Qualsevol periodista ha de conèixer els diferents gèneres periodístics que existeixen per a poder abordar-los degudament. En aquestes línies tractarem de distingir-los i de descriure les seves principals característiques.
Què són els gèneres periodístics?
Com existeixen diversos tipus de textos, els gèneres periodístics són modalitats de peces periodístiques, unes formes d'expressió segons les necessitats del periodista. Tots aquests gèneres tenen una cosa en comú: l'actualitat. Es tracta d'un objecte d'estudi sempre present per part del redactor o periodista. Una definició més literal podria ser la següent:
- «Text l'objectiu del qual és informar a algú mitjançant un missatge. La seva funció és persuadir si es tracta d'un text interpretatiu o d'opinió».
En primer lloc, cal destacar la diferenciació entre tres grans grups de gèneres, depenent de la intenció o el punt de vista de qui duu a terme l'article periodístic.
1. Gèneres periodístics informatius
El gènere informatiu té l'única funció d'informar. Per tant, l'autor no es veu reflectit en el text de cap manera. Aquest primer grup engloba els següents gèneres:
1.1 La notícia
La notícia és el gènere més habitual en qualsevol mitjà de comunicació. Seria, així, una cosa semblant a la unitat mínima del periodisme.
La redacció ha de ser clara i precisa, a més d'objectiva. Tanmateix, també ha de ser redactada de manera que inciti al lector a continuar llegint.
1.2 El reportatge objectiu
En segon lloc, trobem el reportatge objectiu. A diferència de la notícia, el reportatge es basa en un treball previ d'investigació i recerca i d'un context més profund i exhaustiu.
Per tant, el periodista dona una rellevància més gran als antecedents i a les conseqüències, però sense entrar en valoracions personals.
1.3 L'entrevista objectiva
L'entrevista objectiva es fonamenta en preguntes que no tenen a veure amb els interessos del redactor o de l'editor, sinó amb l'interès del públic. Una entrevista a un líder polític podria ser l'exemple d'entrevista objectiva, o també el debat previ a unes eleccions.
1.4 El text documentat
El text documentat elimina qualsevol rastre d'adorn literari dins l'article periodístic. Ofereix una sèrie de dades objectives que serveixen per a entendre la naturalesa d'un succés. Per tant, l'estil sol ser molt senzill, amb frases curtes.
2. Gèneres periodístics interpretatius
Es tracta d'un gènere més lliure, ja que no està subjecte a les regles de l'objectivitat. No obstant això, el principal objectiu continua sent el d'informar algú. Dins d'aquest grup, hi ha tres gèneres diferents:
2.1 El reportatge interpretatiu
Abans hem esmentat que el reportatge és una peça més extensa i contextualitzada que una simple notícia. En el cas del reportatge interpretatiu, el redactor o periodista afegeix el seu punt de vista per a analitzar, valorar o determinar les conclusions d'un succés.
2.2 La crònica
La crònica és la narració cronològica d'un determinat fet. Normalment es fa una crònica per a informar d'un succés d'especial rellevància o fora del que és habitual, ja que els lectors volen conèixer la informació amb la màxima immediatesa. També és un gènere habitual en la secció d'esports.
2.3 L'entrevista interpretativa
L'entrevista interpretativa no només reprodueix les respostes de l'entrevistat, sinó que analitza i valora aquestes respostes. També se l'anomena entrevista de personalitat, ja que tracta d'elaborar un perfil clar dels trets psicològics de l'entrevistat.
3. Gèneres periodístics d'opinió
En els gèneres d'opinió, el punt de vista del redactor o autor es mostra de manera explícita. Pot tractar-se d'un tema d'actualitat, però sempre s'aborda des del seu punt de vista. Com en el cas anterior, distingim tres tipus:
3.1 L'article d'opinió
Habitualment, els articles d'opinió estan escrits per experts en la matèria, tot i que el seu autor pot ser una persona aliena al mitjà de comunicació. Generalment, l'autor expressa una sèrie d'arguments per a persuadir al lector o sostenir el seu punt de vista.
3.2 L'editorial
L'editorial expressa l'opinió d'un mitjà de comunicació en el seu conjunt sobre un tema en concret. En general, un mitjà sol tenir un grup de periodistes encarregats de l'editorial. A la identitat d'un mitjà o la posició política també se l'anomena línia editorial.
3.3 Columna
L'autor aporta un text a un mitjà de comunicació de manera regular. L'escrit pot ser breu i tractar sobre diferents temes, però sempre des d'un punt de vista subjectiu i original. És un dels gèneres periodístics més lliures i menys subjectes a les regles de l'objectivitat.
3.4 Crítica
La crítica és la valoració d'un expert o periodista sobre un assumpte. Existeixen molts tipus de crítiques: literàries, cinematogràfiques, musicals, crítiques d'un esdeveniment o crítiques sobre un producte que acaba de sortir al mercat. Normalment van acompanyades d'una valoració final i, fins i tot, d'una puntuació.
3.5 Carta al director
Com indica el seu nom, és una carta o un escrit breu d'un lector al director del mitjà de comunicació. És l'espai del públic per a oferir la seva opinió pel que fa als temes d'actualitat. Aporten un punt d'interactivitat, com els fòrums i els comentaris als mitjans digitals.
Referències bibliogràfiques:
- Ladevéze, L. N., & Casasús, J. M. (1991). Estilo y géneros periodísticos. Ed. Ariel.
- Sánchez, J. F., & López-Pan, F. (1998). Tipologías de géneros periodísticos en España. Hacia un nuevo paradigma.
(*) Aquesta notícia s’ha traduït originalment del castellà de la pàgina ‘CarácterUrbano’.