El coronavirus ha afectat moltes parelles i tot i que moltes d'elles han aconseguit un final feliç o, almenys, han pogut estar junts durant els seus últims dies, no sempre ha estat així. Aquest és el cas de Francisca Gil, de 89 anys, i el seu marit, Manel Prat, de 88 anys.
La història d'aquestes dues persones és el fidel reflex de la crua realitat de la pandèmia a Catalunya. Tot i les mesures de seguretat que ha imposat el govern català, ja s'han superat les 20.000 defuncions per Covid-19, una elevada xifra on trobem aquest matrimoni. El cas d'aquesta parella l'ha fet pública la seva néta, Sandra Prat, que ha volgut treure a la llum el trist final que van tenir els seus avis.
[predef]catalunya-diari-625[/predef]
Manel i Francisca residien a Matedepera, municipi del Vallès Occidental, juntament amb la seva filla. La dona s'havia traslladat a viure amb ells per cuidar de la seva progenitora que patia alzheimer. «Tenia limitacions amb l'alimentació, però menjava si estava la mare», explica la jove a 'El País'.
Però tot va canviar el passat mes d'octubre, uns mesos després d'esclatar la pandèmia. Manel va haver de ser ingressat a l'hospital després de patir una caiguda. L'home tenia molta febre i un dolor que li impedia moure's. Malgrat que els primers diagnòstics van descartar que tingués lesions a l'os, el van enviar a casa. Finalment, van descobrir que tenia un hematoma intern que es va acabar infectant i va haver de tornar a la clínica.
Alhora, van detectar una infecció d'orina a Francisca, que també va haver de ser ingressada a l'hospital. Manel va tornar a casa poc temps després «perquè estava millor i faltaven llits», però l'àvia de Sandra seguia hospitalitzada. Després de sortir de la clínica, l'home va haver de ser hospitalitzat novament perquè el seu estat de salut havia tornat a empitjorar i només uns dies després d'ingressar a l'hospital va morir.
Tot i que la mare de Sandra «va moure cel i terra per anar a veure-la i portar-li algunes coses», els doctors no li van deixar i els seus pitjors temors es va fer realitat. «Mai més vam poder entrar, i la meva mare sentia que deixaria de menjar i que seria el final. I així va ser. Va deixar de menjar. Va estar tres setmanes sola. Vam entrar a veure-la l'últim dia i ja no ens coneixia. Va ser terrible».
L'últim contacte que van tenir Manuel i Francisca va ser a través d'un telèfon mòbil, abans que ell ingressés novament a l'hospital. «Es van acomiadar allà, a través del telèfon. Ell sabia que ella no sortiria d'allò. Intentava animar-la, li deia que es posaria millor i que anirien a ballar. Però allò era un comiat».
Manel va morir 16 dies després
L'home de 88 anys va haver de ser hospitalitzat poc temps després d'acomiadar-se de la seva dona. Mai va saber que havia mort. «No li digueu, deixarà de lluitar. I jo no puc deixar-los passar per acompanyar-lo», deia un doctor a la Sandra i la seva mare. Però Manel també va morir. Durant la seva estada a l'hospital es va contagiar de coronavirus i va morir tres dies després de contraure la malaltia. Els dos van perdre la vida en 16 dies de diferència.
«Mai havia imaginat un final així. Tant sols», ha lamentat Sandra. «La meva àvia no va morir de Covid-19, però va deixar de lluitar per la soledat que va patir. I el meu avi, el mateix. Al final els dos van marxar alhora i em queda el consol que ara estan junts, però tens el pensament que estan marxant i tu no estàs allà i això és el pitjor».
«No puc transmetre la calor ni l'ànim que necessiten. I si es rendeixen. Es rendeixen perquè estan sols. Quan el meu avi va tornar uns dies a casa no em parava de dir: M'he sentit tant sol! No volia tornar a l'hospital per això». Només han passat uns mesos de la mort del Manel i la Francisca, però no és fàcil passar pàgina per Sandra i la seva família: «No els vam poder acompanyar. I això dificulta el dol».