Logo Catalunya Diari
Logo Catalunya Diari
Logo Instagram
Logo Whatsapp
Pla tancat de passatgers pujant a l'autobús d'hidrogen verd a Tarragona.

Les coses que Tarragona pot demanar a l'any 2022

El futur de la regió tarragonina trobarà aquest 2022 que entrem importants reptes i esculls potser insalvables

Doncs hem resumit l'any 2021 a Tarragona i no queda altra cosa que mirar endavant i pronosticar en quines coordenades es mourà l'actualitat tarragonina el 2022 que avui encetem.

Com que, en principi, no serà any de cites electorals és de preveure comptar amb una mica de tranquil·litat des de les trinxeres polítiques, encara que no és descartable que passat l'estiu la precampanya per a les municipals de 2023 ja tregui el cap.

Si s'hagués d'apostar, un cop passats a una fase de pandèmia de baixa intensitat, la recuperació econòmica serà la clau de volta del nou any, amb problemes greus que s'intueixen com la inflació disparada i el preu de l'energia.

En l'àmbit de les infraestructures, tot són incerteses, sense cap gran projecte ni inversió territorial a l'horitzó.

L'any de la revolució energètica

O almenys hauria de ser-ho. Segons tots els indicadors, el preu de l'energia continuarà pujant el primer semestre de 2022 de manera desbocada, i fa de mal dir les repercussions que pot tenir en l'economia local de Tarragona.

De moment, ja ha provocat una pujada de preus generalitzada i una inflació preocupant que feia dècades que no es veia. A més de les famílies, la indústria també es ressent de les tarifes i comença a perdre competitivitat, en el que és un risc enorme per al complex petroquímic de Tarragona.

Aquest panorama té un efecte immediat en una regió on operen tres grups nuclears als quals ja se n'ha estirat la vida útil i que comencen a presentar anomalies recurrents. De cara a 2022, la seguretat de les instal·lacions nuclears serà un punt a seguir.

Una transformació energètica que en teoria hauria d'anar lligada a la implantació de noves energies renovables, com l'Hidrogen Verd, una tecnologia per la qual Tarragona hi ha apostat fortament sota l'etiqueta de Catalunya Sud.

Serà una de les qüestions cabdals del 2022 tarragoní, ja que en depèn l'arribada dels fons europeus Next Generation.

El futur de la Petroquímica, en joc

La indústria química s'enfronta a un any angular respecte al seu futur. A les circumstàncies apuntades respecte del preu de l'energia, s'hi ha d'afegir les noves directrius ambientals globals que l'obliguen a reduir les emissions de CO₂ de manera dràstica.

La indústria també té el repte de la seguretat. Després del greu accident a IQOXE de 2020, l'AEQT ha marcat 2023 com l'any en què s'ha dur a terme el pla estratègic que ha traçat per posar la seguretat com a la màxima prioritat del complex tarragoní.

També haurem d'estar pendents del resultat econòmic i de les repercussions de la pandèmia. La Unió Europea ja ha deixat clar que les ajudes s'han d'anar acabant progressivament i es preveu que els tipus d'interès s'enfilin.

Repsol va tancar l'exercici 2020 amb pèrdues. La dada de 2021 serà determinant per conèixer la salut del principal motor econòmic de la regió i el seu futur.

Obres pendents

L'any 2022 hauria de permetre acabar (o si més no avançar) en les grans obres, infraestructures i projectes que l'àrea metropolitana té pendents.

Imatge de l'espai de la ZAL al Port de Tarragona
Les obres del vial seran les primeres de tres que hi ha previstes per obrir els accessos a la ZAL | Port de Tarragona

És el cas de la ZAL del Port de Tarragona, una part fonamental del programa Horitzó 2023 que el mes de setembre passat ja va veure com s'iniciaven els treballs d'obra civil als vials. Un cop completats els accessos, la capacitat operativa del Port es preveu que pugui créixer exponencialment.

És probablement el repte de futur més important que té la regió, sense oblidar que la configuració ferroviària de la costa encara no ha pres una forma definitiva. Durant el 2022, hi hauria d'haver cert consens en la direcció que ha de prendre.

L'altra infraestructura rellevant que hauria d'avançar és l'autovia A23, que ara es troba aturada a Valls i hauria de prosseguir el seu camí traçat cap a Lleida. Sort que no hi ha pressa.