Espanya. En aquest sentit, tan sols cal fixar-nos en el mapa de les eleccions municipals del 28-A, tenyit de vermell a gairebé tot el territori però amb tres clares excepcions.
Curiosament, les excepcions són Catalunya, el País Basc i Navarra, justament dues de les comunitats que acullen més gent republicana. Concretament, els partits que van obtenir més vots aquí van ser ERC, PSC, En Comú Podem i JxCAT, tots ells definits com a republicans.
Per contra, i tot i que a la resta d'Espanya es van imposar els socialistes amb força, el cert és que les forces més conservadores i, per conseqüència, més properes a la figura del Rei —PP, VOX i C's— van sumar un 42,82% dels vots, enfront l'irrisori 20% que havien aconseguit a Catalunya.