La Francina, una nena de 12 anys, perdia la vida el passat dia 23 de novembre després d'estar 13 dies lluitant contra la covid-19 a l'UCI. La petita va néixer amb la síndrome de Mowat Wilson i havia hagut de superar una operació a cor obert quan era un nadó així com quatre cateterismes, segons ha explicat la seva mare Ruth en una entrevista pel mitjà 'Regió7'.
A causa de la síndrome i d'un grapat d'anomalies congènites, Francina era una de les persones del col·lectiu de més risc enfront de la pandèmia. Ruth explica que els nens amb aquesta síndrome «neixen amb els òrgans com no acabats, sense madurar» i afegeix que en el cas de la seva filla aquesta «tenia retard intel·lectual, autisme, atonia, epilèpsia, problemes de cor molt importants i una hipoplàsia pulmonar». Els seus pulmons funcionaven al 20 i al 60%.
El divendres 6 de novembre la Francina va començar a tenir febre tot just després que una companya de la seva escola donés positiu en coronavirus. Quatre dies després la febre persistia i van haver d'ingressar la petita d'urgències a l'hospital de Sagunt. La seva mare no va poder acompanyar-la perquè també havia donat positiu.
Per la seva part, el pare de la petita, Elías, sí que va poder estar amb ella els dos dies que va estar a planta, ja que, segons recull el citat mitjà, 48 hores després de l'ingrés, el seu estat va empitjorar i va haver de ser trasllada a l'UCI de l'Hospital La Fe.
Els seus pares no van poder estar amb ella i no van poder acomiadar-se de la petita que perdia la vida 9 dies després d'haver entrat a l'UCI.
«Això és molt real»
La Ruth ha volgut explicar la història de la seva filla perquè vol conscienciar a la gent, sobretot de cara a Nadal, ja que vol que la gent entengui que això «no és una grip, que és molt real» i afegeix que demana a la gent que es cuidi perquè «de covid no només s'està morint la gent gran».
«Des que va néixer vivíem pensant que es podia morir qualsevol dia, però morir per la covid no és el mateix. És la soledat absoluta» manifesta Ruth qui, igual que el seu marit, no va poder estar a prop de la seva filla ni acomiadar-se d'ella i afegeix que «la sensació que et queda és que no ha passat perquè no has pogut ser-hi. No t'has pogut acomiadar, la caixa està tancada al funeral... Costa tant començar així un dol».