Cop dur per a l’enginyeria aeroespacial espanyola que esperava amb candeletes la posada en òrbita de l’important satèl·lit ‘Ingenio’, la gran aposta de futur d’Espanya en aquest sector. El llançament s’ha dut a terme a les 02:52h de la matinada (hora catalana) d’aquest dimarts, 17 de novembre, al port espacial de Kuru, a la Guaiana Francesa, però un error en el coet Vega, que transportava el satèl·lit, tan sols vuit minuts del seu llançament ha provocat la seva desviació i la pèrdua definitiva del senyal, així com de tota la missió, segons ha informat l’Agència Espacial Europea (ESA).
Aquest coet europeu no només enviava a l‘espai ‘Ingenio’, sinó que també transportava el satèl·lit francès ‘Taranis’. Ambdós havien de separar-se del coet 52 minuts i una hora i 42 minuts després del seu llançament, respectivament, segons els plans d’Arianespace. Els tècnics de l’ESA han dit en aquell moment que no se sabien les causes de l’error, però que intentarien tenir més dades de cara a la roda de premsa prevista per aquesta tarda.
We have liftoff for #SEOSATIngenio and #Taranis satellites: they are on their way towards space!#VV17
— ESA EarthObservation (@ESA_EO) November 17, 2020
Follow the live transmission on https://t.co/4FgNeUjpZhpic.twitter.com/HGvBeBl1LN
Adeu al gran projecte espacial d’Espanya
La pèrdua del satèl·lit ‘Ingenio’ ha estat un autèntic gerro d’aigua freda per a l’enginyeria aeroespacial espanyola, ja que aquesta missió era la gran aposta de futur d’aquest sector a Espanya. Consistia en la posada en òrbita d’aquest aparell per tal de dur a terme una observació terrestre amb una resolució mai vista fins ara a casa nostra. En definitiva, es tractava de l’orgull dels científics espanyols en aquest camp.
‘Ingenio’ havia d’orbitar la Terra des de 670 kilòmetres d’altura passant pels dos pols i cobrint completament tot el territori espanyol vuit vegades a l’any. Comptava amb un instrument òptic equipat amb dues càmeres amb un sistema de miralls que concentren la llum fins al punt que composen una imatge de 60 quilòmetres de costat. La gran novetat és que les fotografies tenien tan sols 2,5 metres per cada píxel, una resolució extraordinàriament bona que havia de mostrar molt detalladament cada racó d’Espanya.
Les imatges d’Ingenio haurien servit per a la cartografia, agricultura, gestió de recursos naturals (com ara el nivell dels embassaments), emergències i seguretat (per exemple, alertar d'incendis), indicar el nivell de nutrients d'un cultiu per saber quant fertilitzant utilitzar o detectar construccions il·legals. Fora d'Espanya, també anava a cartografiar zones de la planeta afectades per desastres naturals.
Tot i que el coet Vega era de l’ESA i el llançament anava a càrrec seu, el cert és que els enginyers espanyols anaven a controlar les comunicacions i el processament del satèl·lit els propers anys, convertint-se així amb una de les missions espacials més importants d’Espanya.
El projecte ha tingut un cost total d'uns 200 milions d'euros i ha estat liderat pel Ministeri de Ciència i Innovació a través delCentre per al Desenvolupament Tecnològic Industrial (CDTI).La majoria de la tecnologia que el componia (el 75%) havia estat creada des d'Espanya.