Els experts auguren un final del 2022 poc encoratjador per a l'economia de Catalunya. La pujada de l'energia, la guerra a Ucraïna i l'increment de la cistella de la compra no convida a ser precisament optimistes.
Però hi ha gent que encara veu el got mig ple. És el cas de Gonzalo Bernardos, professor d'Economia de la Universitat de Barcelona. Al contrari del que s'havia sentit fins ara, ell pretén aprofundir en un missatge molt més positiu. S'allunya de les previsions pessimistes que afecten les finances del país. Considera que Catalunya no patirà una crisi especialment profunda. «Patirà una gran desacceleració i el creixement del PIB serà insuficient», ha destacat.
Explica que «la comparativament escassa producció industrial i la magnífica temporada turística la salvarà del decreixement». Així ho expressava en una entrevista amb el portal immobiliari Idealista.
Alguns països entraran en una greu crisi
La situació al nostre país es pot considerar bona si es compara amb la d'altres països. És el cas, per exemple, d'Alemanya, que «ja no comptarà amb una primera matèria molt barata», com és el gas natural. També veurà molt afectada la seva capacitat exportadora, que «minvarà substancialment».
Ho atribueix sobretot a temes polítics, com és el conflicte amb Rússia, o aspectes econòmics vinculats amb la Xina. Però la crisi colpejarà amb més força sobre el teixit industrial, que és «el seu gran estendard, ho passarà molt malament». En vista de tot això, augura que «entrarà en una crisi estructural».
Catalunya es deslliurarà dels problemes econòmics
L'economista creu que a Catalunya «no hi haurà aquesta crisi», i l'únic que pot haver-hi és «una lleu recessió». Tot i el discurs tan optimista de Bernardos, les llars hauran de continuar ajustant-se el cinturó durant un temps. Principalment per la pèrdua de poder adquisitiu, així com la caiguda de la feina i l'alta incertesa.
Entén que a mesura que transcorrin les setmanes el problema pot anar variant. Adverteix que «cada cop, l'elevada inflació ho serà menys». Sobretot per la reducció del preu de les matèries primeres i la intervenció de Brussel·les al mercat energètic. També per les pujades dels tipus d'interès del Banc Central Europeu.
A la banda oposada de la balança hi ha la desocupació, que anirà a més durant els últims mesos d'aquest exercici. Ho atribueix al fre detectat a l'activitat econòmica, però també a la incertesa que existeix.
Dades per pensar en positiu
Més enllà de les previsions que fa el professor Gonzalo Bernardos, hi ha una sèrie d'estadístiques que conviden a ésser positius. Fa uns quants dies, l'Institut Nacional d'Estadística (INE) confirmava el creixement interanual del PIB; arribava a un augment del 6,8%.
Sens dubte, es tracten de grans notícies per al país. Amb aquestes xifres, el volum de l'activitat econòmica de Catalunya es col·loca a uns nivells molt similars als d'abans de la pandèmia. Van ser 1,24 bilions d'euros el mateix període del 2019, mentre que va pujar a 1,27 durant els últims quatre trimestres. S'aprecia una recuperació de les nostres finances, pendents del que passi fins a final d'any.
La butxaca dels catalans sí que se n'ha ressentit amb la brutal pujada dels productes bàsics. La inflació es va situar a l'agost en el 10,5%, amb la previsió que es vagi reduint amb els pròxims mesos. Els articles de la cistella de la compra que més van pujar van ser la llet , un 25,6%; i els olis i greixos, un 24%. El segueixen a continuació els ous i els cereals , amb un 22,4% i un 21,7%, respectivament.