El coronavirus està deixant un panorama d'allò més dramàtic arreu del món. Amb més de 180.000 casos en 159 països diferents, la malaltia causada pel COVID-19 està ficant al límit tots els recursos amb els quals disposem. I mentre que la majoria de la població s'ha vist obligada a confinar-se a casa mentre duri l'estat d'alarma decretat a tota Espanya, malauradament hi ha persones que pateixen una situació molt més difícil de l'habitual.
En aquest sentit, cal recordar que, malgrat que està prohibit sortir al carrer si no és per algun dels motius recollits en el Reial Decret aprovat durant el Consell de Ministres de dissabte, hi ha qui no compta amb cap lloc on poder aïllar-se fins que passi l'epidèmia: els sensesostre.
[predef]catdiari-grup-de-facebook-580[/predef]
La difícil situació de Germán, un sensesostre de 65 anys
El mitjà 'Público' ho ha tingut en compte, i per aquest motiu ha realitzat una entrevista a Germán, un home sense recursos de 65 anys i origen colombià, que ha mostrat un punt de vista veritablement punyent i dur sobre la situació que estem vivint.
Així les coses aquest sensesostre, que va haver de marxar del seu país per la seva «ideologia», ha estat treballant en diversos països amb feines d'allò més precàries fins que, uns anys enrere i quan estava a Suècia, un dia «vaig caure en un carrer gelat i em vaig fracturar la columna vertebral».
Com que no podia assumir les despeses del tractament, Germán va decidir «venir a Espanya a buscar salut». De moment, diu que ha complert el seu objectiu, però això no vol dir que no hagin sorgit nous problemes.
«Que m'emporti el coronavirus!»
Arran de la seva delicada situació econòmica, i després de diverses males experiències, Germán es veu obligat a dormir en un banc prop del fisioterapeuta on farà rehabilitació, per evitar les màximes despeses possibles, ja que no compta amb cap font d'ingressos ni rep cap ajuda.
La desesperació, de fet, ha provocat que la situació d'aquest sensesostre sigui tan extrema que explica el següent: «Tant de bo agafi el coronavirus per dormir sota un sostre en un hospital».
Però no només això, ja que assegura que no li importaria «anar-me'n d'aquest món per sempre». El motiu d'una afirmació tan radical no és altre que «el racisme i la humiliació» a què s'ha vist sotmès, que «no donen treva» i que li fan exclamar: «Que m'emporti el coronavirus!».