Germán Quintana, niño de 13 años desaparecido en 1987

Germán, el nen perdut en una excursió i per qui van morir set persones buscant-lo

El grup de rescatadors va patir un accident d'helicòpter quan el buscaven per les muntanyes asturianes

La història de Germán Quintana Blanc va colpejar durament la seva família i, encara avui dia, commou a molta gent. L'infant va desaparèixer el 1987 amb 13 anys i en l'equip de rescat que el buscava es van morir set persones. El diari 'El Mundo' ha relatat, recentment, les vivències dels seus familiars. 

El mitjà ha pogut parlar amb la seva germana petita, Cristina, que aleshores tenia amb sis anys. L'han trobat per casualitat a la casa de Fuengirola on viu la seva mare, Maria Lourdes. Ha tornat a casa per tenir el seu tercer fill, ja que ella viu i treballa com a professora de Traducció a Kuala Lumpur.

La família es va traslladar a la ciutat malaguenya només un any després de la desaparició del seu germà. Abans residien a Oviedo, on el pare de Germán i Cristina, José Arturo, havia immigrat 14 anys abans. Com molts altres asturians, havia tornat a la seva terra després d'intentar guanyar-se la vida a l'Argentina.

La seva vida va canviar totalment el 7 de juny de 1987. Germán era un alumne més a l'escola Loyola d'Oviedo que, un diumenge, va organitzar una excursió als llacs de Covadonga. Els nens podien anar acompanyats, però la seva família el va deixar anar sol amb una autorització.

Els pares el van deixar a l'autobús i se'n van anar a obrir el seu restaurant com cada dia. No esperaven que seria l'última vegada que veurien el seu fill gran.

En el grup d'excursionistes, alguns van decidir pujar a la zona del Mirador de Ordiales. Les notícies no deixen clar si Germán s'hauria quedat endarrere mentre pujaven o si ja va començar l'excursió endarrerit. Tot i això, un testimoni el va veure descansant sota un arbre.

Un cop el grup va tornar al punt de partida, van fer recompte i faltava un nen. Eren encara les 14:30 hores, però de manera sobtada es va aixecar una gran tempesta i la temperatura es va desplomar a zero graus. Germán no tenia menjar, amb tot just una samarreta, un jersei fi i una tovallola.

L'accident que va fer més tràgica la desaparició de Germán

El temporal va fer gairebé impossible la seva recerca durant la primera nit. Malgrat tot, el van buscar amb xiulets i gossos. La boira també va dificultar la situació els dies següents.

Al grup de rescat s'hi van anar sumant altres efectius, com un helicòpter i el Grupo del Perro de Salvamento de l'Ertzaina. L'únic d'aquest tipus que hi havia aleshores al nostre país.

El cinquè dia de recerca es va produir el tràgic accident entre el grup de rescat. Eren vuit membres, però només quatre podrien tornar en helicòpter. Als altres, els tocava un llarg viatge amb cotxe fins a Cangas de Onís.

Juntament amb els quatre rescatadors, hi havia el pilot, el mecànic i el responsable tècnic de Protecció Civil d'Astúries. L'helicòpter es va estavellar només enlairar, morint tots a l'acte. Casualment, una de les víctimes fou Lourdes Verds, mare de la presentadora Anne Igartiburu.

«L'accident ho va empitjorar tot. No som responsables directes de les morts d'aquestes persones, però està clar que ens hagués agradat evitar-ho», comentava la germana de Germán.

La incertesa sobre el cas de Germán 

Dues setmanes després de la desaparició, la mare de l'infant ja no hi tenia fe. «Ja no el trobarem viu, no ens queda cap esperança. Només demano que aparegui el seu cadàver» deia a l'«ABC».

Avui dia, Cristina no descarta que seguís viu. «Com que no hi ha cap prova que confirmi la teoria, com que no es va trobar res, ni la motxilla... Quan el cos no apareix i no tens cap rastre has de remenar altres possibilitats. Si no es confirma, qualsevol idea que et faci pensar que està viu, t'ho creus», relata a 'El Mundo'.

De moment, no han volgut demanar la declaració de la mort després dels 10 anys corresponents. «Seria com admetre que és mort; hem arreglat les coses econòmicament perquè no sigui un problema en el futur. Si més no, no m'ho he plantejat, per mi és com desendollar un malalt de la seva màquina», afirmava.