La fiscalia ha presentat una querella contra el president del Parlament, Roger Torrent, els membres de la Mesa Josep Costa i Eusebi Campdepadrós i l'exmembre Adriana Delgado per haver permès el debat de dues resolucions sobre autodeterminació i monarquia.
La fiscalia els acusa de desobediència per haver admès a tràmit i permès que es debatés al ple el text de dues resolucions, una el 12 de novembre del 2019 i l'altra el 26 de novembre del 2019. A la primera, hi constava un compromís amb l'exercici del dret a l'autodeterminació, mentre que la segona, una resolució de resposta a la sentència del Suprem per l'1-O, reiterava la reprovació del Rei.
Al @parlamentcat hem garantit que s'hi pugui parlar de tot, i així ha de continuar sent. Per molt que intentin censurar debats no podran amagar les pràctiques corruptes de la monarquia i que l'autodeterminació és un dret al que no renunciarem. https://t.co/3aTn90u1eg
— Roger Torrent ? (@rogertorrent) March 1, 2021
Segons la fiscalia, els quatre membres de la Mesa no van fer cas dels advertiments dels lletrats i van permetre el debat. La fiscalia considera que s'ha desobeït la sentència 259/2015 del 2 de desembre del TC.
[predef]catalunya-diari-625[/predef]
La fiscalia recorda que la sentència del TC del 2 de desembre del 2015 va declarar inconstitucional i nul·la la Resolució 1/XI del Parlament del 9 de novembre del 2015 sobre l'inici del procés polític a Catalunya a conseqüència dels resultats del 27-S. El TC va acordar la suspensió de les resolucions parlamentàries i va recordar a la Mesa el seu deure «d'impedir i paralitzar qualsevol iniciativa parlamentària que suposés ignorar o eludir la suspensió acordada» i els va advertir que podien incórrer en responsabilitats, inclosa la penal, si ho incomplien. Al seu escrit, la fiscalia considera que els quatre querellats van incomplir aquesta sentència en permetre els dos debats.
En el cas del debat sobre autodeterminació, el 28 d'octubre del 2019 la CUP-CC va registrar una moció on s'expressava la voluntat del Parlament «d'exercir de forma concreta el dret de l'autodeterminació i de respectar la voluntat del poble català». El 29 d'octubre la Mesa la va admetre a tràmit, el 5 de novembre es va desestimar les peticions de reconsideració del PPC, PSC i C's i el 12 de novembre es va debatre i aprovar al ple. Fiscalia recorda que el mateix 12 de novembre el RC havia admès a tràmit un incident d'execució per l'incompliment de les providències i que es va notificar als afectats del seu «deure» d'impedir la iniciativa.
En el cas de la segona resolució, sobre la reprovació del Rei, la fiscalia recorda que el 22 d'octubre JxCat, ERC i CUP-CC van registrar la proposta de resolució de resposta a la sentència del Suprem que incloïa una declaració on que afirmava que «el Parlament reitera i reiterarà tants cops com ho vulguin els diputats i les diputades la reprovació de la monarquia». La Mesa ho va admetre a tràmit, el 29 d'octubre es va desestimar les peticions de reconsideració i el 12 de novembre es va debatre i aprovar al ple.
La fiscalia recorda que en la sentència de 17 de juliol del 2019 el TC ja havia declarat inconstitucionals i nuls uns apartats d'una resolució del parlament on ja es reprovava l'actuació del Rei en relació amb el procés En una resolució posterior -25 de juliol del 2019- es tornava a reiterar la reprovació al Rei, i el 18 de desembre el TC va declarar nuls un altre cop aquests incisos.
De fet, la resolució del Parlament de resposta a la sentència –la segona que motiva la querella- també incloïa una defensa del dret a l'autodeterminació, amb el compromís que «el Parlament reitera i reiterarà tants cops com ho vulguin els diputats i les diputades (...) la defensa del dret a l'autodeterminació i la reivindicació de la sobirania del poble de Catalunya».
Les reaccions: «Previsible»
El vicepresident del Parlament, Josep Costa, ha qualificat de «previsible» aquesta querella contra el president del Parlament, Roger Torrent, i tres membres de la Mesa per permetre el debat de resolucions sobre autodeterminació i monarquia. Entre ells, ell mateix. A través de Twitter, Costa ha recordat que el gener de l'any passat va dir que s'havia triat deshonor, però que es tindria deshonor i conflicte.
També hauria pogut escriure, “com més obeíem pitjor ens tractaven”.
— Josep Costa? (@josepcosta) March 1, 2021
Era tot tan previsible. https://t.co/UiM3lX9VNV
Per la seva banda, també a través de les xarxes socials, cares conegudes com Carles Puigdemont o Jordi Turull han dit la seva davant la notícia, així com la candidata de JxCat, Laura Borràs, que ha apuntat irònicament que la querella contra la Mesa del Parlament és «tota una declaració de diàleg» i ha recordat que el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, va dir que la fiscalia depèn de l'executiu.
Tant se val qui governi a Madrid: no aturaran l'intent de dinamitar el projecte democràtic de Catalunya. Perseguir @rogertorrent, @josepcosta, @ECampdepadros i @adrianadelgadoh per permetre un debat parlamentari és un atemptat a la democràcia. Sense matisos. Tot el meu suport! https://t.co/4zYnS41YGZ
— Carles Puigdemont (@KRLS) March 1, 2021
Querelles de la fiscalia ‘de quien depende’ per a la mesa del @parlamentcat .
— Laura Borràs ? (@LauraBorras) March 1, 2021
Tota una declaració de diàleg.
Sense paraules.
Tot el suport, @rogertorrent@josepcosta@ECampdepadros@adrianadelgadohhttps://t.co/MmSuNvSC8E
Tot el suport al MHP @rogertorrent , VP @josepcosta , i membres de la Mesa del @parlamentcat@ECampdepadros i @adrianadelgadoh davant aquest nou i enèsim atac de la fiscalia, és a dir de l’Estat, als pilars bàsics del parlamentarisme democràtic. I en diuen democràcia plena!! https://t.co/Uzzwzsi1qP
— Jordi Turull i Negre (@jorditurull) March 1, 2021