La investigació que està veient la llum en aquests últims dies que està fent el diari 'Público' està portant molta polèmica. S'està revelant que el Centre Nacional d'Intel·ligència (CNI) tenia com a confident a Es Satty, imam de Ripoll i un dels principals implicats en els atemptats de Barcelona i Cambrils de l'any 2017.
Amb motiu dels descobriments dels últims dies, 'Betevé' ha volgut entrevistar a Rafael Martínez, catedràtic de la Universitat de Barcelona i expert en política de seguretat i defensa, el qual ha pogut explicar què és el CNI, quin és el seu funcionament, quina estructura té i quines són les seves competències, entre altres dades.
Què és el CNI?
Per començar, Rafael Martínez ha explicat que el CNI és un servei d'intel·ligència, «no és un servei d'espionatge, que és el que tradicionalment tots tenim al cap». El que fa aquest servei és aplicar coneixement a una informació, perquè «'la informació és poder' tampoc és cert, ja que si a mi em donen la informació per a construir una central nuclear, però jo no sé com aplicar-ho, no serveix de res». És el seu objectiu, aplicar el coneixement a la informació per a entregar-ho al govern, i així aquest pot actuar com els convingui.
De qui depèn el CNI?
Martínez ha seguit explicant que tots els serveis d'intel·ligència depenen dels governs. A més, els ha volgut diferenciar en funció del règim: el primer seria les policies polítiques, pròpies de règims no democràtics i que es dediquen a la persecució interior; les agències independents, que corresponen als cossos que va tenir Espanya durant la transició i, per últim, els serveis d'intel·ligència, els quals es troben en els països democràtics, i depenen i actuen en funció del govern.
En aquesta línia, Martínez ha assegurat que també és el mateix govern qui mana sobre les informacions que el CNI ha d'aconseguir: «El govern és qui fixa les línies d'actuació del CNI: estableixen les principals amenaces que té el país, quines són les eines que té Espanya per a combatre les amenaces i quin tipus d'estratègies utilitzarà per a tot això. El CNI, junt amb totes les forces de seguretat, tenen una sèrie de funcions encarregades per part del govern dintre d'aquesta estratègia».
De què se n'encarrega el CNI?
El CNI treballa en terrorisme però també en ciberseguretat, epidèmies, pandèmies, corrents migratòries i, també, en els interessos comercials amb tercers països que no són democràtics i en què les regles del mercat internacional no funcionen bé. «Estaríem parlant de tot allò que sigui un interès estratègic de l'Estat: utilitza aquesta eina, el CNI, per a captar i processar informació i, a partir d'aquí, poder prendre millors decisions», ha argumentat Martínez.
Com aconsegueix informació el CNI?
El CNI té diferents fonts per a aconseguir la informació. En primer lloc trobem les fonts obertes: aquelles que estan a l'abast de tothom – llibres, internet... –. Però també hi ha les fonts opaques o tancades, que es tracten de la informació que es brinden entre intel·ligències de diferents països; o també poden ser els coneguts com a 'espies': «El paper d'espia només el fan entre 5 i 10% dels membres del CNI. La majoria són analistes, informàtics, experts en relacions internacionals... Però no ho poden fer per lliure: ho ha d'acceptar sempre un magistrat del Tribunal Suprem».
Quina és l'estructura del CNI?
«Sabem que hi ha una Directora, sabem que hi ha una Secretària general, sabem els grans traços de l'estructura», ha explicat Martínez. I, a propòsit d'això, ha volgut afegir una suposició seva: «Pot ser que hi hagi una part de l'organització que s'encarrega només de les 'fake news' que ens envia Rússia, per exemple», i així amb totes les amenaces que es detecten. Tot i això, ha assegurat que no es pot conèixer amb seguretat l'estructura, ja que seria desvetllar l'estratègia de protecció que té el país.
Com es finança el CNI?
El CNI es finança amb els pressupostos generals de l'Estat. Els diners públics s'han de gastar sempre en les partides pressupostades, però hi ha una part del pressupost del CNI que prové de fons reservats en seguretat nacional que no tenen partida i que són de lliure disposició. «Per què? Perquè no totes les despeses poden quedar registrades, com quan has de pagar a un informador una informació secreta o confidencial, òbviament, no et pot fer una factura», ha explicat el catedràtic. En tot cas, sempre hi ha un control i es fa rendició de comptes.