El govern espanyol està a punt d'anunciar la segona fase de la reforma del sistema públic de pensions. L'objectiu és garantir la sostenibilitat del sistema en el futur sense que això repercuteixi en el poder adquisitiu dels pensionistes. Un equilibri difícil que requerirà molts sacrificis.
La realitat és que la guardiola de les pensions és a prop de la fallida en un país amb una població cada vegada més envellida. El govern d'Espanya intenta evitar l'alarmisme assegurant que en el futur continuarà havent-hi pensions dignes, però els experts adverteixen que ara arriba el pitjor.
És el cas del professor Gonzalo Bernardos, que a 'Más Vale Tarde' ha reconegut que «això de les pensions té molt mala pinta». El principal problema és que en els pròxims anys «es jubilarà la generació del baby-boom: són molts més i cobren més perquè han cotitzat força més», adverteix.
La reforma de les pensions
La reforma de les pensions té com a eixos principals el retard progressiu de l'edat de jubilació i l'ampliació de les bases de càlcul. En aquest sentit, es penalitza la jubilació anticipada i es bonifica el retard de la jubilació amb l'objectiu de tenir el màxim de treballadors possible cotitzant.
A la segona fase de la reforma del sistema de pensions es pretén ampliar la base de càlcul. És a dir, que es calcularan les pensions tenint en compte un període més ampli de la carrera professional. Això podria significar pensions més baixes, ja que els primers anys es cotitza menys.
Una altra novetat és el nou sistema de cotitzacions dels autònoms que ha entrat en vigor aquest 2023. A la pràctica suposa una pujada de la quota per a la majoria dels treballadors per compte propi. L'objectiu és augmentar la recaptació de la Seguretat Social per fer front a la despesa en pensions.
Caldrà triar entre tres maldecaps
El professor Gonzalo Bernardos ha criticat durament la reforma del sistema de pensions que duu a terme el ministre José Luis Escrivá. «Cap de les reformes no ha millorat la sostenibilitat de la Seguretat Social. Ni ha assegurat que les pròximes pensions puguin ser tan generoses», ha afirmat.
Per a Bernardos, el sistema públic de pensions està tocat de mort i el que ve ara serà molt pitjor. «Haurem d'escollir entre tres maldecaps i no sé si ens aplicaran tots tres», ha assegurat. També ha revelat quins són aquests tres supòsits amb què ens trobarem.
Pagar més cotitzacions a la Seguretat Social
Per Gonzalo Bernardos, una manera de garantir les pensions del futur és omplir la guardiola de la Seguretat Social amb més cotitzacions. «Una cosa que ja fem», ha dit, en relació sobretot a la pujada de la quota d'autònoms. L'esforç en un futur podria haver de ser encara més gran.
Jubilar-nos més tard
«Ja veurem si ens quedem amb 67 o això seguirà, encara que em sembla a mi que hi seguirà», ha advertit. Sense anar més lluny, el Cercle d'empresaris acaba de proposar endarrerir l'edat de jubilació fins als 72 anys. La realitat és que cada cop ens haurem de jubilar més tard.
Cobrar una pensió més baixa
El tercer maldecap és «cobrar menys de pensió», segons ha dit el professor Gonzalo Bernardos. L'arribada a l'edat de jubilació de la generació del baby-boom fa insostenible la despesa de pensions molt elevades. Segons el professor, caldrà assumir que en un futur els pensionistes perdran poder adquisitiu.
