Continua la judicialització a la política catalana. L'últim cas el trobem aquest dilluns, després de conèixer-se que la Fiscalia Superior de Catalunya ha demanat 6 anys de presó per a l'exconseller d'Interior de la Generalitat, Miquel Buch. A més, també li demana 27 anys d'inhabilitació.
Segons la Fiscalia, Buch hauria facilitat el servei d'escorta a Bèlgica a l'expresident del Govern Carles Puigdemont. De fet, l'organisme li atribueix a Buch dos presumptes delictes. El de malversació i el de prevaricació.
A més, també acusa el sergent dels Mossos d'Esquadra Lluís Escolà, que havia estat cap d'operatiu de la unitat d'escortes de Presidència, de cooperador necessari.
El fiscal Pedro Ariche sosté que Buch va decidir facilitar a Puigdemont un servei de protecció a l'estranger. Aquest servei, segons la Fiscalia, es va constituir de «persones de la seva estricta confiança a costa de l'erari públic».
Així doncs, la Fiscalia creu que aquest va ser el motiu pel qual es va nomenar Escolà com a assessor de la Conselleria perquè escortés l'expresident de la Generalitat.
L'acusació calcula que el sou d'Escolà com a assessor durant tot aquest temps va superar els 52.700 euros en total. A més, la Fiscalia sosté que aquest no va fer funcions d'assessor del conseller. I és que titlla els seus informes d'estar «plagats de generalitats per correspondre's amb la recopilació d'altres textos».
La Fiscalia calcula que Escolà va fer 18 viatges a capitals europees en els que el sergent suposadament va donar protecció a Puigdemont.
En l'escrit, el qual ha tingut accés Europa Press, el fiscal retreu a Buch que va designar Escolà com a assessor de sistemes de seguretat en un «acte arbitrari». I es creu que l'única intenció del nomenament era que escortés Puigdemont, malgrat que el Tribunal Suprem ja l'havia declarat en rebel·lia per comparèixer en la causa per l'1-O.
De cara al judici, que se celebrarà a l'Audiència de Barcelona, el fiscal proposa interrogar com a testimonis diversos mossos i el fins aleshores director del cos, Andreu Martínez.
A més, també demana interrogar el successor de Martínez, Pere Ferrer, que en aquell moment era el cap de gabinet de Buch. I també a l'exsecretari general del Departament d'Interior, Brauli Duart.