La segona part del Festival Senderista de la costa Daurada ja està a punt. Per si les rutes per les Muntanyes de Prades del cap de setmana passat us han deixat els garrons lliures de rampes i cruiximents, el dissabte i diumenge vinents podrem gaudir de la segona part de l'esdeveniment que es desplaça uns quilòmetres més al sud.
És la gran novetat d'aquesta edició, que amplia l'escenari d'aquesta festa del caminador ocasional o dedicat cap a nous horitzons de natura feréstega i calcària: les Terres de Mestral, un entorn més desconegut pel gran públic senderista que demana a crits ser fruit i desitjat com terreny de joc d'aquest esport ancestral del cremar sola de sabata.
Així doncs, carreguem la motxilla d'aigua, entrepans de truita de patates i quatre ansiolítics per si de cas no resistim tant d'espai obert i encaminem-nos als peus de les fascinants i sobrenaturals muntanyes del sud de Tarragona.
On anem
Doncs a les Terres de Mestral, que és un nom vague i evocador que els tècnics de turisme de la Diputació de Tarragona s'han engiponat per definir la confluència entre les muntanyes de Vandellòs, la Serra de Llaberia i es Muntanyes de Tivissa. Una zona que comprèn el sud de la comarca del Baix Camp, el nord del Baix Ebre i una mica de la Ribera d'Ebre. Els termes municipals concernits són, doncs, els de Vandellòs i l'Hospitalet de l'Infant, Tivissa i Pratdip, que ara està de moda perquè va sortir al Foraster.
Segons l'organització és un «territori petit però de grans horitzons terra endins i mar enllà, i ens posen a l’abast pobles de bellesa corprenedora i muntanyes tan accessibles com fascinants, domini de barrancs i cingleres. Zona d’intensa vida rural, els aires marítims li permeten oferir una gastronomia rica i diversa que marida a la perfecció amb el descobriment pausat del territori que comporta la pràctica del senderisme». També ens adverteixen de la presència a l'agresta regió de vampirs, pirates, guerrillers i ermitans, que no sé si pot ser un atractiu turístic gaire convincent. Però com és temps de Halloween i de sortir de la zona de confort doncs potser sí, jo què sé, que la gent està molt boja i necessita experiències fortes.
Què hi hem de fer
Últims dies de platja
I pels més agosarats, experiències de platja a tocar de Tots Sants. Es coneix poc l'existència d'una platja fòssil a 750 metres d'altura, fruit dels antics mars, des de la qual es contemplen totes la Costa Daurada. Això és a dalt de la serra de Llaberia. A baix, a l'Hospitalet de l'Infant, n'hi ha de més practicables modernament, com la del Torn, famosa perquè els guiris i els hippies locals hi van en pilota picada, però també perquè hi ha tot un camí farcit de búnquers i trinxeres de la guerra civil, baixant del coll de Balaguer. Un paratge natural, el de la Rojala - el Torn, molt caminable i agradable als sentits.
I si no en teniu prou de sol i platja tardoral, el Festival Senderista també ofereix una passejada des de l'Almadrava fins a la bellesa incomparable de la central Nuclear de Vandellòs. No es pot dir que no gaudim de contrastos pronunciats. Per acabar el cap de setmana de caminades i descobertes que no en donareu crèdit, podeu tornar a pujar fins a la Masia de Castelló de Vandellós, un poble abandonat que els veïns han tornat miraculosament a la vida els últims anys. I també, si teniu sort i el temps acompanya, podreu sentir-vos enduts pel vent als Dedalts, allà on diu la brama popular que bufa el mestral més bèstia del país.
Un pla perfecte per escurar aquesta tardor benèvola, sempre en la companyia de guies locals experimentats i amb la garantia que encabat de totes les excursions us podreu fotre un tec com déu mana. Compto les hores fins que sigui divendres.