El recordarem tota la vida: el 14 de març de 2020, el govern espanyol dictava per primera vegada l'estat d'alarma per la situació de la pandèmia al nostre país i a la resta del planeta, que havia estat decretada uns dies abans pel vertiginós augment dels contagis. Començava en aquesta data el recordat confinament domiciliari, que es va perllongar fins als primers dies del mes de maig. En paral·lel, la paralització total de l'activitat va suposar un sobtat cop a l'activitat laboral al nostre país, i el govern espanyol va presentar una eina per salvar llocs de treball: els Expedients de Regulació Temporal d'Ocupació (ERTO) de força major.
[predef]catalunya-diari-625[/predef]
Els ERTO caduquen el 9 de maig, i no el dia 31
Fins a dia d'avui, molts treballadors estan acollits a aquesta figura legal, hagin tornat parcialment a la feina o no. Són, doncs, centenars de milers els espanyols que estan pendents de quina serà la data de caducitat dels ERTO: tant empresaris, que hauran de readmetre tots els seus treballadors en ERTO quan aquests expirin; com treballadors, atents a la qüestió per saber quan hauran de tornar als seus llocs de treball i en quines condicions. L'última pròrroga dels ERTO de força major situava la seva data límit en el 31 de maig de 2021, tot i que fa unes setmanes, la vicepresidenta tercera de l'Executiu i ministra de Treball i Economia Social, Yolanda Díaz, deixava entreveure que aquesta figura podria tornar a prolongar-se, amb petites modificacions.
El seu anunci va generar tranquil·litat i va prorrogar el debat sobre si, efectivament, s'allargarien: faltava un mes i mig per a la seva caducitat i les paraules de Díaz van ser essencials per dissuadir el pànic al fet que, a partir de l'1 de juny, els ERTO desapareguin de manera sobtada. Però podria no ser or tot el que brilla. Aquest dimecres, 21 d'abril, llança la seva advertència Ignacio Hidalgo Espinosa, soci del departament laboral d'RSM Spain, en un article al diari econòmic 'Cinco Días'. Vegem pas a pas què és el que explica Hidalgo i per què podria significar que els ERTO de força major acabin abans del previst, és a dir, abans del 31 de maig que tots tenim en ment.
Dimarts passat, 13 d'abril, es va publicar al BOE la Llei 3/2021 de mesures complementàries en l'àmbit laboral per pal·liar els efectes de la Covid-19. Aquest text, concretament en la seva disposició addicional primera, estableix que la durada màxima dels ERTO de força major «serà la de l'estat d'alarma». «No es pot estendre més enllà del període en què es mantingui la situació extraordinària derivada de la COVID-19», diu l'esmentat apartat legal, en referència a la impossibilitat de perllongar els ERTO més enllà de la data de caducitat de l'estat d'alarma. Com ja saben, l'estat d'alarma caduca el 9 de maig i el govern espanyol sembla decidit a no allargar-lo. Per tant, els ERTO caducarien el 9 de maig i no el dia 31, sense possibilitat de pròrroga sobre la base jurídica actual.
Un desajust que pot causar molts problemes
En definitiva, per error o no, ja que algunes veus han especulat que es tracti d'un desajustament, la data de caducitat dels ERTO és el 9 de maig, d'aquí a menys de tres setmanes, cosa que fa saltar les alarmes entre empresaris i treballadors acollits a aquesta mesura. La nova llei contradiu els anteriors decrets llei i preval el seu contingut, de manera que la data en vigor ara mateix és el 9 de maig. Pot corregir el govern espanyol aquesta data? La resposta és que sí, però només ho farà si efectivament es tracta d'un error. Pot acordar una pròrroga abans del 9 de maig o pot publicar una correcció a la Llei 3/2021. De moment, no hi ha moviments a Moncloa, però haurien de moure's aviat, ja que alguns sectors s'han adonat de la 'novetat' i això s'ha traduït en un risc que no estan disposats a assumir.
Si es manté l'actual caducitat dels ERTO de força major el 9 de maig, què passa? La resposta és senzilla de donar però molt complicada d'afrontar per part dels implicats: Hidalgo apunta en el seu article que els treballadors hauran de tornar a la feina i cobrar íntegrament el seu salari, encara que els empresaris no tinguin prou feina per a ells. Cal recordar que l'aplicació de l'ERTO impedeix acomiadar els treballadors en el semestre posterior a la seva tornada a la feina. Una altra opció és la de transitar cap a un altre ERTO per causes econòmiques, organitzatives o productives, però implica fer-ho a través d'una negociació, que seria realment complicada amb l'escàs marge del 9 de maig.
La vicepresidenta Díaz i el president Sánchez, doncs, tenen per davant un problema majúscul: si els ERTO caduquen el 9 de maig, aquesta qüestió serà l'origen d'una forta polèmica que esclatarà en qüestió de dies. Si es tracta d'un simple error, hauran d'arreglar-lo amb la màxima rapidesa, ja que d'aquesta disposició depenen milers d'empresaris i treballadors del nostre país.